"Ay Manolete, Manolete….si no sabe toreá pa qu te mete…"
sona : Sonic Youth – The ineffable me
La senyera
He estat buscant una imatge d’una senyera per internet, i buscant buscant he trobat una de les fotos de Ganàpies , amb el que he pensat…”coi pero si jo n’haig de tenir un
munt de fotos amb la senyera”. He trobat aquesta, que a ms de servir per penjar la senyera virtual tamb serveic per fer un remember d’un
estiu a Granera allà per l’any 96….Bufa, qui se’n recorda d’allò
sona : Ronnie Jordan – So what
Bottleneck
Francament, malgrat tenir moltes coses per dir, se m’embussen totes no se ben b on i no hi ha pebrots de fer-les sortir. Deu estar arribant la hora dels professionals? vs a saber, qui ms qui menys porta la motxilla plena de pedres.
Apatia
Una foto meva a TV3!!!
En tornar de RD, i desprs d’ensenyar les fotos la gent, alguns em van suggerir que envis les fotos a tv3 perque eren molt txules. Al principi no en vaig fer gaire cas, pero el dijous de la setmana passada vaig entrar a la seva web a veure si hi havia algún lloc per enviar les fotos. Desprs d’un mail per saber on calia enviar les fotos, i que em van contestar inmediatament, els vaig adjuntar 5 fotografies en el seguent mail, que vaig enviar el divendres al migdia (els vincles porten a les fotos en 1024×760 per a fons d’escritori ):
Hola Meteo!!
gracies per la ràpida resposta.
Si que s veritat el que comenteu de les cameres digitals, jo mateix ja m’he vist
diverses vegades al terrat de casa omplint tota la tarja de memòria de núvols,
cels, plujes, etc…en fi, em sap greu saturar-vos la bústia, però us envio 5
fotografies que he fet durant les vacances a Republica Dominicana aquest agost
(no pretenc fer gaire enveja, nomes la justa…) i que m’han costat molt de triar
perque en tinc un munt.
Us les comento:
totes les fotografies estan tirades amb una Canon PowerShot A80 a un tamany de
1600×1200 i a resolució maxima. Per enviarvos-les les he reduit amb el Photoshop
a 1024×768 amb una compressio jpg al 50% sense retocar els nivells. No sabia si
aventurar-me a classificarles pq fa una mica de vergonya, pero mira, aixi
m’aprofito i si em corretgiu doncs aixi ja ho tinc fet…:P
IMG_3808.jpg – (Cirrostrats i Estratocumuls amb Arc de Sant Marti) Aquesta
fotografia la vaig fer a Samaná, al nord del país, a mitja tarda, cap a quarts
de 6.
IMG_3897.jpg – (Cumulonimbus amb pileus i cirrus en segon pla). Aquesta es la que
havia comentat del cumulonimbus amb pileus, tot i que no se si el fet que es
vegin tots els cirrus fa que ja no sigui amb pileus. LA foto esta feta a Playa
Rincon, al est de la península de Samaná, situada al nord-est del pais. La hora
foto esta feta cap al migdia.
IMG_4005.jpg – (Cumulus Mediocris) Aquesta esta tirada a Monte Cristi, un poble a
la punta nord-oest del pais, on encara fa mes calor i sembla que pica mes el sol,
si aixo es possible. El que es veu a sota son unes salines, la foto esta tirada
entre les dues i les tres.
IMG_4385.jpg – (Cumulus congestus) Aquesta torna a ser a la península de Samaná,
pero aquesta vegada a la Playa de las Ballenas, situada al poble de las Terrenas.
Tirada cap a les sis de la tarda.
IMG_4483.jpg – (’Yunques’ super desenvolupats de uns Cumulonimbus Incus que ni es
veuen de lluny que estan) Tamb a Las Terrenas, cap a les 7 de la tarda.
Espero que us agradin i s’accepta qualsevol tipus de crítica, suggerencia,
etc…. La veritat es que teniu rao amb el tema de les cameres digitals, jo
mateix començo a tenir moltes fotos i no se que fer-nes, Quan tingui un moment
potser les penjo en una pàgina d’internet mirant de classificar-les. Si trobo el
temps i les ganes per fer-la ja us enviare la url.
B, gracies per la paciencia i la confiança que m’he agafat per la cara.
Una salutacio a tot l’equip.
No em van contestar pas, així que no hi vaig donar ms importància, però ahir al vespre em va trucar la meva mare per explicar-me que el dissabte una veïna havia vist fotos meves a l’espai del temps i que havien dit el meu nom i tot. Aquest matí un company d’oficina tamb m’ha vingut a preguntar si era possible que hagues vist una foto meva a tv3. Li he dit que si i li he ensenyat les que vaig enviar perque em digues quina o quines havien sortit. Havien tret la de la posta de sol amb els ‘yunques’ dels cumulunimbus de las Terrenas.
