Brasil, Argentina…..

Cap a brasil falta gent....

Dilluns, del montón, res excepcional, sinó fos perquè aquesta matinada se’n va la Mi a sudamèrica durant tres mesos. Jo no estava com altre gent, que ja fa ms de tres setmanes que venia pels llocs amb la paranoia , però avui he de reconèixer que quan s’ha posat tova, jo tamb una mica. No sóc gaire amant dels comiats, sempre els faig durar lo mínim, però hi ha gent per tot, i clar un sopar pot ser força llarg ….

De fet tres mesos són un plis plas , sobretot si passes tres setmanes pel carib, de vacances, s clar….D’aqui a res estaerm penjant les fotos de Tàrrega. Fijo.

Vagi b pels puestus.

 

 

 

sona: Macaco – Se acabo el baile

Excèntric

Avui m’han fet sentir així:

Excèntric

adj 1 Que es desvia o s’allunya del centre, no cèntric. Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit. Els barris excèntrics d’una ciutat.

2 Que no t el mateix centre. Dos cercles excèntrics. Dues circumferències, dues el?lipses excèntriques.

2 adj fig 1 m i f Dit de la persona estranya en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. Un home excèntric.

2 p ext Propi d’una persona excèntrica. Maneres excèntriques. Tenir gustos excèntrics.

3 m ASTR Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres entorn de la Terra.

4 m i f ESPECT Artista de varietats (acr?bata, músic, transformista, etc) que actua generalment en solitari i amb intenció humorística.

5 TECNOL 1 adj i m i f Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre. Arbre d’excèntriques.

2 mecanisme d’excèntrica Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al condu?t un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.

sona: Pastora – Nubes de agosto

Cumulonimbus

El retiro es lo que necessito jo...

Doncs avui m’he llevat a les 6 de la matinada per anar a Madrit i desprs de fer ‘una mica’ de feina encara he tingut una horeta o dos per anar a fer el turista. No ha donat per gaire, bàsicament he estat pels Jardins del Retiro i per l’avinguda dels museus i davant del Reina Sofia que hi havia una exposició del Roy Liechtenstein. Al final no hi entrat perque he pensat en anar dinar i quan he sortit ja era tard. En tornar cap a l’aeroport en lloc d’agafar un taxi, que al final no paso mai els tickets perque els perdo, he decidit anar en metro. Una miqueta per recordar lo perdut que em trobava a Londres. Aquests de Madrid es veu que porten força temps muntant-s’ho d’allò ms b, perque tenen un munt de línies de metro. En alguns moments m’ha fet ràbia veure que Madrid s quasi com les grans capitals europees, amb grans jardins, grans infraestructures, i detalls de mobiliari urbà millors que els que tenim aqui. En pujar al vagó del metro de la línia de circunvalació m’he trobat que estava tot ple de televisors projectant un espot publicitari de la candidatura olímpica del 2012 que durava un munt d’estona. Sortien tot de personalitats, personatges i arreplegats diversos donant-hi suport, al temps que anaven ensenyant totes les grans infraestructures que pensen fer. Per cert, que si surten, Barcelona seria subsèu de futbol. En arribar a l’aeroport, amb el metro s clar, m’ha acabat fent molta ràbia comprovar a Madrid es miren complaguts el melic mentre aquí ens ofeguen a manca d’inversions, i encara hem de pagar la benzina ms cara per passar per autpistes de peatge per compensar el dèficit de la sanitat, que s de les poques competències que no han volgut manegar. Sabater!! a veure si t’ho curres una mica.

