Dèjà vu

Potser ara mateix s un dels moments en que estic ms a gust, dissabte tarda, desprs d’haver-me llevat passat el migdia l’endemà d’haver sortit de festa, sense ressaca, amb màniga curta assegut davant l’ordinador escoltant música i xatejant, sempre al costat de la finestra mirant cirrus i cotxes que passen i fan el ceda de la cantonada. Un dissabte tarda ideal que he repetit moltes vegades al llarg de l’últim any. Ja s que sempre estic fent balanç i coses d’aquestes però aquesta vegada s ms justificat, per uns quants motius..

D’entrada ahir va ser el primer dia de la Festa Major de Sant Cugat i com no, cap a les barraques falta gent. Ja serà el tercer o quart any consecutiu que hi vaig però tot i així em venia molt de gust perque sempre m’ho he passat molt b i t’acabes trobant un munt de gent que feia temps que no veies. No se perquè però s com una mena de punt de trobada, ahir per exemple no van fallar a la cita el Joaquim, el Ricky i la colla de Badalona, el Punko i molta altra gent que ara no recordo. Avui hi tornar a fer memòria.

L’altre motiu de fer balanç s que les barraques de l’any passat va ser als primers llocs on hi vaig anar a fer fotos i per tant dels que en queda constància. Recordo que en vaig tirar unes 220 o aixi… estava que no cagava…b ara encara una mica, però amb l’altra càmara

I per últim, d’aquí a dos dies farà un any que vaig començar en el mundillo aquest dels blogs. Ara no vull pensar en les coses tìpiques però se que ho haur de fer d’aqui a poc, dos dies?

sona : Kiko Veneno – Salta la rana (brilla la luna, por la ventana una aceituna, eres tu…)

Somnolència

Una de les coses que he fet de ‘profit’ avui ha estat trobar la web dels que van fer els videos que es projectaven al concert de la Bjork del Sónar de l’any passat. Suposo que el fet de fer un any del concert m’hi ha fet pensar i ja feia temps que volia averiguar d’on sortien aquests videos tant orgànics, per dir-ho d’alguna forma, perque n’hi ha alguns que fan una mica d’angunia. Malgrat això m’agraden molt.

I demà la revetlla de Sant Joan altre cop. Començo a estar una mica descolocat per la rapidesa amb que passa el temps, per? que hi farem, mirar d’aprofitar al màxim i jasta. Sort que el divendres faig pont i podr ‘descansar’.

sona : Harmònica Coixa Blues Band -Hush Hush

Cumulus Humilis

Cartells fumadors no fumadors.Avui a la feina ens hem trobat que han penjat tot un seguit de cartells indicant que estem en una zona sense fum, com es pot veure. La questió s que a la mena de purgatori que anomenen sala de fumadors, abans dita de cafès, tamb hi han penjat un rètol. A part que jo ara no sóc ni carn ni peix en aquest tema, si que hi ha un parell de coses que semblen curioses.D’entrada que per indicar una zona sense fum es fa servir uns núvols….que sospitosament podrien semblar…..FUM!! de fet no ho s però en fa l’efecte. n realitat són Cumulus Humilis, un tipus de núvol de baixa alçada que es forma a partir de corrents convectius ascendents d’aire calent….mmm….calent? voldrà dir…..fum? . No s’aclareixen gaire em sembla. La questió s que ara ja tenim clar el què i el on, ara caldria veure tot el que comença a no veure’s gaire clar….

 

 

sona : Fiona Apple – As Fast as you can

Principis

Avui una persona m’ha dit que sempre itenta no oblidar el seguent:

  1. No critiquis
  2. No et queixis
  3. No jutgis
  4. i obre la ment

ho intentarem…

sona: Oi va voi – Pagamenska

Mirall urbà

digna del mirror project

Imagina una noia escrivint en una taula, en una taula d’una tenda de mobles, una tenda de mobles que t un aparador que dona al carrer, un carrer on hi han posat una bastida, una bastida que esta davant d’un semàfor, un semàfor on s’hi para un cotxe, un cotxe que s el meu i des d’on faig una foto.

sona : Bjork – Nature is ancient

Dimecres

Avui he acabat el curs d’ocupacio vocacional. No he pres cap decisió al respecte, però ara mateix, estic content.

Pedregada

Un diumenge qualsevol? potser si, a menys que sigui una diada electoral. I no pel fet que anar a votar sigui una grandíssima responsabilitat que ens tregui a tots el son dia si i dia tamb, sinó perquè tothom sap que quan vas a votar cal anar-hi amb botes d’aigua, no sigui cas que s’inundi el col·legi electoral i no puguis anar a votar. En menys de cinc minuts s’ha posat a pedregar i s’ha inundat tot. I els meus amics a la platja….

