Matricula

Matricula CSS

Surto de la feina ahir per la tarda i em trobo una matricula com aquesta i amb la camara a sobre i sense estar conduint. M’encantaria tenir una matricula al cotxe amb algun numero amb significat,…per exemple: 8086 PC, 1984 – GO, 2001- SK, o ara amb les tres lletres , 1992 BCN, 1974 ASP, …No crec pas que l’amo del cotxe arribi a veure aquesta foto però tampoc crec que passi pas res per penjar-la aquí. La película la vaig veure fa un parell de setmanes i he de dir que em vaig adormir a l’ultim quart d’hora i no m’hi he tornat a posar. Els CSS? doncs guai, a veure si es fa la quedada d’ovillo i a veure que en surt.

Lali Puna – Micronomic

Summer Flu

Aquests ultims dies m’ha donat per agafar un gripasso d’aquells amb tots els ets i uts, com els que s’agafen a ple hivern després de sortir de festa de matinada i passejar pels puestus després de perdre la jaqueta per culpa de la borratxera, és a dir, un quadre complet de mal d’ossos, picors al coll, tos seca i nerviosa, migranya, dolors articulars especialment a les cervicals, i mocs, molts mocs, en quantitats industrials si no fos perque em sembla que encara no s’ha trobat l’ús amb el que treure’n rendiment econòmic. Avui per sort, sembla que la cosa comença a anar de baixa. Malgrat aquest panorama, si que seguint la linia de “no hay mal que por bien no venga” puc comentar que porto des del divendres sense fumar cap cigarret. Estant malalt no es pot defensar gaire el merit d’aquest fet, però juraria que m’ho noto una mica, així que m’ha començat a entrar la paranoia de procurar deixar-ho, com a mínim fins divendres, a veure què passa. Ahir mateix vaig anar expressament a una superfície comercial d’aquí al costat, perque ja era força tard, per comprar el llibre “dejar de fumar es facil si sabes como“, aquell que tothom diu que va tant i tant bé i que, oh meravelles del marketing, resulta que t’has de comprar tu mateix, com a simbol d’iniciativa si vols aconseguir deixar de fumar de veritat, si te’l regalen no val . Doncs aquí estem, invertint deu euros a veure si em convencen d’alguna cosa (dificil) . De moment no he llegit prou com per formar-me una opinió, però a mida que em vagi notant una metamorfosi, si és que passa, ja ho aniré explicant aquí. Francament m’estranyaria que quelcom que hi hagués allà escrit em produís un canvi radical , pero vaja, també és cert que cada vegada sóc menys escèptic amb les coses que no conec. Ja veurem.

Zuco 103 – Mayfly

Finde

D’un cap de setmana impagable a Madrid, de vàries fotos genials de moments genials deixo mostra.

fulles?

Lali Puna – left handed dub

Llibres

No sé quin dia va ser de la setmana passada que vaig pensar que no només encara no havia actualitzat la versió de wordpress, sinó que també hi havia funcionalitats noves en la versió 1.5 que ni tan sols havia provat, per exemple la gestió de pàgines independents dels posts. Alhora feia temps que malgrat anar llegint llibres que m’havien agradat força no m’havia dedicat a dir-ne res a la categoria de llibres, sobretot perque quan ja n’estic llegint un altre no em ve gaire de gust parlar de l’anterior. I pensant pensant se’m va acudir que podria crear una pàgina amb els llibres que vaig llegint endreçats de forma cronològica, així en tindria un registre, que tal com tinc les neurones ultimament, cada cop em sembla més necessari.

Després de fer l’esforç d’anar tirant endarrera en el temps recordant els llibres, m’ha sortit aquesta llista, en la que al final de tot també hi he posat altres llibres però desordenats. Incloent un apartat amb els que vaig llegir en plena fal·lera antiglobalització i dels quals he tret moltes frases que deixo anar de tant en tant per ‘rajar una mica’ del sistema, com per exemple “si pagas con cacahuetes contrataras monos”, “al que trabaja no le queda tiempo de hacer dinero” o “la justicia es como una navaja que nunca hiere al que la maneja”. Potser continuaré posant coses a la categoria de llibres, però només dels que em vingui molt de gust o que vulgui destacar especialment per alguna txorrada amb o sense importància.

