El bon propòsit?

Avui ha estat el primer dia de curro després de les vacances. Molta gent feia pont i això s’ha notat molt i ha fet que hagi estat un dia tranquil. No sé si dir si massa i tot, però millor no queixar-se gaire d’això…que llavors et diuen "querias caldo? pues toma dos tazas…".Me adonat que ja estem a dia 5 de Gener i que no havia pensat cap bon propòsit per al 2004, no és que ho hagués de fer, de fet no ho vaig fer perque no volia, però ara penso que potser caldria tenir algun referent de cap on anar. No sé, qualsevol txorrada serveix com a bon propòsit: deixar de fumar i fer més exercici, deixar de beure i no sortir tant, no anar a dormir tant tard i sortir a fer excursions amb bicicleta….uff!! dit així no crec ni que en comenci cap. Potser per això no me-n vaig plantejar cap de bon propòsit. De totes formes insisteixo en tenir algun bon propòsit, per exemple no deprimir-se el dia que faci els trenta anys i a més a més fer una gran festa. No esta malament oi? podent demanar pau al mon i guerra al llit i demano aquesta txorrada, si, però el dia assenyalat que, eh? que?

Ah, per cert, i també tots els que demana la gent normal, no sigui que pequem de manca…

sona: Pauline en la playa – Es natural

Enfocant l’antena

Amb les antennes posadesDoncs ultimament miro molt el cel. Aquest és el que veig assegut aquí a l’ordinador de casa, perque cal recordar que començo l’any de vacances…jiji. A veure si resulta que és això el que marqui la diferència aquest any que ve..

Per cert, que ja podeu veure les fotos de la Festa de Cap d’Any a Lo Palauet. No va caler anar a cap altre lloc, la festa va durar més que les meves forçes i no puc recordar a ningú res del que se’n pugui avergonyir, espero que tothom digui el mateix. Ah i la ambientació molt bé. Apa doncs.

silenci

Pause

Primer dia del 2004 i el començem en pause. Si ha d’anar millor que el passat i ja el comencem així…

Per cert, bon moment per posar a zero els contadors.

Fiona Apple – The way thinga are

Fins l’any que ve!

Els invasors de l'espai...

I aquest serà, segurament el últim post de l’any. Ara estic una mica liat ‘ajudant’ al Juan a fer la lassanya que portem a casa la Mi. Espero que tothom hagi sortit al carrer per veure a l’home dels nassos….si el que té tans nassos com dies té l’any…..molt suat oi? èrò he de dir que la guasa la vaig descobrir ja de ben grandet, i ara que l’entenc, aprofito per deixar-la anar. Espero que totes les coses bones que han de venir el 2004 vinguin amb els extraterrestres, que aquesta tarda s’han deixat veure pel vallès (veure foto adjunta)

Bon Any a tothom i molta memòria per poder recordar la nit…

sona : Ojos de Brujo – Ley de la gravedad.

La gran idea

Llegeixo a El Periódico que avui ha mort una persona a la que tot i que no coneixia ni el nom he admirat de sempre, Enric Bernat. Sona una mica estrany és veritat. Aquest senyor va tenir el mèrit de saber veure el que ningú altre va ser capaç , va tenir la ment prou desperta per veure el camí més curt entre dos punts i el punt de genialitat i empenta necessària per portar a terme la seva idea. Va ser el inventor del Chupa Chups. Les petites grans idees sempre m’han fascinat i sovint no sabem a qui debem coses com el clip, la fregona, la cremallera, els donuts, el hullahop…Sobre el hullahop recordo una pelicula , el títol no però, en la que un paio d’una multinacional de joguines dels anys 50 es presenta davant del director general per dir-li que té una idea que revolucionarà el món de la joguina.El director general demana que li mostri els dibuixos d’aquesta gran innovació. El paio treu un tros de tovalló de bar i li ensenya un cercle mal fet escrit amb boli. El treuen a patades del despatx per inútil. Qui no va tenir un hullahop, eh? Per cert, que no trobo enllaços que parlin del hulla hop…serà possible?

sona: Kepa Junkera – Mundaka

Sobre anells i tal…

Com tot friki que tingui un blog havia de parlar de "El senyor dels Anells, el retorn del rei". Sí, en català, perquè la vaig anar a veure en català, al cinema Catalunya de Terrassa. Ja que ens hem de barallar perque augmentin la quota de pel.licules doblades, el mínim que podem fer és anar-hi. Si no ho fem estem fent el ruc. Tornant a la peli, en primer loc dir que jo no sóc dels que s’ha llegit el llibre i que moltes de les coses que diuen a la peli em deixen fred. Veure la ciutat de no sé quèo el dimoni de no sé quantos no em fa ni fred ni calor. Evident ment que els paisatges i les escenes d’acció són brutals però jo no hi afegeixo la mística de saber si el tal és fill del qual o si la ciutat de no sé on és com me la imaginava. També he de dir que no se’m va fer tant llarga com esperava, tot i que al final em sobren 10 minuts.

