Lliurealbir

Sí, s veritat, què posa just a sobre? dijous 25 de Desembre, Nadal. Però per mí, que acabo d’arribar a casa encara és dia 24 per la nit. Per tant el post de Felicitació de Nadal i tota la mandanga ja la faré demà (mama, cuando comeremos pan de hoy? mañana hijo mañana…). Avui és dijous i em cago en tot. Res de ‘nochebuena ‘ ni hosties. Avui veig que ni bona voluntat, ni la il·lusió dura mentre hi hagi màgia, ni ‘los ultimos seran los primeros’, ni desafortunado en el amor afortunado en el juego’, ni res de res. Avui hauria de ser el dia de reivindicació de la llei dels grans nombres, de la probabilitat i la estadística. A hores d’ara s l’unic consol que queda. Cada dia que negatiu que passa contribueix a que la probabilitat que n’hi hagi un de bo augmenti. I al final és a la única cosa que et pots agafar…quan serà? aviat…falta molt? no se sap. Però cada cop més aprop sens dubte, o és que tamb la probabilitat i la estadística seran mentida…no això no…que vaig aprovar aquesta assignatura…mira que si ara resulta que és falsa….Plouria sobre mullat, com sempre. Tot i així, encara podem estar contents de no haver apostat tots els estalvis i veure com se’ls quedava la banca en un no res. Ara m’agradaria ser en Demian, tenir al putu Bucay al davant i fer-li la gran pregunta.. Segur que no perdria aquesta jugada, si no contestés res, en el fons ho estaria fent, i en cas que l’encerts em donaria la solució a tots els meus problemes. No podria perdre…Llàstima que no és el cas i haurem d’anar a dormir amb la convicció que tot plegat és una gran casa de barrets i que la vida és com una barra de galliner: "Curta i plena de merda". A veure com arreglo ‘este desaguisado’ amb el post de Bon Nadal de demà al maít….pfff, no ho sé pas…

sona -EL columpio asesino – Vamos.

Aquest finde és la sortida d’hivern de Ganàpies. Just l’altre dia va venir el Juanjo a casa i posant d’acord les fotos de Londres vam trobar les fotos de la sortidad’hivern de l’any passat a Santa Pau també, tot i que en una altra casa. Les he estat mirant una mica per sobre, recordant els moments (els que hem queden) i m’he adonat que ha passat un any. Ja sé que és molt obvi, però en els propers quinze dies serà una sensació habitual. Els dinars de Nadal , Sant Esteve, Cap d’any, les festes, el ‘Papa Noel’, els reis, i totes les coses que passaràn, em recordaràn que estava fent just un any enrera. I mirant veuré que no he canviat gaire, que estic on estava i que el tot i que el 2003 no ha passat res especial en el fons m’ho he passat molt bé. No se pas que em surt ara….no tinc ganes de passar balanç ara, ni demà, ni potser l’any que ve, però veient altres persones a les que els han passat moltes coses bones em dona una mica d’enveja. Que hi farem, com el Barça…aquest any si!!.

sona: La Cabra Mecanica – Mi unica riqueza