Probabilitat i Estadística

Sí, s veritat, què posa just a sobre? dijous 25 de Desembre, Nadal. Però per mí, que acabo d’arribar a casa encara és dia 24 per la nit. Per tant el post de Felicitació de Nadal i tota la mandanga ja la faré demà (mama, cuando comeremos pan de hoy? mañana hijo mañana…). Avui és dijous i em cago en tot. Res de ‘nochebuena ‘ ni hosties. Avui veig que ni bona voluntat, ni la il·lusió dura mentre hi hagi màgia, ni ‘los ultimos seran los primeros’, ni desafortunado en el amor afortunado en el juego’, ni res de res. Avui hauria de ser el dia de reivindicació de la llei dels grans nombres, de la probabilitat i la estadística. A hores d’ara s l’unic consol que queda. Cada dia que negatiu que passa contribueix a que la probabilitat que n’hi hagi un de bo augmenti. I al final és a la única cosa que et pots agafar…quan serà? aviat…falta molt? no se sap. Però cada cop més aprop sens dubte, o és que tamb la probabilitat i la estadística seran mentida…no això no…que vaig aprovar aquesta assignatura…mira que si ara resulta que és falsa….Plouria sobre mullat, com sempre. Tot i així, encara podem estar contents de no haver apostat tots els estalvis i veure com se’ls quedava la banca en un no res. Ara m’agradaria ser en Demian, tenir al putu Bucay al davant i fer-li la gran pregunta.. Segur que no perdria aquesta jugada, si no contestés res, en el fons ho estaria fent, i en cas que l’encerts em donaria la solució a tots els meus problemes. No podria perdre…Llàstima que no és el cas i haurem d’anar a dormir amb la convicció que tot plegat és una gran casa de barrets i que la vida és com una barra de galliner: "Curta i plena de merda". A veure com arreglo ‘este desaguisado’ amb el post de Bon Nadal de demà al maít….pfff, no ho sé pas…

sona -EL columpio asesino – Vamos.

Diumenge complert

Per fí un any en el que a aquestes hores estic a casa i no buscant els regals de Nadal com un desesperat. Aquest any he estat molt previsor i la setmana abans ja vaig fer una llista del que calia buscar i fins i tot a on. Hi ha gent que s’haura portat molt b aquest any.

Estrats del Croscat.Des d’aquest cap de setmana tenia pendent de penjar les fotos de la sortida d’hivern de Ganàpies a la Garrotxa, altrament dita Santa Pau 2003. He de dir que m’ho vaig passar molt bé i que el temps va ser espectacular. A més he deixat un fons de pantalla on es veu el paisatge de davant de la casa de colònies per si a algú li fa gràcia.

En tornar de la Garrotxa, corrent cap a sopar a casa del Xavi per retrobar el Néstor que ha vingut de Galícia de vacances. Ens vam ajuntar força penya i encara que no hi cabiem a taula, ens ho vam passar molt bé i vam menjar uns crepes molt bons. Felicitats al cuiner, qui sigui que fos.

Per cert, ahir vaig trobar-me amb el Dani i em va dir que estrenava web. Doncs res, que felicitats a tu també perque és molt txula, una mica formal d’entrada amb el curriculum i tal, però per dins hi ha fotos molt currades.

sona : Sidonie – Groove stars in the night time

lliurealbir.com

Tot i que se m’acumula la feina del cap de setmana, volia dir que a partir d’avui està actiu el domini lliurealbir.com amb les w’s a davant o sense. A més el .TK encara està actiu. El motiu pel qual he registrat el .com és perque estava lliure i pel poc que costa (20 eurus), prefereixo no haver de veure que algú al registra i jo em moro de rabia a casa. En aquest sentit ho podria considerar com una inversió de futur per la meva salut mental Per altra banda dir que l’adreça de correu continua essent la mateixa, aprofitael@lliurealbir.tk.

=”titularllistat”>Bé, doncs això.

sona: KD Lang – if I were you

L’altre horitzó

GalaxiaS’ha descobert una galaxia nova. Ningú pensava que es pogués anar tant lluny sense moure’s de lloc. El secret ha estat posar el telescopi al revés. S’acaba de multiplicar per 2 el nombre d’horitzons. Caldrà tenir-los en compte a la vegada a partir d’ara.

sona : Tosca – Suzuki

El cuquet

Aprenent la cançó del cuquet amb la Adelaida...Aquest finde és la sortida d’hivern de Ganàpies. Just l’altre dia va venir el Juanjo a casa i posant d’acord les fotos de Londres vam trobar les fotos de la sortidad’hivern de l’any passat a Santa Pau també, tot i que en una altra casa. Les he estat mirant una mica per sobre, recordant els moments (els que hem queden) i m’he adonat que ha passat un any. Ja sé que és molt obvi, però en els propers quinze dies serà una sensació habitual. Els dinars de Nadal , Sant Esteve, Cap d’any, les festes, el ‘Papa Noel’, els reis, i totes les coses que passaràn, em recordaràn que estava fent just un any enrera. I mirant veuré que no he canviat gaire, que estic on estava i que el tot i que el 2003 no ha passat res especial en el fons m’ho he passat molt bé. No se pas que em surt ara….no tinc ganes de passar balanç ara, ni demà, ni potser l’any que ve, però veient altres persones a les que els han passat moltes coses bones em dona una mica d’enveja. Que hi farem, com el Barça…aquest any si!!.