Per una banda m’ha agradat molt que consideressin digna una de les moeves fotos, però per altra banda he de reconèixer que una miqueta de ràbia de no haver-ho vist, si que he tingut, a ms a mi m’agradava ms la del cumulunimbus amb pileus… Ja estic content, però, ja…
sona : Death in Vegas – hands around my throat (venen el 18 de Desembre a Razzmatazz)
D’Akelarre
Reconec que he estat a punt de no anar-hi l’Akelarre de Cervera, al final un sms de l’Albert em va convèncer d’anar-hi encara que noms fos la nit de dissabte. Ha estat dels anys que he estat ms estona sota el foc però no m’he cremat pas gaire, tot i que tampoc era dels anys que anava ms tapat. L’estona final dincs el cercle s com viatjar molt lluny, no saps on vas, no saps on ets, no saps qui ets, estas rodejat de gent que estan com tu, i tots plegats cridant, corrent i saltant. Potser si que s com l’infern, però en qualsevol cas et deixa com nou.
Cal dir que al portalet ens vam trobar amb el Ricky i el Toni, que es van apuntar a la festa, tot i que a última hora ens vam perdre i no ens vam despedir ni res. B, i gràcies, un any ms a la Mercè per deixar-me estar a casa seva i donar-me sopar per la patilla. Així qualsevol va pels puestus….
sona: Jane’s Addiction – Just because
Marabunta al pulpin
Doncs un altre cop que al Juan li dona per cuinar un pop i convidar a tothom a casa. El altrament dit, el sopar del Pulpín. Es clar que a finals d’agost s molt probable que molta gent encara estigui de vacances o hagi aprofitat per invertir el cap de setmana en alguna festa de les moltes que hi ha, així que què millor que llançar al aire la convocatòria i que vingui qui pugui….Doncs b, resposta massiva, ple absolut, allau de 17 persones!! i no s ben b com però al final hi va haver coberts, plats, gots i cadires per tothom, increible. El guirigall era de consideració, les converses es creuaven constantment i com ms lluny era amb el que parlaves ms havies de cridar, amb tot el peix, pop, cloïsses i musclos que hi havia per la taula, era ben b una peixateria. Alguns van portar les fotos de les vacances, la Elena, que ja ha fet l’àlbum de Dominicana i tamb l’Ester amb les fotos de Menorca. Al final, quan es va acabar la beguda, a fer el trago pels puestus.
sona : Anjali – Kandivali Gulley
Necessitar una agenda?
Em sembla que necessitaria ser una de les persones organitzades que porten l’agenda al dia i que controlen el seu temps a la perfecció, com sinó podr fer tot el que la gent espera que faci de forma simultània amb el que se suposa que vull fer jo.
I el setembre, ple de convocatòries, encara ha d’arribar…. de veritat que no se pas com m’ho fare…La llista de coses que he de fer no la poso perque no la he fet, i la rentadora encara m’espera….quin desastre…
sona: Simian – Drop and Roll
Endavant les atxes!!!
Sempre va b tenir a mà una destral, o dues, o tres,… no fos cas que en un moment donat necessitessim obrir-nos pas en un bosc espès, fer-nos valer en un moment delicat o tallar les cordes que ens ofeguen cada dia. Medem, de què anirà la propera película?
sona : Kiko Veneno – Lobo López
Quien, quien eres tu?…
Avui he arribat a casa, a les vuit del vespre, desprs d’haver sortit el diumenge al matí de las Terrenas. S’han acabat les vacances que he fet durar des que vaig sortir de la feina fins ms o menys quan he passat Igualada, que ha sigut quan m’he començat a veure en aquest altre món. He entrat a casa i no sabia si volia engegar l’ordinador, he obert les finestres, he mirat com estaven les plantes i he recollit les fulles seques que els havien caigut, m’he fumat un piti, he mirat les notícies, m’he fet uns cigrons, tampoc sabia si volia descarregar les fotos, de fer-ho demà tampoc passaria res. Malgrat tot, la tele m’ha forçat a engegar l’ordinador per vàries coses. La primera, perque he vist un anunci de patates fregides amb música reaggeton de fons sonant en una platja del carib. La segona, per un programa que he vist al trentatres que es diu el "Sol de la nit", en el qual, nens d’Uganda, Marroc, Xile, la India i Catalunya parlaven de la guerra, l’aigua o la religió. Si ja venia una mica tou, aquest programa, que l’he trobat boníssim per cert, m’ha fet venir a reviure les tres ultimes setmanes. Inoblidables.
que voldria que sons? – Frank Reyes!!