Doncs si, el dia que és i la hora que és, i jo aqui currant. Ja sabia que no m’havia de posar a veure el ultimo samurai a casa perque no tindria temps d’acabar de veure-la. Bé un altre dia suposo que si. Encara no hem ni tan sols començat a fer el que se suposa que hem de fer. Com s’allargui molt farem cara de ‘vampirus’, per si no en feiem prou.
sona : U2 – Sunday bloody sunday
Com que al final no se m’ha espatllat la càmara aprofito per penjar totes les fotos d’aquesta setmana. Ja veureu que amb els colegues estem a punt de muntar un club gastronòmic, perquè aquesta setmana passada, tres convocatòries de sopars. El dissabte passat no l’altre vam anar a sopar una raclette a casa l’Elena i el Xavi , el dimecres a casa el Joan a celebrar el seu trenta i pico aniversari (com passa el temps) i aquest dissabte vam fer el sopar del Pulpín, vam cuinar un pop de 1.5Kg en plan ‘a la gallega’ amb cloisses, gambes, i marsics menors diversos…vaja, com una mariscada però en plan barato…Vam estar a casa cuinant des de les 6 de la tarda i sort que els primers assistents ens van ajudar, perque sinó no haguessim acabat. Sembla mentida el temps que porta arrebossar una muntanya de calamars….i això que als bars ja els trobes fets 
!! En resum, mama no pateixis que de moment estic ben alimentat….si més no en quantitat….
Així en plan de comentar coses de la vida d’un, que és el que acostuma a fer tothom, dir que aquest dissabte al matí va existir!! si. A més a més el vaig fer servir per anar a jugar a futbol!!! ben bé feia des del juny passat que no feia una cosa d’aquestes. Vam jugar set contra set un parell d’horetes en un camp de futbol set (je je), si dels que son molt grans. fins i tot vaig fer un gol en plan Oliver i Benji, des de la meva propia porteria, creuant tot el camp, arrivant a la porteria contrària, xutant i marcant, va ser brutal, com una serie d’aquestes americanes enb que després surten les lletres mentre a mi em manteja tot l’equip. de fet això ultim no va passar, ni lo de les lletres ni lo altre, el que en vaig treure son unes ‘agulletes’ que a dia d’avui encara m’impedeixen caminar amb normalitat, però el important és fer ressò de la meva gran fita esportiva. D’aqui a sis mesos o a un any quan ho torni a fer ja us tindré informats, espero estar recuperat.
Ah, i parlant d’altres coses, ja ha sortit la nova versió del Mozilla FireBird, que ara es dirà Firefox, ja tardeu a baixar-lo….I a més a més vaig que hi ha comentaris de gent que no conec, 4 comentaris en un sol post en un mateix dia!! quin estress, fins ara duia 4 comentaris en 8 mesos. Bé, doncs benvinguts tots. ‘Parriba, parriba’.
sona : Alcohol Jazz – Recuerda
Això, quina mè!!! mè, de merda….ahir em vaig endur la càmara a a un concert de Les Philippes i es penjava, sí com els ordinadors, es quedava tonta, ni tan sols es parava, havia de treure les piles i tornar-les a posar. (de que em sona aixòs…). El resum, com una merda lligada amb un cordill , és que la tarja de memoria de 256Mb ha dit que prou, que sis mesos és el màxim al que pensava arribar. Ara em trobo que nomes puc tirar 20 fotos….merda 
Ah si d’alguna manera puc recuperar les fotos del concert ja les posar, però ho veig difícil…
sona : St Germain – Prclusion
Com pot ser que hi hagi dies que et trobes sol, incomprès, que et penses que ets un ésser especial, que el món gira al teu voltant, i que quan acluques els ulls, el mon deixa d’existir fins que tu no els obres. Altres dies, com avui, veus que només ets un dels grans de sorra de la platja, i no pas per prendre consciencia d’on ets, sin6oacute; perque els grans de sorra que t’envolten tamb determinen el seu món i reclamen el seu espai. El millor de tot és quan resulta que en el espai que reclamen els grans de sorra veïns, també hi entres tu, i a més a més t’ho fan saber. Aleshores veus que tots som més iguals del què ens pensem i que crear espais on hi capiguen els altres fa que estem menys sols, més acompanyats.
Quina tela, això del cansanci acumulat provoca estats mentals inestables que poden derivar en vs a saber que, per exemple lo de abans. De totes formes ‘ahi queda eso’.
sona : Simian – Doba.
