El veí

Sóc a casa assegut just al costat d’una finestra petita que m’ofereix un angle de visió força petit. Tot i així no s la primera vegada que una tarda de dissabte puc veure coses que encara no havia vist mai.

el meu vei

Ell és el meu veí. No el conec de res, no se res de la seva vida, ell tampoc de la meva, no ens hem creuat mai cap paraula, però a mi em regala imatges com aquesta sense sortir de casa.

sona : Death in vegas – Dirt

Grècies

Doncs que si, que això, que gràcies. Gràcies a totohom per trobar el moment per venir-me a regalar una nit inoblidable, gràcies a tothom per fer-me saber un munt de coses que sonen millor a cau d’orella, gràcies a tothom per estar al meu costat estant-hi o sense estar-hi. Gràcies. Prometo dur a terme el millor que pugui la tasca que m’encomaneu, que per sort que em coneixeu me’n doneu una de fàcil. Ens veiem pels puestus.

Un peto per tu, tu, tu, tu, tu, tu , i tu……

Pd: I demà …més.

Apurant la vintena

Avui és l’últim dia de la vintena. Si, demà faig trenta anys. Ja sé que no els aparento ni física ni mentalment però mira es fa el que es pot per conservar-se bé. El cervell per exemple té molt poc &eucute;s i per això està com nou, pel que fa al cos, com que al bar no serveixen formol l’intentem conservar a base d’alcohol. Vaja que estem fets uns sagals…oi? Demà, a ms de ser Sant Jordi , també serà divendres i això ja de per si promet molt. Estic una mica nerviós i tot. Ja explicar com ha anat el dia perquè segur que hi haurà moltes coses per explicar…

Diumenge ideal

Anavem guanyant...

Per fí un cap de setmana més assossegat. Ja tocava, com a mínim hi ha hagut estones per poder no fer res de res, que ho necessitava molt. Així m’he pogut dedicar a algunes de les meves ‘labores’. I per acabar-ho d’arrodonir una tarda de diumenge de visites d’amics. A mitja tarda una buti com cal i cap al vespre, la casa plena d’argentins que, mentre escric això, no paren de cridar i animar al River Plate contra el San Lorenzo.

sona: Morcheeba – Aqualung

Click

Feia molts dies que no recordava cap somni però aquest matí m’he despertat que havia estat en un vaixell fent fotos amb la càmara digital. Diria que s la primera vegada que la poso en un somni.

sona : Sidonie – On and on

‘With the calm’

A Pineta...hi fa molt de fred!!

Després de molt estira i arronsa al final vaig anar de vacances de setmana santa a Ordesa. Ho dic perque primer vaig dir que no hi anava, després que si, després altre cop que no i al final si. Així som la gent impresentable. Ha valgut la pena, cinc dies i quatre nits d’allò més aprofitats, més els dies que les nits, que eren molt curtes perquè tots estàvem molt cansats de tant caminar. La cosa anava més o menys així: ens llevavem d’hora ( a les 8!!!), esmorzàvem, feiem taitxí a la terrassa de "l’apartament", agafàvem el cotxe fins el lloc indicat, motxilla a l’esquena i a caminar tot el dia, arrivar a casa, fer el sopar, unes ‘risas’ i a dormir com canalons en una safata. Per cert, que a partir d’ara ja no puc dir que no ronco per les nits, diversos testimonis s’han encarregat de fer-m’ho saber. Jo continuo pensant que no gaire i que en qualsevol cas segur que és fluixet…Aquí deixo uns quants fons d’escritori en 1024×768 (1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ) de les fotos que m’han semblat més txules. Tamb he penjat algunes fotos del sopar que vam fer el dimarts per acabar de lligar-ho tot.

I a continuació afegeixo la crònica telegràfica que va fer la Meri mentre "s’avorria" un vespre d’aquests. (la he picat tota a mà, com els treballs de bàsica, sense ‘copipaste’) i els parèntesi són meus.