A part d’aquesta paranoia política, el dia ha estat bastant b, el vol de tornada ha estat curiós perquè em trobava al mig de dues persones, a la meva esquerra una noia que llegia i a la dreta un home que estudiava una cosa molt rara. La questió s que a mi m’encanta mirar per la finestra i veure el cel, els núbols, les ales de l’avió….i s clar la noia se sentia observada. Desprs de molta estona hem passat just pel costat del cim d’un cumulonimbus i m’he apropat encara ms a la finestra, la noia s’ha girat i li he dit, com excusant-me : "Un cumulonimbus……(pausa) , s que m’agraden molt els núbols". M’ha contestat que si, que era molt maco, i ha continuat llegint. Desprs m’he enrecordat d’en Tyler Durden, això d’anar en avió sempre s curiós, sobretot quan s’ha començat a sacsejar arribant a Barcelona. Em servirà de pràctica pel vol d’aqui a tres setmanes. Ja falta menys.

sona : Air – Highschool Lover

Damirts

Dinar tranquil....

Ja tocava un dimarts tranquil. Els últims, ara no recordo ben b perquè, havien estat el típic "martes de mierda te hartes" i de veritat que ja tocava. Avui ha anat a dinar a casa del Xavi i la Meri on m’han donat gaspatxu, pollastre molt bo, síndria i cafè amb gel, per parlar del viatge a República Dominicana. Ha estat molt b, sobretot per desconectar de la rutina de sempre, tot i que he anat una mica de cul per arribar a temps a la feina i he passat molta, molta calor pel camí. Era curiós de veure’ls allà a casa seva ben tranquils, cap dels dos tenen horari fixe, quina sort.

Ahir vaig penjar les fotos del sopar de crancs del dissabte. Aquest any m’he portat b, per sort, perque l’anterior vaig perdre les fotos de la forma ms tonta…."Esta seguro que desea borrar todos los archivos?…..doncs si……..merda no!!" massa tard. Ens vam arribar a ajuntar unes quaranta persones, amics d’amics d’amics, per celebrar els quatre aniversaris dels crancs de la colla en un entorn que a vegades semblava el sónar. A les fotos es pot veure l’intent de projecte de fer una foto a tots els assistents ingerint una "nube" (allò de color rosa i blanc que no se pas com es deu dir en català), intent perque al final no hi apareix tothom, però per uns quants que mantinguin la dignitat no passa res, segur que la setmana que ve la perden ells solets, o sinó l’altra. s clar que alguns la van perdre el diumenge a la nit friki – kitsch que va organitzar el Casal de Joves Obriu Pas Barberà….encara estic pensant si penjar les fotos…

Per cert, demà me’n vaig a madrit en plan anar i tornar. A veure si em dona temps de fer moltes fotos. Guiri per unes hores.

sona : Bebe – El golpe (el tiempo corre en patines cuesta abajo y no tiene freno hasta que das el golpe)

Pluja d’estiu

Pluja oportuna

Venint per l’autopista ja veia que cap al vallès estava plovent. En arribar a casa i aparcar el cotxe començaven a caure les primeres gotes i al posar la clau al pany he recordat que tenia la roba estesa(des del dissabte). He pujat corrent les escales i m’ha donat el temps just de treure-la. Desprs he obert la finestra i he deixat que entrs l’aire fresc mentre veia com es mullava el carrer. Ara tot fa molt bona olor.

Perfecte.

sona: Phoenix – Too young (BSO Lost in translation)

 

 

 

 

 

No tinc temps

Merda!! son quasi les dues del matí i s molt tard,demà m’he de llevar d’hora per anar a treballar i caldria que ests en unes condicions mínimes. Fa ràbia perque no tinc gaire temps per parlar de tot el munt de coses sobre les que em vindria de gust parlar, com la conversa del dinar en que m’he posat com una moto quan una persona ha dit que des que hi havia ms inmigració a Bcn la inseguretat ciutadana havi augmentat, o de viatge en cotxe cap a casa, o dels aniversaris de la Emma, el Nstor i el Xavi(27, 29 i 30, felicitats als tres) , o de la quantitat de gent que ens hem assegut al voltant d’una taula a la tete (21!!!), o com m’ho he intentat fer anar b per estar amb tothom encara que fos impossible i al final no ho hagi aconseguit,o com he reviscut la mateixa conversa del dinar amb uns frankfurts i una cervesa al davant però totalment diferent, o com he acabat sent responsable d’entregar una llista de traductors titulats d’alemany que al final no he pogut entregar, o com m’he pres un parell de birres sense ni tan sols entrar al bar, o com m’ho he fet perque em portessin a casa en cotxe perque tothom es quedava de festa, o com li he resumit la meva vida de l’ultim any al Nstor, o com ell m’ha resumit ka seva, o com em trobo en situacions que em recorden a altres. I tot això en noms una nit, si ans un parell de dies enrera encara trobara ms coses per explicar però ara no em semblen interessants, a ms a ms, no tinc temps

