Primera impressió

A vegades comences malament una setmana per tenir un dia encara pitjor, com és el cas, però no tot pot ser sempre dolent i al final sempre s’acaba arrelgant una mica. Avui, com no, s’ha arreglat amb un parell de cerveses pels puestus.I és que si sempre tinguessim una bona estrella guiant-nos el camí tot seria més fàcil. El que ha fet canviar la tendència del dia ha estat el fet de conèixer gent nova. El Pemi sempre diu que per mi, en un sopar amb tot de gent que no conec, és a on estic a la meva salsa. M’encanta conèixer gent, parlar-hi, riure, anar de festa… I això em recorda que només tens una oportunitat per causar una primera impressió. Ultimament no és que m’obsessioni gaire el què puguin pensar els altres de mi, però he de dir que a la gent que ens obsessiona la probabilitat, la casualitat i la coincidència, el fet d’obrir camins nous ens és molt excitant i quan coneixes algú no saps mai com canviarà la teva vida o la seva. I com a exemple, pensar que no fa ni un any que mai se m’hagus acudit que ara estaria com estic. I que consti que no em queixo pas, al contrari.

Ara que començo a divagar, veig que m’agradaria parlar que no és que amb els amics de sempre m’hi trobi malament i també del fet que des que m’importa menys el que puguin pensar de mi, més gent podria pensar que sóc un txungo, però que m’afecta menys. Ja ho far un altre dia.

sona : Death Cab for cutie – The new year.

Galeries de fotos

Avui no volia escriure res perque el dia no s’ho ha merescut en absolut. Demà tampoc s’ho mereixerà, ja ho sé ara, però com que ja són més de les 12 i encara no he anat a dormir podriem entendre que hi ha una mena de buit legal. El que em fa pensar a escriure és que avui he ajudat a un amic a instalar el sistema de galeries de fotos que hi havia aquí abans. Em refereixo al que estava fet en ASP clàssic de tota la vida. Fa temps em van demanar consell per penjar les fotos de forma ràpida i fàcil. Jo els vaig comentar com ho feia i em vaig oferir a deixar-los el codi ‘per la patilla’ . El procés que faig servir bàsicament consisteix en agafar el Photoshop 7.0 i anar a una opció del menú d’arxiu que diu quelcom semblant a ‘Automate i després a web photo gallery. Això genera en un tres i no res, una mena de web estàtica amb tots els vincles entre les fotos, que es troben en dos tamanys, el de visualització i el thumbnail en dues carpetes images i thumbnails respectivament. Les pàgines html que genera el photoshop les llenço , perque no les faig servir per res. A la part de la carpeta web del servidor hi tinc una carpeta que es diu /kodak/ (en honor a la camara que estic apunt de canviar-me) amb les rutines necessàries per la visualització de les galeries. Amb crear una carpeta /kodak/nomgaleria i copiar-hi les carpetes images i thumbnails ja n’hi ha prou. Sí així de senzill. Tot surt automàticament. La versió actual que hi ha a la web, funciona exactament igual però en C# sobre .NET i incorpora alguna parida més, com per exemple posar comentaris a les fotos (cosa que he pogut comprovar que no fa ningú)

Que perquè em dona per explicar tot aquest rollo? doncs perquè ara fa una estona que he estat xatejant amb aquest amic, ajudant-lo a adaptar el codi al seu servidor (temes de rutes), i després de comentar-li que tregués el meu mail del peu de pàgina, m’ha dit que el deixaria com a referència al autor. Ja sé que codis que mostren galeries de fotos n’hi ha molts, però he de confessar que m’he sentit bé i que m’ha agradat que li faci servei. El que no m’acaba de quadrar és que quan ho vaig fer, al peu de pàgina hi vaig posar el simbol de copyright, i ara mateix m’acabo de baixar del sourceforge un programa ftp(Filezilla) fet aqui (alla?) i veig que no té cap sentit posar propietat al codi font, seguint la nova filosofia del software lliure que mica a mica vaig adoptant cada vegada més. Ja s que al peu d’aquesta pàgina també hi apareix el simbolet aquest, però això canviarà. Quan tingui un moment passar a considerar tots els continguts d’aquesta web sota llicència Creative Commons i posar un link al codi de les galeries perque qualsevol que el vulgui el pugui fer servir. Ja sé que el ASP és propietari i anticuat, però per alguna cosa es comença. A més d’aquí a poc, depenent del temps que tingui, abandonar la plataforma .NET definitivament.

