Els dies es fan tant llargs que no trobo el moment de començar-los.
Les nits es fan tant curtes que no trobo el moment d’acabar-les.
Estil Bustos, no gracies.
Avui ha estat un dia, en direm, mig per oblidar. Després d’un matí bastant nefast, hi ha hagut alguns moments tirant a força bons, sense ser espectaculars. Després de fer una migdiada abans de dinar(d’això se’n diu estar del revés) la cosa ja s’ha asserenat una mica, així ja prenent el cafè les coses ja prenien més distància. Tornant en tren he escoltat (sóc una mica xafarder) que a les vuit hi havia una concentració de rebuig a la política d’en bustos per mostrar la disconformitat amb els fets que ultimament posen a la ciutat de Sabadell al punt de mira dels mitjans, alhora que fer un gest de recolzament als que en pateixen les consequències. He arribat cinc minuts passades les vuit, m’he trobat amb uns quants coneguts, he fet unes quantes fotos, he vist la mini tangana que s’han tingut dues representants d’una associació de veïns, que pel que he pogut saber després, es veu que venia donada pel fet que s’esta arraconant les associacions de veins de tota la vida amb una mena d’associacions paraleles afins a l’ajuntament. Aquest fet m’ha sorprès una mica perque és la mena de coses de les que un no s’assabenta si no és que te les expliquen, de qualsevol manera, reconec que caldria assabentar-se’n una mica més abans de dir aquesta mena de coses, pero que coi, aqui hi dic el que em dona la gana. A destacar la gran quantitat de mitjans d’informació que hi havia i el fet que malgrat no ser una gran gentada que no m’atreviria a quantificar, el millor és veure la foto, si que es podia veure que hi havia gent de totes les edats, vaja, que no tothom que erem alla erem adolescents radicals eixalabrats d’extrema esquerra com alguns volen pintar. No he pogut agafar un dels exemplars de ‘Ordint la Trama‘ que repartien gratuitament, però a la web hi posaran en breu l’últim numero especial per a aquests fets. Així en plan curiós veure la foto que he fet just uns segons abans de la esmentada mini-tangana, quan un gos s’estava cagant davant de la porta de l’ajuntament, al costat dels contenidors que havien deixat els escombiraires en vaga que havien passat abans. Aixo és estar solicitat. Per cert, deixo les quatre fotos que he fet en un set public al Flickr
Ja quan la cosa anava de baixa i anava a trobar-me amb uns amics per fer una cervesa m’he trobat un parell d’ex-companys de feina, be de fet el ex sóc jo, perque ells encara hi treballen i ja ja no, a l’ajuntament precisament. A un d’ells feia ben be tres anys que no el veia i m’he alegrat molt d’estar fent uns beures i posar-nos al dia de les nostres histories.
ulleres
– Bona nit, em poses un cigaló de ‘bailis’?
– Ho sento però és que ja hem parat la cafetera, si vols una cervesa…
– Ah, vaja, doncs si, posa’m una estrella.
Ja fa temps que vaig sentir dir que no hi ha respostes, només opcions, i que per tant no cal obsessionar-se en escollir el camí correcte, n’hi ha prou en fer camí. El que passa és que ultimament ja no veig clares ni le sopcions, i la veritat, anar a cuegues també emprenya. Algú te unes ulleres?
Sorpresa
Va un pessimista pel carrer de nit, quan de sobte li creua per davant un gat blanc.
Flickr, que es aixo?
Ja feia temps que tenia ganes de parlar de Flickr, el problema era que no trobava ni el moment ni el motiu, més enlla de dir que és ‘lo mas’. Avui sembla ser un bon moment per exposar el motiu que m’ha decidit a parlar-ne.