Jeopardy

Les meves set categories de jeopardy (dites aixi sense pensar ni endreçar) :

  • La incompetència dels altres
  • Metereologia
  • Jo tot plegat
  • La Blogosfera i l’últim servei revolucionari d’internet
  • Tot el que a mi em semblen incoherencies del món actual
  • Llibres d’autoajuda i temes de reflexió de cabòries pròpies
  • El Destí vs El Lliure Albir

Ara no tinc temps d’explicar de qué em ve aquesta cosa tant “rara”, potser més endavant.

Stretch ‘N Vern – Get up go insane!

Branques

Calma

Encara no acabo de comprendre ben bé perquè però aquest arbre em calma l’esperit. No em cal mirar-lo gaire estona, a vegades en tinc prou amb un únic cop d’ull i tot sembla fer-se petit. Potser les branques fan amb les cabòries el que una forquilla amb uns espaghettis….que els passa després? això ja no em preocupa.

Erykah Badu – Danger

Hisenda som tots?

Doncs aquí estem els justos fent mans i mànigues per acabar entrant al cel , com sempre, però no pas sense neguits i nervis propis dels procastinadors, cantamanyanes i altres espècies lectores de llibres d’autoajuda, fent la declaració de la renda a l’últim moment i de mala manera.

Ja he comentat alguna vegada la meva incapacitat total per tenir al dia qualsevol assumpte que tingui a veure amb tràmits administratius, paperassa diversa o encàrrecs que depenen única i exclusivament de la meva persona, i la declaració de la renda és un clar exemple de cita anual ineludible, que no per saber amb antelació que hauré d’escometre, afronto abans. Així que seguint la llarga tradició de fregar plats i estendre roba el dia abans d’un exàmen, ens posarem a parlar d’allò que em suggereix aquest tema abans de resoldre’l.

En primer lloc vull dir que des de la primera vegada que vaig fer la declaració fins al dia d’avui, totes me les he fet jo mateix, no pas perque sigui un crack de la economia domèstica, sinó perque la realitat del treballador assalariat, sense compte vivenda, ni cònjuges ni fills ni majors de seixanta-cinc anys al seu carrec, sense hipoteca, amb un lloguer posterior al any 1998 i sense patrimoni, és més fàcil de fer que la O amb un canutu. Tenint en compte, és clar, que tens uns mínims coneixements d’internet i de filosofia de webmaster que treballa a la “agencia tributaria”, requisit imprescindible per acabar trobant el programa padre, el ‘peasso’ programón que ens ha d’ajudar a passar el tràngol. Doncs un cop posats els tres numerets corresponents a les ‘retribuciones dinerarias’ (incloses ‘las pensiones compensatorias y las anualidades por alimentos no exentas), les ‘retenciones de las retribuciones’, i les ‘aportaciones a Seguridad social y otros’, es procedeix a obtenir el ‘resultado de la declaración’, que a mode de predictor econòmic ens farà saber quina ha de ser la nostra contribució anual a ‘las arcas del estado’. Jo com és obvi encara no el se pas el resultat perque estic escribint aquestes paraules, tot i que tinc el programón (programa PADRE) executant-se en una altra finestra. Tot això em porta a una conclusió: ELS ASALARIATS NO HAURIEN DE FER LA DECLARACIO!!!. A veure, en teoria ells ho saben tot sobre mi, els dels banc ( bon client, bon client) segur que no els posen pas pegues i els de la seguretat social saben on treballo i des de quan. Es necessari que jo hagi de fer tots aquests tràmits i portar-los un paperet que els diu el que ja saben? Això sense tenir en compte que a part del que ens retenen cada mes, llavors ja paguem tots els impostos directes i indirectes…Ah, i no t’equivoquis pas!!! que encara et vindran a buscar…

L’altre tema és el de la vivenda. Perque no puc desgravar el lloguer si és un contracte posterior a l’any 1998?!?!? Perque la propietària em fa pagar a mi el IBI (Impost de Béns Inmobles) si precisament estic de lloguer perque no en tinc pas d’inmobles?!?!?