Aigua al colegi electoralAhir, en plena jornada de reflexió, ens vam dedicar a celebrar amb un sopar marroquí el primer any que fa que les Esters i el Juanjo comparteixen vivenda. Vam estar tota l’estona reflexionant, ho prometo. Les fotos del final són d’un concert d’uns paios que van tocar a la Festa de la terra que es va fer a la Sèpia Verda. Una mena de pirats que tenien de líder un pseudo-Elvis Presley de Reus i que la van muntar grossa… amb tota la nata i tal…en fi…

 

 

sona: Mastretta – Laguna seca

Deixa’t estar….

Ara ja fa uns dies que no escric res i em fa l’efecte que s pel comentari de la ‘Nati’ a l’últim post. No s per donar culpes a ningú, i menys a la ‘Nati’… però la veritat s que el comentari la clava. Tantes cabòries i tantes òsties…. al final que? valen la pena totes aquestes menjades de olla? que si cicle per aquí, que si repte per allà, que si presagis, impressions, ….a cagar tot. S’ha de ser una mica ms pràctic, i si puc, a partir d’ara ho penso ser ms.

Avui al curset de ocupacio vocacional s’han passat un munt!!desprs d’estar comentant una mica el que vam parlar la setmana passsada i haver repassat ‘els deures’ ens han plantejat l’activitat d’avui. Ens han donat un full pràcticament en blanc, noms hi havia una línia a la part superior que deia "escriu -nos una carta com si fos l’any 2014 explicant-nos com t’ha anat a la vida". Quasi res. Un torpede directe a la linia de flotació mental. M’ha costat una mica però al final he quasi he omplert les dues cares del full. M’ha agradat. Alguns dels altres que noms han omplert un parell de línies em deien: "Tu que? et veus sent escriptor?"….doncs no s, no s el que escrit per vaja….Desprs hem estat comentant una mica entre tots, no gaire, suficient perque la Montse digues: "Ostres!! jo tindr vint-i-set anys!!! sere molt gran, segur que ja tindr un fill"….bufa!…..super gran….ella tindrà tres anys menys dels que tinc jo ara i es veu super gran….i amb un fill!! en fi, jo amb quaranta i encara em veia igual que ara….Desprs els del curs hem anat a fer uns beures per celebrar que avui s el penúltim dia i per preparar les beures que farem l’ultim dia. He hagut de fer campana però ha compensat.

Aquest cap de setmana per fí es va fer el esperat dinar de pares. Si, ja s que no tenim dotze anys, però per això semblava una idea original fer un dinar i reunir a tots els pares de la gent de la colla, així tothom es coneixeria una mica ms , de forma diferent. Tot i els estira i arronsa en l’organització i alguns dubtes que jo duia de temps enrera, al final es va fer i va ser tot un èxit. Jo vaig estar molt ms tranquil del que m’esperava i francament va ser una molt bona experiència, molt diferent. L’única llàstima va ser que no poguessim ajuntar a tothom, però en fi, com que la gent es va quedar amb ganes de repetir segur que ja hi haurà ms oportunitats.

sona : Portishead – All mine

Tres

Noto que tinc necessitat d’explicar coses, sense acabar-ho de fer, com sempre, però no s ben b què vull dir ni com expressar tot el que em passa pel cap avui. Ara aquí assegut m’aïllo una mica de la intensitat de les sensacions que he tingut aquesta nit, però en el fons s que de la nit d’avui me n’enrecordar molt de temps, tant per les coses dolentes primer i per les bones desprs. Ja fa dies que em noto com en un final de cicle i no s ben b com però tinc la impressió d’haver-me plantejat reptes que encara no conec, alguns em sembla que els veig despuntar, d’altres noms en tinc la intuïció que no trigar gaire a encarar-los. Tot plegat pot sonar injustificat , i ben mirat ara per ara ho s, però no deixo de veure senyals que em sonen a presagis confusos. Tot i així he de dir que em començo a notar ms viu que abans i això noms vol dir que tot va com cal.

sona : Pauline en la playa – Es natural (gràcies…)

A l’estanc

Acabo d’arribar a casa, abans però, sortint del tren he passat per l’estanc. Noms entrar m’ha abordat una noia d’uns trenta llargs que m’ha preguntat si era fumador, jo amb un mig gest que l’ha extranyat li he vingut a dir que si, la ganyota m’ha sortit perque últimament esta mot mal vist. La questió era que em venia a oferir no se quina marca nova que surt ara i em plantejava si em vindria de gust provar-lo. Amablement li dic que no el comprar pas. Ella em pregunta " i per que no?" i jo contesto, " No m’agrada canviar".

s curiós com una pregunta tonta pot revelar tota una filosofia de vida, si que s veritat que faig moltes coses diferents, en àmbits diferents i amb gent molt diferent, però tamb s veritat que en el fons no m’agrada canviar i sovint em fa por. Això no vol dir que posats a adaptar-se no ho faci rapid, però això ja es una altra història. Per cert, al final li he comprat el paquet….

sona : Yann Tiersenn – Comptine d’ete nº3