Bé, sap greu el rollo tècnic, però avui tocava.

sona : Yann Tiersenn – Summer 78

Calçotada Ganàpia

Visca els calçots!!Avui per fí, he menjat calçots. Ja no ho veia gaire clar de fer-ho aquest any, perque de calçotades sempre en faig una o ninguna… Aquesta vegada ha estat amb els Ganàpies a Santpedor. Ha estat molt b, el partit de futbol de la tarda, tot i que trencacames, molt divertit. pfff..Estic baldat!! Aquí deixo les fotos.

Calçots amunt!!

sona : Paul Fuster – Come a long way

Flash mobs

De veritat que hi ha dies que al teu voltant et trobes coses, si més no, curioses. Ja fa un temps que em va arribar una convocatòria per fer un flash mob a Barcelona (II, III) Jo, que en aquell moment no sabia que coi era això, em vaig afanyar a buscar què es , en que consisteix i coses com aquestes. En un parell de dies ho vaig comentar a gent i tot i que en tenia força ganes, al final no hi vaig anar. Es veu que no va acabar de reeixir, (II, III)una llàstima. Tot i així aquests dos últims dies m’he trobat pel carrer aquestes dues concentracions estranyes de les quals no m’havia arrivat cap notícia. Aqui teniu les proves gràfiques de la primera trobada, que pel que es pot veure va ser protagonitzada per forçes dels cossos de la Guàrdia Urbana i del Mossos d’Escuadra. Es desconeix quin era el ‘leit-motiv’ de la trobada, però potser per això s’explica el gran caos circulatori que hi ha hagut per triplicat a Barcelona aquesta setmana. Els vaig observar una estona però no van fer gaire cosa ms. M’hagués agradat veure’ls fent el YMCA de Village People però no ha pogut ser…

que cantin i ballin!!

I aquí les de la segona, tot just aquest matí, a l’hora de dinar, a la porta de la feina:

Esperant un taxi...

Una vintena de ‘guiris’ disfressats amb motius diversos estaven esperant un taxi que els pogues dur a tots plegats a vs a saber on. El segurata de darrera no formava part de la trobada, pero hi encaixava d’allo més. Tothom se’ls mirava, i jo no he estat l’unic que ha fet fotos. Al cap d’un no res ha aparegut el taxi i un d’ells s’ha posat a parlar amb el conductor per negociar el què i el com. Nosaltres anàvem a marxar, però al final ens hem decidit a preguntar què feien. Un paio bastant eixut ens ha dit les paraules: "Waiting for a cab!" i nosaltres ens hem donat per satisfets, no sigui cas que estessin fent el ridícul a contracor per culpa d’una aposta o un comiat de solter i es posessin de mal humor. Al final em sembla que han desistit de pujar tots a un únic taxi i s’han repartit.

Com podeu veure això dels flash mobs aquests té més acceptació del que ens haguessim pogut pensar. Aquesta setmana, per exemple, els estibadors del port de Barcelona van decidir fer-ne un a la ronda litoral, els taxistes també en van fer un altre pel centre i els estudiants….., ara que per flash mob el que farem tots el 14M, anirem a votar a qualsevol que no sigui el mariano i ens en anirem a casa…

sona : Oi Va Voi – Refugee

Por

Sento a un programa de la tele que en un míting, el Mariano diu :

" La cosa ha ido bien, pero lo mejor esta por venir…."