I ja per acabar, tot instal·lant el Programón (programa PADRE), em trobo que al fer la instal·lació personalitzada que em permet triar entre els idiomes oficials de l’estat, m’apareix un missatge d’error com aquest

Programon

Mira, que aparegui el valencià passi, perque ja fa temps que vaig decidir que no opinaria més d’aquest tema, ara, que per seleccionar el català em digui que també he de seleccionar el castellà….LLEIG, MOLT LLEIG!!. Per cert, que de què deu anar això de la ‘Reduccción Copa America’, millor ni saber-ho…

En fi, que només volia fer uns petits apunts sobre el tema i ja se m’ha fet la hora de sopar i la declaració encara esta per fer…, que deuen fer ara a la tele? tinc roba per rentar? i si endreço els apunts de segon de carrera? mmm…

Skunk Anansie – Yes It’s Fucking Political (de veritat)

Cinemama (amb la a atona)

Ara fa temps que no dic res, després de prometre que escriuria coses més mundanes, deu ser que ni a mundanes arriben les meves cabòries, però aquesta vegada intentarem no deixar passar més dies per donar rèplica al meme que em va fer arribar en garito, que tot sigui dit, és el primer que m’arriba i que m’ha fet plantejar si seguia aquesta mena de coses. Com que estic en plan ‘mundanu’ ho faré, tot i que em sembla que no aportare pas gran cosa. Anem a pams, intentant ser tot el políticament correcte que es pugui.

Numero de pel·lícules:Donada una connexió adsl amb un parell o tres d’anys antiguitat, sumem el numero de bobines de cd’s(i ara de dvd’s) amb el seu corresponent cànon integrament pagat, ho multipliquem per el numero de fitxers que s’hi poden arribar a encabir i tindrem més o menys el nombre de pe·líicules que dec tenir per casa.

Ultima comprada:….lo cualo? (a vere farem un esforç pel bé de les mundanies que prometo…) potser un pack dels Monty Python que uns reis van portar a casa els pares.

Ultima que vaig veure:El diumenge passat en vaig veure tres del tiróon: Quiéreme si te atreves (Jeux d’enfants), Bailame el agua i La Cuarta planta, dites quasi en ordre descendent d’opinió.

La propera que “aniré” a veure:no sé ni els calçotets que porto ni els que em posaré demà…, qui collons el sap el futur??

Cinc pel·lícules que tinguin un significat per mi:

5 víctimes més: doncs me les he de
pensar, però ho posaré quan hi caigui…

Actualització: Com que en realitat ni tan sols estava pensant les víctimes i a més m’han deixat la ressenya d’un nou blog anomenat Enmig de laMar que pretén donar el contrapunt al de La dona del temps, reivindicant el paper de la Patricia Bargalló com a musa de la nostra pantalla enfront a la Mónica López. No voldria pas prendre partit públicament en aquest assumpte, sobretot perque la Patricia no l’he vist mai, però puc dir que en privat ja tenia fortes conviccions anteriors, de manera que molt bé l’haureu de presentar a la Patricia per fer canviar d’opinió als admirables internautes. Us passo el meme aquest a tots dos, tot i que no espero pas que el feu, ja qeu entenc que no te practicament res amb els lloables temes que us ocupen.

Segona Actualització:I ara parlant, parlant pels puestus de la xarxa aquesta tant gran, em trobo una altra víctima que té Montañas de basura i que no sé si tindrà temps de fer-lo entre tants calculs que es veu que ha de fer.

Em sembla que no he passat el meme gaire satisfactoriament, m’ho he saltat una mica tot plegat, prou com per dir alló de “necessita millorar”, peró vaja , suposo que no em vindran a detenir…(lo de les bobines era conya). Un altre dia, més coses mundanes i banals, no cal ni esperar-les.

Louis Amstrong – Nobody Knows The Trouble I’ve