Per si algú té curiositat de com em va anar ahir per Madrit, he de dir que malgrat que el que anava a fer no va acabar de reeixir, no va ser pas per culpa meva, la meva part va estar correcta. A més he de dir que em van tractar molt bé. No és que esperés el contrari, però si que he de remarcar que els companys de feina d’allà em van mimar més del que m’esperava. Va ser un dia molt txulo. Per altra banda, vaig estar tot el dia intentant no parlar de certs temes polítics que a tots plegat se’ns escapen de les mans, al final però no vaig poderevitar de treure el tema i vaig comprovar que sí que és veritat que parlant la gent s’entn, sobretot si té la intenció de fer-ho, cosa que no es pot dir de tothom. Malgrat les lògiques rivalitats històriques entre Barcelona i Madrid, i oblidant-se del futbol, que no deixa de ser com el nou opi del poble, varies vegades he pogut comprovar que ens assemblem més del que ens pensem. Sobretot si ens comparem amb gent d’altres zones de la península, per dir-ho d’alguna forma. Potser és la vida d’urbanita o que tenim la mateixa mena de problemes però tenim més coses en comú que algú que pugui viure a Extremadura, Múrcia o Santander. Tot i així tampoc cal oblidar que tamb hi ha diferències importants, el que passa és que estan a un altre nivell en el que les persones poca cosa hi podem fer, Aix…la política….quina cosa més ….en fí, curiosa. Bé, paro perque tot aquest tema és complicat, té molts matisos, quasi tants com persones, i no és temporada de matisos, potser tampoc és temps de persones i per això estem posats en aquesta espiral absurda de confrontació d’idees, si es valorés més l’individu, sense anar vestit d’intolerància i de falta de respecte, potser ens costaria menys entendr’ns. Uff…
Les properes 24 hores les tinc plenes de coses per fer, potser masses, sobretot demà al matí…, partit de futbol, dinar a casa….no ho veig gaire clar. Sobretot perque avui en principi he quedat per anar a un concert per barna, i és clar, el concepte de dissabte al matí per mí es difícil d’assimilar després de sortir de festa. Tot això partint que avui estic mort de son de la pallissa d’ahir. Aixo del pont aeri està molt bé però cansa molt…
Ah, parlant de una altra cosa, pot ser que aquests dies no s’hagi pogut entrar a la web, és per motiu de les reformes elèctriques de casa.
sona : Morphine – The Night
Demà vaig a Madrid per motius de feina. M’haur de llevar força d’hora, cap a les 7. Ja se que h iha molta gent que es lleva normalment a aquesta hora i no ho consideren matinar, però per mi si, sobretot si no em puc adormir. Ultimament és l’esport que més practico. Doncs bé, he de reconèixer que em fa certa, diguem-ne, gràcia, passejar una mica pel centre, veure com respira la cosa, escoltar què diu la gent, sobretot els taxistes amb els seus famosos comentaris. Per cert, que l’última vegada que hi vaig anar el taxista ens va fer la pirula com aquell qui no vol i a més de ‘buen rollito’. Quan ja no hi era ens vam adonar que ens havia deixat a can pixa d’on li haviem dit. Seria per algo? no ho sé, però demà ja anir amb ms vista. Pel que fa a la candent actualitat intentar ‘oir, ver y callar’, encara que no prometo res. A vegades pot ser difícil.
Vaig a mirar bé la bossa que pel pont de la puríssima ja en vaig montar una al control d’embarcament per culpa de portar els coberts de la última excursió a la motxilla. ‘Que si llevo algun objeto punzante? pues no. Ah no? y esto que es?’ mentre el guàrdia civil treia un ganivet de la bossa…. he de dir que en aquell moment vaig pensar ‘adeu vacances, adeu’. Al final no, de tot s’aprèn però. Demà espero que no em passi res i que no fem quedar malament el seny català.
sona : Najwajean – No one
Algú ha dit que els dilluns no hi pot haver sorpreses? Doncs s’equivoca. Em refereixo a les bones sorpreses s clar. Les Males sorpreses no existeixen, de fet se’n diu d’una altra forma: putades. Però aquest no és el cas, avui ha sigut una sorpresa bona. El que tenen les sorpreses és que són inesperades, (obvi oi?), i per això sempre hi ha un moment que em ve la pregunta del ‘Com és aixo?’, un petit dubte existencial, el retorn a les creences velles del Maktub i finalment la veritat que ara em crec.
M’encanten les sopreses.
sona: Bjork – Human beaviour
La cosa està molt malament, cal admetre-ho. Amb tot l’enrenou que tenim entre mans ara resulta que la Diputació permanent del Parlament de Madrit no considera apropiat que el govern central expliqui quin paper han tingut els serveis d’investigació estatals en l’espionatge del líder d’esquerra republicana. Normal. Si és que la gent són uns torracollons, que si una comissió d’investigació per depurar les responsabilitats del naufragi del Prestige ? ‘pa que?’. Una investigació a fons sobre els motius ocults dels trànsfuges Tamayo y Saez? No cal, ja han fet el que havien de fer (per cert, que deuen fer ara mateix?, a part de riure…). Depurar responsabilitats en l’accident de l’avió militar que venia de Turquia? Donar explicacions sobre la aprovació massiva dels estudis d’impacte ambiental del plà hidrològic?