Per als que no ho sapiguen el que és Flickr, es podria resumir en que és una web on enmagatxemar i compartir totes les nostres fotos amb els nostres amics, familia o coneguts. Dit així no sembla pas una cosa massa nova, ja que hi ha altres serveis online que fan coses similars. La diferència bàsica amb tots els altres és que practicament tot el que fan, ho fan bé. De les que més m’agraden en podriem destacar:
- La netedat del disseny i les innovacions en les formes de navegar(ajax)
- La part de xarxa social, comentaris, notes, grups, favorits, tags
- Les eines de suport i gestió al usuari, així com la API pública
- La orientació de la aplicació per permetre llicències no privatives
- el fet que em permeti tenir un espai i una amplada de banda practicament ilimitat
- Que em cuidin com a usuari
La meva història amb el Flickr comença fara uns mesos enrera quan vaig haver de recomanar a una amiga una web per penjar les fotos (salutacions). Per aquelles dates es comencava a parlar del servei i em va semblar que tenia moltes possibilitats. Al donarse d’alta ella, em vaig donar d’alta jo com a contacte seu. Després d’una temporadeta d’anar txafardejant per aquí i per allà, em vaig adonar que m’agradaria provar més a fons les possibilitats que oferia, de manera que vaig començar a pujar les fotos de la sortida de setmana santa. En dues setmanes ja estava practicament convençut de adquirir una llicència de pagament, així que no vaig trigar en invertir trenta euros per una subscripció anual.
A la xarxa es respirava una mena de sensació d’estar en una moguda diferent, en certa manera especial, ja que una companyia que semblava apostar per aspectes de la xarxa que altres no contemplaven, feia pensar en estar de la banda dels rebels de de la guerra de les galaxies. Al cap de pocs dies s’anuncia que Yahoo ha comprat a Ludicorp, i per un moment sembla que es repeteix la típica història del gran es menja al petit. Tot i que des de la empresa s’assegura que no pensen canviar res de la seva filosofia, la cosa ja no fa la mateixa pinta. Avui, però en mirar el correu em trobo que els de Flickr em volen agrair el suport que els he donat en adquirir els seus serveis estant encara en una fase de proves del servei, així que em diuen que dupliquen el periode de subscripció contractat i al mateix temps em donen dues invitacions ‘pro’ per regalar a qui jo vulgui. Un detallàs!!. Així que segons sembla, les coses continuen estant com estaven i si em pregunten, diré que encara millor.
Un altre tema que em crida molt l’atenció d’aquest servei és el component de xarxa social que té. Ja vaig estar força temps intentant entrar a orkut, i quan ho vaig aconseguir, “nunca mas se supo”. Aquí en canvi, tot i que les fotos son el eix central de tot, hi ha un munt de grups d’interessos diversos als que cada dia s’apunta gent nova i hi penja les seves fotos, comentant les dels altres i fent conversa al voltant dels comentaris que fan a les seves fotos. En certa forma no deixa de ser una mena de fotolog colectiu, i si crec que esta tenint mes èxit que altres xarxes socials anteriors és perque té en les fotografies un objectiu molt més delimitat, menys ambiciós, i que a més explota el fet que motíssima gent te cameres digitals i que les fotos d’un mateix venen a ser com els fills, que pel que diuen(perque jo no en tinc) els propis són els més macos (hagués pogut posar un exemple amb els pets però el dia de la fumata m’ha semblat de mal gust aixi qu eno el poso).
I posats donar exemples de coses curioses que poden passar en una xarxa social, que de fet no deixa de ser un reflex de la frase “el món es un mocador” , ple de mocs diuen alguns, aquí podeu veure la història de una noia que feia una foto a uns saltimbanquis a no se quin pais (per dir-ho d’alguna manera) . Els saltimbanquis fan el saltimbanqui, ella els fa una foto, passa un senyor que en veure una noia guapa amb un gran tatuage a l’esquena decideix fer-li una foto. Fins aquí tipic. Arriba el paio a casa seva i penja la foto al flickr, al cap de força dies, una amiga de la fotografa arriba a la pàgina del fotograf i veu la foto, reconeixent inmediatament el tatto de la seva coneguda l’avisa que surt en una foto, de manera que aquesta decideix posar ella també la foto dels saltimbanquis. Es o no és per flipar?!?!?!?
Ara mateix, si la paraula ganapiots et diu alguna cosa i tens un mail a la bústia, amb un seguit de coses extranyes en anglès, clicka, dona’t d’alta al Flickr, visita aquesta pàgina i demana de formar part del grup, hi veuràs algunes fotos que no penjo aquí a la web. Anims que de moment només som tres membres (juanjo, ester i jo). Per als que la paraula no els digui res, o no tinguin el mail, aqui teniu les meves fotos publiques, basicament de coses metereològiques. Bé, si voldrieu tenir la invitació al grup, envieu-me un mail. Deu n’hi doret quin post avui….resumint, que val molt la pena, i a sobre és molt entretingut.
