Bonic mal dia

No tots els dies poden ser sempre bons, així que per no acostumar-se massa, què millor que ensopegar amb un mal dia? Un mal dia es pot tenir per moltes raons, no cal ser gaire selectiu, encara que es podria pensar que cal un bon motiu per tenir un mal dia, la veritat s que amb la primera tonteria que et trobis n’hi ha prou per tenir un bon mal dia com cal. Amb una mica de paciència i a base de pràctica es pot veure que qualsevol moment s bo per tenir un un dia dolent, no cal esperar a diades senyalades, no cal demanar permís a ningú, no fan falta diners, s independent del temps metereològic i per si fos poc, ho pots compartir amb tots els que t’envolten perquè sapiguen el dia tant dolent que estàs tenint, que segur que t’agrairan d’allò ms que els ajudis a acabar d’amargar la jornada.

A que es pot arribar a ser DPS.

sona : Belle and Sebastian – You don’t send me (quin mal dia ms bonic….)

Recopilant

Ja he arribat a casa. Com cada diumenge els jocs de taula manen i ja hi ha la casa plena de gent (7 de moment). Avui toca parxís, i com que noms poden jugar quatre, jo aprofito el temps aquí. Per fí he pogut endreçar totes les fotos que tenia pendents, algunes de fa dues setmanes, per exemple les del sopar sorpresa d’aniversari que em van fer els amics el dia abans de Sant Jordi (on em van regalar la càmara que tanta feina em dona ara :P ) , les del Asado Argentino a Lo Palauet(o com viatgar sense moure’s de casa), les del dia de festa pel Raval de Barcelona de la setmana passada(quan ens vam trobar per casualitat l’Anna d’Igualada i l’Addaia), i les de les vacances per BCN d’aquests dos dies (incloent les de la fira d’abril i les del millor dissabte en molt temps) . Cal dir que en poc temps he sortit de festa pel Raval i que m’ha agradat molt, sovint al·lucino una mica amb els llocs i la gent que et trobes, potser per això a vegades tinc la sensació de ser un ‘guiri’ ms o d’estar fent el pagesot. D’aquest dia no hi ha fotos perquè tenia la tarja plena, llàstima, perquè tamb s’ho valia.

Ah, i abans que se m’oblidi, gràcies a la Mercè, la Pilar i el ‘Califa’ per acollir-nos a casa seva i permetre’ns deixar-los tots els plats bruts, la nevera a mitges i els sofas ben desmuntats….

sona : Sonic Youth – Wildflower Soul

Vacances a Barcelona

Doncs aqui estem, escribint des de casa de la Mercè, despres de tot un dissabte de tranquis, molt tranquis, per? que molt tranquis, perque ahir vam anar a la Feria de Abril per veure quin ambient hi ha. Jo no hi havia anat mai i he de dir que en bastants moments em vaig sentir com un turista qualsevol
.Ens ho vam passar molt b, em sembla que els rebujitos hi van ajudar força. Aquesta matí, esmorzar, prendre el sol a la plaça, dinar espaguettis i fer el mandra al sofa sota el sol tota la tarda. Ara torns de dutxa i de festa pel centre. Es ben be com si hagues anat un finde de vacances a Barcelona, i lo ms bèstia, a quatre carrers d’on curro, per? tot es veu tant diferent avui….

sona: Ismael Lo – No sabem com es diu pero es la segona del compact

Embalat

No hi ha manera. No trobo el moment per posar les fotos de totes les coses que he fet i els llocs on he anat ultimament. L’altre dia em van dir que em cuids perque es veia (a la web) que anva molt embalat. s agradable veure que es preocupen per tu, però fa pensar el fet que a la web amb prou feines hi he posat la meitat de coses que m’han passat aquestes dues setmanes. Estar anant encara ms embalat del que sembla? no ho se….d’aqui a vint minuts torno a marxar cap a Barcelona a fer ms i ms fotos que no tindr temps de penjar.