sona: La Cabra Mecanica – Mi unica riqueza

Te doy mis ojos

CartellEl plan era anar a veure la peli aquesta del Nemo. Però per culpa del senyor dels anells tota la cartellera estava del revés i quan hem arribat al cinema a l’hora indicada no hi havia sessió. Només quedaven 3 pelicules i erem 5. L’atzar ha fet que no hi hagués cap combinació en la que ningú repetís peli. Per tant ens hem dividit i 2 han anat a veure "Impostores" i els altres tres hem anat a veure "Te doy mis ojos". !. per fí, i sense estar planejat… lo millor. Ja fa temps que havia parlat que volia anar a veure aquesta película, però per una cosa o per l’altra encara no hihavia pogut anar i no sabia que la fessin a prop de casa.

M’ha txocat, m’ha deixat fet pols. No ha sigut pas pel tema de la violència domèstica. El que m’ha tocat bastant ha sigut la relació familiar de la protagonista(Laia Marull, uff…) i veure els papers que duia cadascú. Sobretot amb la seva germana. Encara he de pair tot el que m’ha passat pel cap abans que la Voll Damm em baixés voltes al cervell i em deixés en un estat molt més còmode. Més pràctic. Costa tenir pensaments profunds en un dimarts-dilluns. Estic per tornar-la a veure.

Bé, va…una mica sí que m’he sentit reflexat en el protagonista, no pas per la violència, sinó per la inseguretat, però qui no? va que tiri la primera pedra…no, tu no, ja ho se, el del teu costat.

sona : Yann Tiersenn – La Muette

D’aixonses

Dimarts, com pero com si fos dilluns. Torno a treballar avui. Pero per poc temps. Em fa mal el peu. Més del que voldria. Me’n vaig al cine. No se que vaig a veure. Menjo un entrepà de pernil. Hi ha un tendrum. Poso musica. No m’agrada cap canço.

No em sona la gana

 

Noves galeries velles

Aquesta tarda he deixat de fer varies coses que hauria de fer (haver fet) i m’he posat a arrreglar petits errors que hi havia en el sistema de visualutzació de galeries de fotos que feien que algunes no es veiessin. Això, és clar no sembla un error, perque si no saps que hi és no ho trobes a faltar. La questió és que les fotos del viatge a Londres no es veien correctament i al final m’hi he posat. De les galeries rescatades de l’oblit hi ha : PelMorrosko
, la Festa
Mexicana d’aniversari del Juanjo
, la escapadaa Granada del 2001 , l’InterRail
2002
, i la recolecta de Xapapote a Muxía .

Doncs això, que de mica en mica s’omple la pica….o això diuen…

sona : Laurent Garnier – Live at love techno

Londres 03

Doncs per Londres...

Doncs ja sóc aquí. El dissabte vaig agafar vacances i no tornar a treballar fins dimarts de la setmana que ve. I aquest any, pel desembre, viatget!! Sí, mira, vaig marxar el dissabte a Londres amb el Juanjo i vam tornar el dimecres. Una colla d’amics seus hi anaven i ens hi vam apuntar. Vam fer la reserva per internet i jasta. Ja havia fet sortides d’aquestes de desembre i he de dir que per poca cosa que facis, sempre cundeixen molt. Aquests cinc dies han estat molt bé i hem tingut la sort de tenir la casualitat de la nostra banda, tot i que per uns moments no semblés.

M’ho he passat molt bé, quan pugui fare una crònica d’algunes de les peripècies, de moment aqui hi ha les
meves fotos
i les del Juanjo

sona: Rinocerose – Pacific Motion

Amb el blog a la faixa

Avui anem pel rècord de posts en un mateix dia. I és que he entrat a la web de El Periòdico i al mirar quina era la notícia ms llegida d’avui em trobo que s una que parla de blogs. Aquí hi ha una captura per quan la treguin de la web. A veure, no és que la notícia digui gran cosa, però ja comença a ser significatiu que se’n parli a la premsa. M’agradaria veure si demà surt la notícia corresponent, perquè la d’avui era d’ultima hora. De fet tant se val.

A veure si ara que jo em pensava que m’estava tornant un friki, resultarà que no faig més que seguir les modes. Vés a saber, tant podria ser una cosa, l’altra o les dues a la vegada. si és que el món va massa ràpid.

Ara que me’n recordo la secció de infamia la tinc molt buida atenent a les coses que escolto i veig pels puestus. A veure si un dia recopilo i tal (no crec)

sona : Alcohol Jazz – No Llores