Chainsaw

Fetge!!! volem veure sang a raig!!!

Em sap greu trencar el possible tò bucòlic que pogués tenir aquest lloc, si és que en tenia, amb una imatge robada com aquesta, però és que a mida que va passant la setmana, més gràcia em faria tenir una serra mecànica, ben grossa, amb motor de benzina d’alt rendiment i llarga autonomia. Sense la sang, és clar, que d’això ja se n’encarregaria un servidor, autonomenat jutge parcial amb la missió de posar una mica d’ordre en aquest desgavell continu. Sé que l’objectiu és utòpic i que tot el que pugués arreglar no duraria més que un instant, però de veritat que a mi em sentaria molt i molt bé.

Va, paro de descantillar i me’n torno a la oficina a arreglar mogudes…

Diga trenta y tres

MisteriDoncs si, qui dies passa anys empeny, i el Joan, que va començar a empenyer abans, ja s’ha plantat en trenta tres anys tot fet un xaval. Prou com per muntar una festa d’aniversari a casa seva, d’aquelles de dissabte a les sis de la tarda, amb patates cocacoles i tot el que ha de tenir una festa i altres coses que no hi eren a les que feiem de petits. D’entrada un pernil sencer a disposició dels assistents i un assortit de begudes internacionals de gamma alta, que si tequila de Mèxic, vodka rus, ron cubà, whisky de malta…No hi va faltar de res vaja. Tot i ser una festa força tranquila he hagut de censurar quasi la meitat de les fotos, i és que a això de començar a quarts de set no hi estem gaire acostumats. A destacar, el concert que es va muntar i la batalla de garrotins eròtics que el va seguir, semblava un partit de tenis de trastos, que si llepet per aquí que si trio per allà….jo no en vaig fer pas cap de garrotin, prou feina tenia per mantenir la compostura després d’haver begut un pot sencer de salfumant. Mareta meva, quina primavera que passarem….

sona : Alcohol Jazz: Cogollo fly away

Esquiada a Andorra

Doncs a petició de la Lena i l’Uriol, ja he penjat les fotos de la esquiada a Andorra d’aquest cap de setmana passat. Feia molts anys que no pujava a esquiar, i què millor que el cap de setmana més fred de l’any per fer-ho. Per sort no va fer pas el fred que semblava que havia de fer, total no vam passar de deu sota zero…El primer dia no vaig caure cap cop, i el segon doncs només tres, i sense trencar-me res. Ja està bé: no les tenia totes. També deixo uns videos, només els horitzontals perque amb els verticals tinc problemes amb el visor flash.

Actualització: He buscat una versió diferent del visor de video, que si bé no ve enmarcat, permet més opcions de control i en teoria hauria d’emular millor el streaming, a part l’he modificat per poder canviar l’alçada i l’amplada per mostrar videos verticals. A la dreta de cada link inicial hi afegeixo el de la nova versió, i aprofito per afegir l’enllaç als verticals que no vaig posar l’altre dia.

Death in vegas – soul auctioneer

Respirar

Respirar és necessari i molt sa, així que miraré de fer-ho més sovint i millor, i ja posats també procuraré dir d’entrada el que deu minuts després sempre penso que hauria d’haver dit, i no deixar passar oportunitats de disfrutar alhora que en en busco de noves, i mentre visqui les dolentes, doncs respiraré, ben profundament, fins que hagin passat.

Macaco : Brujula payá

Al que simplifica…

A mida que vaig mirant de simplificar coses resulta que es tornen més fàcils…i mentrestant em distrec.

Asian Dub Foundation – Power to the small massive

Trist

Resulta que deu amics ens n’anem de festa a sopar i a prendre unes copes d’un bon rotllo espectacular i per causes que ni entenc ni entendré, acabem de matinada a mastegots amb un altra colla. Dels deu que erem, tothom hi ha participat d’una manera o una altra mentre jo m’ho mirava a distància, incrèdul d’estar veient coses que no havia vist mai. Ara mateix l’adrenalina esta pels topes i jo necessito sortir del descans per lamentar haver viscut un moment nefast.

Ni un duro!!!

Surto de la feina, sona el mòbil, trucada desconeguda, contesto.

– Le llamamos de timofónica molestar, me llamo menganita de tal, es este el numero tal i tal?con quien hablo?

Si tindran collons!!! si sóc de Garrafone tampoc és per gust, és només perque mai m’ha caigut bé la companyia del monopoli. I a sobre tenen la barra d’anar trucant a tot quisqui per fer-los saber les seves grans ofertes. Ja em van trucar al fixe prometent-me “el oru i el moru” quan van veure que m’havia donat d’alta a teledos . Que es fotin les ofertes per on els càpiguen. Ni un duro per aquesta gent!!!

sona: Nueva Vulcano – el dia de la luna

Fàcil

– Escolta,
– Si?
– vols venir a un concert super-xulu el dissabte?
– ostres!!, doncs si!! vols venir a Londres?
– ah, doncs guai!.

sona : El columpio asesino – Muerte de un trompetista (boníssima!!!)

Muxía

La cosa

Tal dia com avui, tretze de gener, però de fa dos anys, pujava a un autocar que em portava a Muxía per netejar el xapapote del Prestige. Dos anys!! si que n’arriba a passar de ràpid el temps. Recordo que per aquelles dates estava indignadíssim per un munt de coses , moltes més que per les que pugui estar ara, prou com per estar dos dies de viatge en autocar per tres de feina. A part de netejar les platges i la conciència, vaig conèixer un munt de gent maquíssima amb els que estant allà, ja vam fer una festa considerable que vam continuar diverses vegades per aquí. Encara tinc tots els correus de tothom i força d’ells agregats al messenger però fa temps que no parlem. A veure si un dia d’aquests els faig un toque a veure què s’expliquen. Recordo bé que quan vaig tornar tenia les piles carregades com mai a la vida, estava molt content i tenia moltíssima energia que vaig dedicar a fer la web, preparar el llibret d’una mena de video documental de denúncia amb el Jordi, anar a veure gent per buscar llocs per passar-lo, preparar calçotades amb la penya…Realment increïble. Al final, després de fer un text d’unes trenta pàgines i algunes proves amb el premiere, el tema es va anar refredant i al final no va quedar en res. Tot i així, van ser unes quantes setmanes viscudes molt intensament. Estaria molt bé poder recuperar part d’aquell esperit, tampoc hauria de ser gaire difícil, encara sóc la mateixa persona (em sembla).

I així, per anar acabant, recomanar mirar les fotos que va fer en Jordi Torra al llarg dels tres dies. I posats a fer proves amb els videos, aquí deixo una de les primeres proves que vam fer del què havia de ser el documental, que vist ara fa certa gràcia, i sí, la veu és meva i es pot fer escarni. Dos anys després i encara rondant-la amb els videos, si es que….

sona: Gotan Project – Una musica brutal

Altre cop

Els bons propòsits d’any nou ja no em duren ni una setmana. A veure si me’n puc pensar de nous i me’ls deixen entregar dues setmanes després, i sinó doncs fins l’any que ve.