sona : Skunk Anansie – I can dream

Ocupació vocacional

Per sort no tot un dia sencer acostuma a ser dolent. Aquesta tarda, una mica d’improvís, he anat a un curs d’ocupació vocacional. Si, si, ho he escrit b. Els objectius no els tinc gaire clars,perquè em vaig perdre la primera sessió, però suposo que va enfocat a trobar el que a un realment ms li agrada o li va millor amb la seva forma de ser o pensar. He de dir que no m’esperava res en concret, de fet no sabia ben b on anava, però ha estat positiu. Erem unes vuit o nou persones al voltant de una taula i desprs d’omplir una fitxa se’ns ha donat un formulari on ens preguntaven coses com "quines son les 3 professions que ms t’agraden i perquè i quines les que ms et desagaden". En aquest punt he de reconèixer que he pensat que seria un pal, ja ms endavant en el mateix formulari ens preguntava, en una cara d’un full, "explica la teva vida", quasi res…i finalment fer un dibuix d’algú realitzant una activitat. Tot seguit se’ns ha plantejat unes preguntes per anar-les repassant tothom una per una. Aqui les poso, juntament amb les meves respostes, els perquès me’ls guardo:

  • Quin s el lloc, que tens proper ara mateix, on ms t’agrada estar i perquè?
  • Al bar o a la barra.
  • Quin s el lloc de casa teva on ms t’agrada estar?
  • A l’estudi, davant de l’ordinador al costat de la finestra escoltant música.
  • Quin s el lloc, de qualsevol part del món, on t’agradaria estar o que sentis particularment teu?
  • A Colera, als canons.
  • Quin s el lloc on t’agradaria o et veus treballant?
  • A l’altell d’una masia de Castellar de n’Hug, davant d’un finestral, treballant per internet amb els meus propis horaris.

He de reconèixer que en la primera pregunta, tot i que no he sabut ben b què contestar, encara ho veia tot una mica així. A mida que tots anàvem comentant les respostes tot plegat ja agafava un altre forma. Quan m’he vist contestant la última pregunta, m’he sorprès de veure com de clares que poden ser les respostes de preguntes senzilles, i com ms que menys, totes les respostes tenien coses en comú. Coses que a mitja tarda ni se m’acudiria que se’m presentarien al davant. M’ha agradat. Tant que he decidit, sense cap rempordiment, fer campana tot i que m’havia promès que no en faria. La setmana que ve la propera sessió. Estic impacient.

sona : Supergrass – La Song

L’humor el tries tu

Avui s un molt bon dia per posar a prova el que dic a vegades, que l’humor, com la roba que ens posem al matí, el tria un mateix. Sobretot perque ja ara s que tindr un dia complicat i que m’esperen molts marrons de tota mena i tamany. A veure si passem la itv de l’autocontrol mental i no fem cap disbarat.

Tard

Ara, a les 04:41, arribo a casa de currar. Avui he recordat un post que vaig escriure fa temps que parlava del molt que costa construir i del poc que costa destruir. Espero que no tothom estigui tant destructiu com els futboleros noctàmbuls impenitents. Dema (avui) serà un altre dia (de curro , s clar).

Colditz

la fuga de colditz

Avui porto tot el dia a casa perque he d’anar a treballar de matinada i clar, cal estar descansat, així que el dia me l’he pres de descans. De descans d’un cap de setmana de desfassar. El divendres, de la festa habitual, el dissabte rostit argentí tota la tarda-nit i el diumenge per fi, amb trenta anys, vaig jugar per primer cop a la Fuga de Colditz. No ho vaig fer gaire b perque em va tocar fer de captor i com que no sabia quines cartes hi podia haver, em van fer un fill de fusta. A veure si la propera vegada em toca ser presoner i almenys no em podran fer fora de la sala per fer plans de fugida a les meves esquenes.

B, pel que fa a les fotos del rostit, ja les posar d’aqu un parell de dies perque en vam tirar, entre tots, noms 264!! i s clar, estare liat un parell de dies amb el horari del revs.

sona : Death in Vegas – twist and crowl

Jo circulo, tu circules…

Conduïnt de tornada a casa per la ronda litoral miro al carril esquerra i hi veig un cotxe com el meu, de la mateixa marca , del mateix model i del mateix color, amb una noia a dins que com jo cantava a pulmó. Llàstima que la ronda no s gaire bon lloc per conèixer gent (exceptuant els embussos)

sona: Yann Tiersenn – la fenetre