Dijous – Arribem dijous a la nit, som tres cotxes

  1. 1 – Elena, Juanillo, Mireia
  2. 2 – Joan, Meri, Connie, Xavi P.
  3. 3 – Juanjo, Albert, Ester i la Osplins

Cap a les deu entrem a la casa, preparem entrepans i juguem al Gran del Muti (que per cert es veu que ‘muti’ en alemany sona igual que ‘prenyada’ , aixo s meu) . Anem a dormir, estem dividits en 2 habitacions

  • Elena, Juanillo, Xavi i Meri
  • Albert i Juanjo

(aqui s’ha oblidat gent, la Conni, la Ester i la Mireia van dormir a l’altre apartament)

Divendres – Ens aixequem a les 8:00 del matí. Preparem les coses i marxem cap a la Vall d’Ordesa. Ens dividim en dos grups perque el Osplins no pot pujar a l’autocar que surt de Torla (s una gossa) El Juanjo, la Conni, l’Ester i la Osplins pujen a peu per la carretera. (aqui canvia a Castellà) Llegamos todos a la cascada "Cola de Caballo". Comemos bocadillos y bajamos . Hemos hecho una excursión de cinco horas. Volvemos a casa, cenamos macarrones con atún y tomate. Jugamos al mentiroso y vamos cayendo todos poco a poco. Han llegado Xavi i Marta x la noche.

Sábado .- Nos levantamos a las 08:00. Nos preparamos y nos vamos hacia el Valle de Añisclo. Empezamos la excursión pero nos equivocamos y llegamos a una cueva. Seguimos subiendo hasta llegar a una tartera. Decidimos volver a bajar. Cogemos el buen camino ya hacia las 13:00. Caminamos una hora más o menos y decidimos pararnos en la mitad del camino para comer. Bajamos de vuelta El Xavi i la Marta tienen ganas de seguir caminando , asi que Albert , Xavi y yo (Meri) hacemos una excursión de dos horas más, mientras el resto se emborrachan en un bar mientras nos esperan. En la excursión alternativa:vamos a Sercu (la ermita) , pasamos por un pueblo abandonado , por un puente de piedra y finalmente llegamos a la carretesa para coger el coche (por el camino hemos hablado de cojer una casa para restaurar). Vamos a recoger a los "borrachines" al bar de Las Eras en Fanlo. El Joan, la Ester, Conni i Mireia ya se han ido par aBCN. Volvemos a coger los coches ( no sin antes hacer un poco de TaiChi para despedir el sol (es que ens estem tornant excursionistes, hippies i friks) Cenamos Fondue de queso y juegan a la podrida.

Domingo – Nos hemos levantado a las 08:00 peo hasta las 10:00 no salimos de casa. nos dirigimos hacia el Valle de Pineta Queremos hacer un camino que lleva a un mirador y a unos lagos, pero como esta todo nevado decidimos hacer otra excursión. Queremos ir a ver los lagos de Zamunia. Empezamos con una super subida. Luago mas o menos normal hasta legar a la hora a prados con una cascada al final. Es alucinante!. Empezamos a subir para ir a ver los lahos, pero bada, a la media hora al Juanillo y a mi nos entra vrtigo el resto a los diez minutos vuelven porque se han encontrado na cascada helada y han decidido no matarse. Volvemos, nos paramos en el bar "El balcón del Pirinio" del pueblo (Buesa) donde estamos durmiendo. Bebemos pacharán casero, vemos pájaros y nos encontramos unos tejanos en unos containers y nos vamos a casa. La Pilar y el Jose Mari nos han preparado el fuego para hacer carne a la brasa . Unos hacen la carne y el resto tocamos la guitarra y cantamos" Hemos cenado de puta madre y ahora estamos viendo fotos en el ordenador (som o no uns neohippies?) "

I fins aquí el relat de la Meri. Gràcies pels drets d’autor. Jo hauria afegit algunes coses ms però ja m’ha fet prou pal haver de copiar d’un paper com si ests fent un treball, així no hi afegir res més. Bé, si, que m’ho he passat molt i molt bé i que no he tingut ‘agulletes’ cap dia. Estic fet un ‘crack’.

sona : Morphine – The night

 

Cap a Ordesa falta gent!!