sona : Kiko Veneno – Lobo Lopez (me estan esperando, nos encontraremos en alguna parte)

Pastora

El dilluns, per acabar de rematar la Festa Major de Sant Cugat, vam anar a veure Pastora que feia un concert al plà del vinyet, davant dels cines, si, al mateix lloc on hi van fer un concert els D-Pas fa un munt d’anys. Per si algú no sap qui són, noms es pot dir que són els que canten allò de "no me llames Dolores llamame Lola" i que esta format per dos fills del Pau Riba. Jo ja fa un parell de setmanes que tinc el disc i tot i que no l’he pogut escoltar gaire i no em sabia les lletres ni res, he de dir que el disc s txulíssim ideal per tenir ganes d’agafar les vacances i pujar el cotxe i anar de festa a la platja o on sigui.

La Dolo, tela....

El concertva anar com de menys a ms, la gent al principi estava una mica freda tot i que el so era molt bo. Segurament va ser perque la gent no es coneixia ms que la cançó de la ràdio i totes les altres no els deurien dir ni fu ni fa, de manera que entre una i l’altra no paravaen de de demanar "Lola!Lola!". La ’susodicha’, no noms s guapíssima i t una mena de ’salero’ que no abunda gaire, sinó que a ms va aconseguir que la gent s’anims a base d’un munt de bromes, confessions, molta expressió corporal i fer la boja dalt de l’escenari, tant que desprs d’estar molta estona jugant amb la faldilleta i fent conyes amb els de primera fila al final es va aixecar el vestit per ensenyar les calçes. A ms, un parell de cops, a les pauses va dir que li agradaria que tothom del públic s’estims, i es fes mimos i petons i que fos una gran festa de l’amor. Així segur que et poses el public a la butxaca…..b, a mi si,…..mira qu si ho arriba a aconseguir…..pfpfpfpf.. Vaig arribar tardet a casa, però com que al llit fa una calor insuportable no vaig perdre ms hores de son que les que hagus perdut suant inutilment. Resumint, que son molt bons, i les projeccions que van fent en directe són molt ‘curioses’, no se si a les fotos s’apreciarà el que molts dels que erem allà vam veure, uns quants van olorar i us pocs es van fumar.

sona : Pastora – Tengo ( tengo, tengo, tengo y si no me lo invento)

Tal dia farà un any

Avui fa un any que vaigcomençar a escriure les meves cabòries en aquesta pàgina i noto que calia dir alguna cosa. Ni que sigui per comentar com pot ser que a la secció de cabòries hi hagi 91 entrades i a la de teatre 1 o a la de llibres 3. De fet durant l’últim any al teatre noms hi he anat una vegada (gratis), per? llibres n’he llegit ms de tres, el que passa s que em costa comentar ells llibres com si fos un crític literari. Pel que fa a les cabòries….doncs evidentent tinc el cap ple de pardals, els que em coneixeu suposo que ja us n’haureu adonat o patit, i sembla que la cosa no vagi a canviar malgrat que ara representa que ja sóc gran. Tot i així la majoria són infensives,
o directament, collonades,
i s per aix? que alguna vegada he pensat que tinc els problemes de la gent que no t problemes i que els arribo a explorar fins a límits on la gent amb problemes de veritat mai s’aventuraria perque no li surt a compte. De fet crec que a mi tampoc

Arribats a aquest punt em veig forçat per una mena de veueta interior a passar comtes, fer balanç, recopilar una mica, treure conclusions, etc, etc… d’aquests tres cents seixanta cinc dies.