Després vaig anar a sopar al Gavatxons a tirar per terra, encara una mica més, la dieta contra el colesterol (escogí mal dia para bajar el colesterol), i tot sopant vaig estar parlant de les similituts entre la trilogía del Senyor dels anells i de la Guerra de les galàxies. Masses. No sé si el George Lucas es va copiar del Tolkien o què, però em van semblar massa coincidències i no em va molar. Era com si ja ho hagués vist.

En resum, que vaig trobar que esta bé, però no vaig sortir tenint la sensació que havia vist la millor peli del món. Que hi farem. No hi poso ni la foto….’pa que veas’.

sona : Bjork – Frosti

M’agrada

Ara , amb tota la papa de matinada, llegint el que escric, veig que m’agrada tenir un blog. Guai.

sona: Stigmato inc – Upward bound experience

Dassibte

Aprofundint en la meva obsessió pels dies de la setmana m’ha donat per mirar al diccionari el dia d’avui.

dissabte

[s. XIV; del ll. die(s) sabbati ‘dia del sàbat’, de l’hebreu sabbath ‘descans’]

m 1 1 Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià.

2 JUD Sàbat.

3 Dissabte Sant (o de Glòria) LITÚRG Dissabte de la Setmana Santa que acaba, a la nit, amb la Vetlla Pasqual.

2 1 Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte. Quan acabarem el dissabte de les habitacions farem el de la cuina.

2 fer dissabte Netejar a fons. Avui farem dissabte dels dalts i demà dels baixos.

3 fer dissabte fig i col·loq Confessar 2.

3 dissabte bord Dia anterior a una festa que no s diumenge.

Tela no?

Dia de descans? aixo si que ho acostumo a fer,
sobretot si el dia anterior ha sigut el divendres estàndard de marató fiestera sabadellenca, acabant de bon matí. I La segona definició? Si és que ja ho deia jo, per això porto aquest cacau mental amb els dies si ni tant sols el diccionari em sap dir si el dissabte és el sisè dia o el setè. Anem arreglats…I lo de fer dissabte dels baixos? no se pas com agafar-m’ho això….serà lo de "la camisa nueva"? no se, no se…..I amb la última ja ve el remat final, dia anterior a una festa que no és diumenge: cal llegir-s’ho dues vegades o haver-se llevat d’hora dissabte al matí. No m’he aclarit gaire, hauré de buscar algun altre dia a veure
que diu, pero això ja ho faré un altre dia.

sona: Ocean Color Scene – Oh Collector

Déjame que te cuente

Avui he estat tot la tarda xatejant amb una amiga durant més de dues hores. Després de parlar de les tonteries típiques d’aquestes converses i a arrel que em preguntés qui era en Bucay (l’havia mencionat en el post anterior) , la conversa ha acabat tractant de la vida, els problemes que tenim, com els encarem i coses per l’estil. Si és que qui no té un all té una ceba. En el fons molta gent tenim els mateixos problemes, encara que no els acostumem a airejar. Doncs de tot això és del que ens parla en Jorge Bucay en els seus llibres. El vaig conèixer amb "Dejame que te cuente", on Demian, un adolescent que va a teràpia amb el psicòleg Jorge, li planteja una serie de dubtes i preguntes que li surten en el dia a dia. En Jorge sempre contesta a les seves preguntes amb un conte, sense més explicacions, un conte que al receptor el fa reflexionar per trobar les propies respostes. Moltes vegades em sento perdut com en Demian però no tinc un lloc a on anar a buscar les respostes, per això sovint recordo els seus contes en les situacions de cada dia. També em passa molt quan és algú altre el que m’explica els problemes, sembla com que els identifiques més clarament i de seguida recordes un conte que hi aporta quelcom. Quan els problemes són els meus és més difícil. Després vaig llegir "Cuentos para pensar", on directament hi trobem els contes sense cap mena de fil argumental. A la meva germana el tió li ha cagat "Cartas para Claudia" que pel que sembla va ser el primer llibre que va escriure ( de un total de 7). Quan se l’acabi li demanaré per llegir-lo jo… (plis).

Hi ha tants fragments dels seus llibres que em semblen genials que no acabaria, però el que més em ronda el cap últimament és :

La magia solo dura mientras persiste el deseo

sona : Skunk Anansie -Tracy’s falw