No hi ha res com anar de cul com a excusa per no fer res del que se suposa que hauries d’estar fent. No m’estic referint a buscarles respostes de les grans preguntes filosòfiques, ni a fer grans obres que canviïin l’esdevenir de la humanitat , ni molt menys a ser l’abanderat de una causa revolucionària. Demà me’n vaig de viatge i encara no m’he fet la motxilla!!!! No he pogut fer-la perque, obviament, he estat molt ocupat fent un munt de coses super importants. Les birres. El post. Anar allà. Venir aquí. En definitiva, qualsevol cosa. Marxo demà a les 5 de la tarda cap a Ordesa a passar la setmana (santa?) i ja he desistit de fer la motxilla avui, però demà he d’anar a treballar….no se pas, no se pas….com sempre, tot a última hora, no fos cas que tingussim alguna cosa preparada amb antelació ( quin horror!!). Espero que no faci el fred que diuen les males llengues que farà i que no em toqui dormir a terra gaire dies, amb la meitat em comformo. Les bateries de la càmara si que m’he encaregat de carregar-les…. lo primer és lo primer….

sona : Fatboy Slim – First Down

4 dies

Quatre dies sense esciure res. Això que faci bon temps no és molt compatible amb el blog, i mira que des de l’últim post hi ha hagut molts motius.

Cent Mil Km

El dia 1 d’abril vaig fer 100 mil kilòmetres amb el cotxe. Ja se que a molta gent no li fa ni fred ni calor, però mira, a mi si que me’n fa. Sort que em va enganxar parat en un semàfor perque sinó no se pas com hagués fet la foto, bé si que ho sé, però millor no haver-ho fet. Lo d’anar amb cotxe em va a ratxes, ara per exemple l’agafo molt, però durant llargues temporades he anat amb tren. Cent mil quilòmetres en 5 anys no està malament.

 

 

Pizza And Blogs

El mateix dia al vespre vaig anar al meu primer Pizza & Blogs (’Chispas’) convocat per Chicle al que hi van assistir Fear , Desenfocado, Alberto Bastos, Capo. Com a experiència va estar bé, sobretot els preliminars, perque cal recordar que no coneixia pas a ningú i que haviem quedat en un lloc que estava ple a petar. Vaig estar 20 minuts examinant tothom abans no em vaig decidir a començar a preguntar si estaven allà per una "quedada d’internet". Per sort la meva intuició no em va fallar i vaig encertar a la primera. M’ho vaig passar força bé tenint en compte que no els coneixia de res i que quasi no vam parlar de blogs. La conversa va voltar bàsicament per l’oci en tots els seus camps. A la segona suposo que ja estar més ’sueltu’ com acostumo.

Pastis

El divendres al vespre a celebrar l’aniversari del Dani a Sant Cugat (28? 29? quina mala memòria…) en un restaurant que per variar també estava a petar. Em sembla que erem vuit o nou en una taula de sis persones, visca la germanor!! Per cert, que els de la taula del costat també estaven d’aniversari i vam fer uns càntics conjunts, vaja liant-la una mica… Després a fer una mica de ballaruca pels ‘puestus’, però jo, amb la calma que a l’endemà m’havia de llevar d’hora.

 

 

I calia llevar-se d’hora per anar a una calçotada, suposo que la última de la temporada, a casa del meu tiet de Lleida, del que vaig aprendre els trucs per coure els calçots. Encara em falta molt per aprendre, perquè la veritat és que estaven boníssims. De segon, xai ,conill criat a casa i pollastre a la cassola segons una recepta ’secreta’ i després pastís de nata. Per variar vaig menjar fins que no vaig poder més. A vegades cal no pensar en el colesterol. "Una vez al año no hace daño"….o era al mes? és igual, ara jastà fet.

Massa coses per poder escriure.

sona : Ronny Jordan – The Jackal

 

Adeu març

Foto: Daniel Garcia-Sala

Ja fa temps, un dia vaig parlar del calendari de Precarios, on hi apareixen joves (i no tant joves) investigadors que despullats reivindiquen una millora de les seves condicions laborals. La questió s que hi surten 6 nois i 6 noies, tots amb unes fotos molt txules, que fan que vingui qui vingui a casa, en veure el calendari, l’agafi i repassi tots els mesos com a mínim un parell de cops. Tot i que pugui quedar molt materialista, tothom deixa veure les seves preferències -“Aquest noi del mes de Juny és molt ben plantat!”, o – “Quina cara deu fer la noia del mes de Juliol?”. Vaja, que un calendari tampoc no dona per gaire més que per comentar la part que es veu… Jo com tothom, ja me l’he mirat tot, i diverses vegades també. I he de dir que la noia d’aquest mes la trobo guapíssima. Com si fos la Gioconda de la casa, sempre m’ha acompanyat totes aquestes estones, però malgrat el temps que hem estat junts encara no m’ha dit mai res. Ara que demà hauré de passar la pàgina del calendari no la veure tant sovint.

sona : Zamfir – The lonely shepard ( ost ‘quilbil u’)