Roger Mas – El temps s’ha trastocat
Un altre dissabte a la terrassa
Doncs un altre dissabte fent fotos a la terrassa, malgrat que no ho acostumo a fer sempre, avui tornava a estar justificat el passar una mitja horeta tirant un centenar de fotos. Ara he de marxar, pero a destacar de la foto, els mamatus de la part inferior dreta del nuvol i la enclusa de la part esquerra. Altre cop espectacular. Dema , si tinc temps m’agradaria mirar d’enganxar diverses fotos consecutives en una panoràmica general.
Actualització: Ja he fet els primers intents de fer fotos panoràmiques, no m’ha costat gaire tot i fer-ho a ma amb el photoshop. A mi em sona que hi ha alguns programes que t’ho fan automàticament però per ara no en se pas de cap. Aquí les teniu: la primerai la segona
air – you make it easy
Cicle
Sense massa cosa a dir començo a escriure el primer que em passa pel cap, que en aquests moments, sense concretar gran cosa només puc dir que és tirant a bastant positiu. Deu ser per allò de “el deber cumplido”, que en aquest cas no és pas res de l’altre món, sinó el fet de saber que ja tinc els plats nets, que he fet la llista de la compra i que a més a més, avui tinc ganes de sortir i aquest cap de setmana tinc previst fer moltes coses txules sense tenir la obligació de fer-les totes. Vaja, que despres d’uns dies de veure-les quadrades ara tot és rodo.
Segur que com sempre, el fet d’escoltar els problemes dels altres m’ha fet oblidar-me dels meus, sense oblidar el cicle de cinema per solitaris que hem fet aquesta setmana al pis i que a falta de mes pelicules de moment donem per tancat. Lost in Translation, Entre Copas i Alta difelidad en quatre dies, totes molt recomanables per motius diversos
Beck – Rental car
Fugaç
De moments fugaços n’hi ha molts, per no dir tots. Aquí un dels pocs que s’han lliurat de la crema.
Problemes
El diumenge vaig tenir la brillant idea de contradir la màxima de “si funciona no ho toquis” i vaig estar tocant coses de la configuració de la xarxa domèstica. A més a més de no aconseguir el que em proposava vaig engendrar un gremlin que per ara no em deixa navegar per la xarxa, excepte per agafar uns quants troians en un moment de descuit en que vaig tenir parat el firewall. Total, que ara mateix la web encara funciona, però em sembla que haurés de fer força coses si vull tenir contents als meus usuaris (companys de pis) i restablir la connexió. D’entrada fer les còpies de seguretat que feia molt de temps que hauria d’haver fet. Després netejar tota la purria que se m’ha ficat a l’ordinador, reconfigurar la xarxa, a poder ser millor del que estava abans, i ja posats mirar de posar una mica d’ordre. Si les coses surten bé ja estarà, però com es comencin a enmerdar potser hauré d’adoptar mesures radicals, entre les que hi ha intentar recuperar una imatge del ordinador de fa 3 o 4 mesos, reinstal·lar el sistema operatiu o donat el cas canviar-lo per un altre, i ja en plan radical canviar la configuració actual de la xarxa, comprar un router amb tots els ets i uts, instalar un ubuntu, migrar totes les coses de asp a php i un munt de coses més. Com diria aquell: “escogi mal dia para dejar de migrar” o “que raro?!? el nunca formatea dos veces en casa…”. Quina mandra!!!!!
Tempesta
Sembla ser que la meva falera pels núvols ja comença a ser coneguda pels que m’envolten. Avui he rebut un parell de missatges d’amics que m’avisaven que aquesta tarda hi havia un cel espectacular. Jo que ja havia vist, primer per la finestra i després al mapa isobàric que hi havia un vent molt fort del nord-est, ja havia sortit a la terrassa del bloc a fer fotos (amb la càmara vella perque la nova me la he oblidat pels puestus). Ha estat bastant espectacular perque mirant cap a Barcelona es veia una gran tempesta, amb molta turbulència i cap al Montseny es veia com n’anaven apareixent de noves. Alhora cap a l’oest el cel era serè i lluia el sol. Després de pujar un parell de vegades, ja havia passat prou fred aixi que a mirar les fotos ben calentonet mentre anava traient el cap per la finestra de tant en tant. Genial.
Mogwai – Hunted by a freak