I per si encara no hem omplert el pap, sempre podem preguntar com és que l’unica persona que dimiteix és la que se li obliga per raons més que discutibles, mentre que altres, per exemple amb una condemna per abús de menors, o portar un país sencer a una ocupació militar, o omplir-lo de merda negra, o dinamitar la cohesió d’Europa ni s’ho plantejen. Ah ! això si, amb la constitució com a estandart, no sigui que els titllin de nacionalistes, que en el fons tots vivim en un estat plurinacional i cultural, com es demostra quan ICV-EUiA ha de presentar la documentació de la candidatura a les generals en castellà. Que s’han pensat aquests comunistes!!
Francament, la gent és massa curiosa i es preocupa de coses que no els pertoquen, qui ens hem pensat que sóm!!! ni que el poder hagués d’estar en mans del poble, mentre la gent que en sap estigui al seu lloc, la plebe no ens hauriem de preocupar de res, amb mirar la tele1 pel migdia,per la tarda, per la nit, pagar impostos, peatges, hipoteques i dir amén a tot ja ens guanyarem el cel. El seu , es clar….
A veure si tots plegats comencem a obrir els ulls una mica més, no del tot, per començar amb una mica n’hi hauria d’haver prou per veure la maquinària que ens aixafa cada dia.
sona : 08001 – Don’t Trouble
Ahir vaig trobar un moment per arreglar el RSS Feia temps que havia deixat de funcionar i no savia perquè. No hi ha dubte que no resolgui el Google (de les coses mundanes s clar) i amb una estoneta de seguida vaig trobar la causa. Es veu que al actualitzar la versió del .NET framework em va canviar la configuració dels tipus de peticions HTTP a les que respòn la aplicació. Total, editar un fitxer i llestos. Alhora, aquest matí he entrat a les estadístiques del nedstat de la web, s’hi accedeix clickant un botó cuadrat que hi ha al peu de pàgina.
Doncs b, he flipat. La questió s que, per primera vegada, el Internet Explorer és el primer en percentatge d’accessos a la web. Això està bé, però no pas per que m’alegri per la multinacional de Redmond, perquè jo utilitzo el Mozilla Firebird, sinó perque significa que per primera vegada els accessos no són només meus. Això es veia quan les estadístiques de navegadors utilitzats les encapçalava el Firebird, o sigui jo. A més he vist que havia entrat gent de Holanda i que certa gent ha vingut a través de motors de cerca. He anat al google a comprovar-ho i si, és veritat, apareixo al google amb cerques del estil "plataforma detinguts 27 setembre al bemba", "cinema imperial Sabadell" , "mundo canibal sala apolo 28 enero", "Cathy Claret portada cd musica", "Akelarre de cervera", i la més sorprenent "definicio de la paraula camisa". Suposo que el que va arribar a lliure albir no va trobar el que buscava perquè les vegades que em poso camisa es conten amb els dits de la orella. A veure si tinc temps per areglar temes del servidor que ja conv….
Per cert, suposo que tothom sabrà que estem a febrer i que cal girar la fulla del calendari de precarios.org . He de reconèixer que em molava més el gener, però que hi farem, haurem d’esperar al març.
sona : El payo malo – tropiezos y pasos
Després de l’últim post he de dir que tot i que tinc molts altibaixos, ahir de matinada em vaig adonar que en realitat estic fent petites variacions sobre una assimptota horitzontal. No arribo mai massa amunt ni massa avall, i donat que aquesta segurament està per sobre la mitja, em realitat no em puc queixar gaire. De fet si que puc, tothom pot, però els meus arguments són més febles del que em penso.
Aquesta setmana es podria agafar de clar exemple dels girs de l’atzar. Tot el tema que estem vivint a Catalunya és tant increible que fa que Matrix quedi petita. Els rumors que corren per internet i les formes com ens arriben són tant originals que només es podrien superar a si mateixos si al final fossin reals. La Cayetana Guillén Cuervo (Bacon Number:3), vols dir? a mi tant me fot, però que fort no?. El Mydoom tot el dia tocant els ous, el D que ara treballa al meu costat, els meus pares que em truquen de nit per preguntar la matricula del cotxe de la meva mare que s’ha perdut (el cotxe no ella), el regal inesperat d’uns amics en plan ‘porque hoy es hoy’, les revelacions nocturnes, les propies excentricitats……vale, prou.
Avui donen els XVIII Premis Goya de cinema. No és que sigui molt cinèfil i que estigui pendent dels resultats, però he de reconèixer que aquest any intentar seguir la ceremònia. Per varis motius, no necessàriament per aquest ordre, o si…:
Tot plegat és una bona llista de motius oi? mira que com marxi la llum o algo…. Per cert, que demà, si tinc ous de llevar-me d’hora aniré a fer una cosa molt guai, però com que segurament no, no dic ni el què…
sona : Yann Tiersenn- (BSO Good Bye Lenin) Mother’s journey