Collons!! ja serà dificil, ja, però com sigui veritat em tiro a les vies del trambaix

Del revés

1 Voll + 1 amanida camperola + 1 Estrella + 1 Jack Daniels (single Barrel) + 1 altra estrella + 1 Xupito de la risa = a dormir del revés.

Moment màgic

Even on a day like this when you’re crawling on the floor
Reaching for the phone to ring anyone who knows you anymore
It’s all right to make mistakes, you’re only human
Inside everybody’s hiding something

Staring at the same four walls, have you tried to help yourself
The rings around your eyes they don’t hide, that you need to get some rest
It’s all right to make mistakes you’re only human
Inside everybody’s hiding something
Take time to catch your breath and choose your moment

Don’t slide
Don’t slide
Don’t slide

Even at a time like this when the morning seems so far
Think that pain belongs to you but it’s happened to us all

It’s all right to make mistakes you’re only human
Inside everybody’s hiding something
Take time to catch your breath and choose your moment

Don’t slide
Don’t slide

Don’t slide

You brought this on yourself
And it’s high time you left it there
Lie here and rest your head
And dream of something else instead

Don’t slide
Don’t slide
Don’t slide

 sona : Dido – Don’t slide

Constantinopla – Madacascar

Constantinopla

Com canviarien les coses si tot fos sempre tant fàcil com dir les paraules Madacascar i Constatinopla. Es guanyaria molt de temps i esforços però no estic segur que al final fos el mateix. Malgrat tot m’agrada la idea. Hi començarem a creure.

sona : Dido – All you want

 

 

 

Traspàs

Avui, sí, avui, és un dia molt especial. Avui és 29 de febrer. I ho és perquè avui és un any de traspàs. Ja sé que tot això és molt evident, però he de ressaltar que per a persones com jo que els dies em marquen molt, un dia com avui és tot un esdeveniment. I perquè? doncs per res en concret, només pel fet de pensar que la data d’avui no la tornaràs a dir fins d’aquí a quatre anys fa veure el què el temps t d’efímer. Que encara que tota la nostra existència es basa en el pas del temps, en realitat els nostres esquemes de tota la vida no són més que una burda aproximació, i la mesura del temps n’es un bon exemple.

Buscant coses sobre els anys de traspàs he trobat que aquest mes de febrer, tot i ser el mes més curt de l’any, és prou gran com per encabir-hi 5 diumenges. Almenys hem estat de sort i no han estat 5 dilluns…De fet, els anys van passant tant igual l’un com el seu anterior, però sempre que s’arriba a un any de traspàs, tothom ho recalca i ho comenta amb els amics, ho utilitza de justificació per l’esperança d’un any millor , n’explica les causes i ho modelitza de mil formes diferents, ho associa a grans catàstrofes que van venir o encara ho han de fer. (efecte 2004?) i en definitiva, fa pensar. A veure qui és el que de petit no havia somniat mai haver nascut el 29 de febrer per fer l’aniversari un cop cada quatre anys i començar a contar l’edat que tindries el 2000, el 1992, el 2050 o qualsevol altre, pensant que potser els que nasquessin aquest dia no envellirien com els altres, que serien especials, i que a canvi de menys pastissos i regals, gaudirien de més temps. I és que les correcions del temps sempre m’afecten, no sé quantes cerveses m’hauré pres donant voltes a les paranoies que et venen els dies que canvien la hora. A més els informàtics, no sé com ens ho fem que sempre acabem tenint problemes amb les dates. Ja sé que a la gent normal la paraula ‘curfecha‘ no li diu res, però a mi em venen calfreds noms de sentir-la.

neu de traspàs

Bé, que avui per acabar-ho d’enmarcar, ha nevat força i no he pogut evitar tirar més de cent fotos en un tres i no res. Un cap de setmana rodó.

sona : Michael Nyman – Here to there

Parèntesi

Per sort, ara ja m’ha passat la ressaca que he tingut tot el dia, després d’un parèntesi fantàstic.