L'arros com a catalitzador de webs...

Just ara fara un any em passava tots els dies llegint blogs a tota hora, que si aquest, que si aquell…i s clar, cada cop tenia ms ganes de tenir el meu propi espai. Amb un parell o tres de tardes de dissabte menjant arròs amb tonyina davant de l’ordinador vaig tenir el disseny que volia (i podia) i sense gestor de continguts ni res ho vaig penjar a l’ordinador de casa amb IP fixa. com era all? de "en casa de herrero cuchara de palo"? tot el dia fent gestors de continguts i resulta que la meva pàgina s un html plà. Molt malament. Per això i perquè representava que havia d’aprendre ASP. NETa marxes forçades vaig instalar el blogx per mirar d’anar entrant en el tema, al final no hi he acabat entrant com em pensava, tot i que hi vaig fer varies modificacions. Ara estic ms per canviar tota la web a php i Plog i de fet pensava fer el canvi avui en plan celebració però he estat una mica liat i no he pogut (aquest pont no ha estat especialment productiu) . Havia de ser una sorpresa però per ara no pot ser, ho deixarem per ms endavant.

Un dels principals motius per començar a mantenir aquest espai va ser el fet de tenir una càmara digital. Jo abans no en tenia pas, ni digital ni convencional. La gent demanava veure les fotos, i s clar, què s’havia de fer….doncs penjar-les a internet.Desprs de muntar un sistema propi de galeries al cap de res ja em venien les cab?ries. Al llarg d’aquest any he penjat seixanta sis galeries de fotos que sumen un
total de 10658 imatges a dia d’avui (sense contar les escanejades). Un descantille De fet el tema de les fotos ha sigut el que ms de cap m’ha portat. Al principi les penjava totes tal com rajaven però algunes es veien força malament així que vaig començar a retocar-les de nivells però era una feinada. A partir d’aquí vaig començar a penjar-ne menys i a aplicar alguns criteris, per exemple la censura…,no ho sabieu que hi ha gent que veu una càmara i de seguida ensenya els genitals?… doncs si, n’hi ha ms del que us podrieu pensar. Ms endavant vaig pensar que no era gaire bona idea publicar les fotos d’aquesta manera, en plan àlbum, no ja perquè hi apareixen intimitats meves sinó tamb les d’altres persones. En aquest punt cal recordar l’anècdota d’una persona que no mencionar, que en veure’m tirant fotos en una festa a casa meva em va demanar que què en pensava fer de les fotos. Quan li vaig dir que les penjaria a la web em va contestar amb cara de pocs amics avisant-me que les que hi surtís ell les hi envis per correu i no les penjs. Al principi em pensava que ho deia de broma, per? desprs ja vaig veure que no. Aquest dilema encara el tinc ara, tot i que continuo penjant totes les fotos ‘presentables’, malgrat que es barregin ambients o que gent desconeguda pugui veure intimitats dels que m’envolten. Tampoc descarto que un dia borri tota la carpeta de galeries i em dediqui a penjar una foto de tant en plan fotolog.

Enllaçant amb el tema fotos tamb he de dir que des que els meus amics em van regalar una càmara nova pel meu aniversari, se’m fa ms difícil no penjar-les, sobretot perque s per ells que les penjo. Per veure-les jo, ja ho podria fer a casa. I aix? ve a respondre una mica les preguntes que molts bloggers es fan: "perquè escric?, Per a qui escric?, Quant de temps ho far?" Doncs en el cas de les fotos ho tinc clar. En el cas d’escriure les cabòries no tant, però si tinguessim totes les respostes quina vida ms aburrida no?

Bé, ja m’he cansat d’escriure per avui, així que "hasta aqui hemos llegao" per avui. Espero tenir les ganes, les forçes, els motius i les recompenses de mantenir una pàgina com aquesta.

Salut a tothom.

sona : Pauline en la Playa – Paralai