Where is my mind?

Desprs de tota la setmana desitjant-ho, finalment arriba el divendres, estàs cansat, tot i així surts de casa disposat a anar de festa perque en tens la oportunitat i no er pots permetre el luxe de deixar-la passar, o almenys s el que et sembla. Truques als colegues, o ms aviat et truquen, perque en el fons ets un afortunat, i quedes per sopar a qualsevol lloc dels de sempre, on beus vi de la casa amb gasosa i un carajillo de bayley’s per mantenir el to el màxim possible. Surts de sopar per anar als llocs de sempre tot esperant que passi algua cosa diferent a la de sempre. Les converses sempre son semblants i les sensacions tamb, fins el punt que quan passa el temps s’s incapaç de distinguir un dia de l’altre, de manera que tots els dies a priori diferens queden agrupats dins del mateix sac, convertint-se en un dia únic molt llarg del que no pots distinguir-ne pràcticament res ja que tots els dies són el mateix dia, les mateixes vivències, les mateixes converses, les mateixes cabòries. Tot i així tots continuem fent el mateix perque s el que ms ens agrada, perque no coneixem altra cosa, per mandra, comoditat o estupides. En qualsevol cas, ara mateix tampoc em sembla pas malament, ms aviat m’ho agafo com part d’un camí que ens porta qui sap on i del que tampoc se’n pot despotricar abans d’arribar a destí, sigui el que sigui. Molt clar no queda, no, s veritat, però ara mateix estic a la banda del no-criteri i tampoc s pot esperar res gaire coherent, malgrat tot ho accepto com a part del necessari.

sona : Pixies – Where is my mind

El poder dels Xupitos

Tal com moltes vegades dic jo mateix, les paraules se les emporta el vent, així que ms em valdria posar-me les piles d’una vegada abans no me’n penedeixi.

sona : Ocean Colour Scene – She’s been writing

En positiu

Avui he llegit això:

Los jóvenes leen en las bibliotecas creyendo que es su deber aceptar el pensamiento de Cicerón, Locke, Bacon, y olvidan que cuando ellos escribieron esos libros eran sólo jóvenes de bibliotecas en la que no existían todavía esos libros.

R.W. Emerson

Un pensament força optimista per acabar un mes de setembre de moltes cabòries, paranoies i projectes.

sona : Roger Mas – Les maragdes

Digital fortress farda més

Caratula del llibreFa unes hores he acabat de llegir un llibre d’en Dan Brown, i dic ‘un’ i no ‘el’, perquè no m’he llegit pas ‘El Codi Da Vinci’, sinó ‘Digital Fortress‘ i a ms a ms en anglès. Ja s que queda molt bacilón anar d’aquest pal, però he de reconèixer que em feia gràcia anar una mica contracorrent i llegir un que no fos el que llegeix tothom i a ms posar-me a prova, perque mai havia llegit en anglès una novela tant llarga. A ms, quan surti la traducció al castellà i tothom perdi el cul, jo podr dir que ja el vaig llegir en versió original. Cal entrenar-se dur per arribar a ser així de repelent, ho s, però sóc així de torracollons.

A part d’això he de dir que si que s veritat el què em va comentar el Joan, que enganxa força i que no t pas un anglès massa literari com per no poder seguir la trama sense problemes. Potser hi ha ms temes d’informàtica, seguretat, i criptografia que dificulten la lectura ms que no pas el propi vocabulari. Però vaja per a qualsevol pseudo-friki informàtic no li suposarà cap problema. Ah, i si en un moment donat hi ha alguna cosa que no s’enten, doncs es continua llegint i pel context ja s’enganxa.

Per cert, que ja s que la categoria de llibres la tenia completament abandonada, no pas perque no hagi llegit res, però en vistes que últimament no se pas de què escriure i que les meves cabories minimalistes no em desfoguen, intentar tornar a parlar de coses mundanes com al principi.

sona : Patrice – Sunshine

Merce 04

Per fi a casa, diumenge al vespre tranquilament, desprs de tres nits de festa ja no podia ms. El dijous va ser el dia que va donar per ms, en poca estona vaig veure la Lidia Pujol, el Miqui Puig i Mísia, no pas junts, cadascú al seu escenari. Tot i que cap d’ells són sant de la meva devoció no va estar malament. El Xavi i la Meri em van fer un lloc a la seva fonda per passar la nit. La catifa de colors del menjador no s gaire bon llit , malgrat aixo, la nit del divendres tambe la hi vaig passar, aquesta vegada amb el Nstor que tamb es va apunta de ‘inquilino’. Del divendres, tret de la festa dominicana que es va fer al sot de la vergonya i de la que vam haver de marxar corrent per culpa de la pluja, no es pot destacar gaire cosa. Per les fotos se que vam estar a la Rambla del Raval, però no recordo pràcticament res, tret de el millor i ms gran shawarma que he menjat a la vida. El dissabte el vam passar passejant pel centre i pel Museu Picasso, que ens va sortir de gratis perque el Nstor tenia entrades gratis, ja hi havia anat feia molts anys, pero no en recordava res. Va estar b. El mal de genolls ja era considerable aixi que vam decidir fer cap al Vallès per encarar una nit de tranquis. Sort!, sort que havia de ser de tranquis, perque vam acabar fent la ruta habitual i arribant a casa amb els deures fets i ben fets. En fi. un cap de setmana llarg d’aquells que posen a prova la resistència dels cossos. Ara penjo les fotos del divendres i a me’n vaig a veure una peliculeta a la caixa tonta, a acabar de passar el diumenge.

sona : Ani di franco – If it isn’t her

Missatges

Dos mas dos son cuatro y te jodes

Quan vaig fer la foto a aquest missatge, en una paret al costat de la feina, ho vaig veure claríssim. Ara mateix tinc els meus dubtes.

sona : Macaco – Arma 2 filo

La web de les vacances a RD!!

Finalment, desprs de molts dies d’estones perdudes, per fí dono pràcticament per acabat la web de les vacances a República Dominicana. Com que durant tres setmanes no podria escriure al blog, em vaig endur un bloc convencional per anar passant el mono d’escriure. En aquesta web hi ha els textos tal com els vaig esciure en aquell moment i les fotos, tant les del Xavi com les meves. Ja se que falten dies, i tot i que al principi de tornar tenia pensat escriure’ls, desprs he pensat que tampoc calia i que ben mirat, per escriure aquí el que vaig viure alla no seria gaire acurat. Doncs això. Espero que us agradi.

sona : Death in vegas – 23 Lies

Sostre

I per si el que deia abans fos poc, falta que et comentin que la tormenta tropical Jeanne, que està assolant República Dominicana i fent que molta gent es quedi sense casa. De fet, noticies d’aquestes les veiem a diari, sobretot ultimament amb el seguiment que s’ha fet del Iván, pero que et diguin que a Haina l’aigua arribava fins a les finestres o que el Wileo s’ha quedat sense casa, et fa veure encara que sigui per unes hores, la sort que tenim. Tot s tant arbitrari, que perdre el temps amb collonades, ara mateix em sembla indecent. Això si, d’aquí a unes hores ja anir del revs i probablement no recordi res del que estic dient, i el dilluns encara menys. Com a mímin fer l’esforç , nosaltres que podem, de gaudir del que tenim.

Per provar que no quedi

grues

El cel d’ahir, un dia en que em vaig portar molt b i tot em va sortir molt b. Essent pràctic, i si m’apures, egoïsta, dir que es viu millor estant de bon humor. Val la pena provar-ho de tant en tant.

sona: Smashing Pumpkins – Bullet with butterfly wings