No tinc massa coses a dir ultimament però com que demà a aquesta hora estaré volant cap a Escòcia, no vull deixar passar l’oportunitat de recordar-m’ho, i de pas fer-ho saber per estalviar trucades i per fer una mica d’envejeta fardant lo just i necessari. D’aquí a deu dies ja seré aquí, possiblement amb les vacances escurçades, així que espero desconnectar força i recarregar les piles que en diuen. A veure com esta el tema dels aeroports :s
L’altre dia pensava quant fa que no dedico temps a alguns hobbies que tinc. Per alguns no tinc excusa, però per altres com sortir a fer fotos del cel, si que en tenia, i és que si no veig res interessant no em dóna per pujar al terrat a fer fotos. Aquesta tarda per fí la natura m’ha tombat les excuses amb una tempesta, amb arc de Sant Martí complet inclòs, durant la posta de sol. Aquí deixo aquesta foto que m’ha costat força de triar, perque com més taronja eran les boires menys es veia l’arc de Sant Martí, però totes les altres les deixo aquí
Si som dels que preferim creure que la bellesa està a l’interior
potser fariem bé d’obrir portes i finestres.
De feia força temps que tenia ganes d’instal·lar un portal captiu a SBDalbir per tal que quan algú s’hi connecti per accedir a internet li aparegui una pàgina que li faci saber per on està passant i perquè. Després d’uns dies de barallar-m’hi i amb l’ajuda de les llistes de correu de guifi per fí he ppgut posar-lo en marxa. Per ara apareix una pàgina força sosa que t’indica que estas accedint a internet a través d’un node de la xarxa lliure guifi.net i que en 15 segons seras redirigit automàticament a la pàgina que havies sol·licitat.
De moment ja fa el fet. Tot i així m’agradaria poder servir aquesta pàgina integrada dins d’aquesta web i posar en marxa unes estadístiques per veure més comodament com evoluciona el tema (si és que ho fa).
A veure si aquest estiu li fem una bona empenta a tot plegat.
Sap la larva que li han de sortir unes ales?
Ja fa força temps que es va començar a sentir a parlar del book-crossing com una nova forma d’accedir a la lectura, compartint llibres, o alliberant-los, com anomenaven al fet de deixar un llibre al carrer tot esperant ser trobat. Recordo que em vaig apuntar a un parell de webs on representava que s’anava actualitzant una llista de llibres alliberats i on podies consultar el recorregut que anaven actualitzant els que s’anaven trobant els llibres. Va estar sortint a mitjans de comunicació durant força temps, tots dient més o menys el mateix, que si hi havia un arbre amb un forat, que si això que si allò… Reconec que vaig estar una temporadeta mirant a veure si em trobava algun llibre alliberat però cada vegada menys.
Aquesta tarda en sortir de la feina m’he trobat un llibre al carrer. Malgrat que fa temps que no segueixo l’actualitat d’aquesta moda, el fet que estés dins d’una paperera em fa sospitar que no era aquest el cas. Una paperera per definició semblaria un bon
lloc per a un llibre però no pas si esta plena de deixalles. Una excepció es pot veure als vagons de Renfe, on les papereres acostumen a estar buides, i serveixen per desar els diaris gratuits que llença la gent amb un atac sobtat d’ordre , fins que algú altre els agafa. Pel que costa el diari , jo prefereixo donar-lo a qui tingui al costat ja que em fa rabia que la gent tingui tanta mentalitat de ‘usar y tirar’, sobretot tenint en compte que amb el què t’ha costat no és que puguis dir que és teu.
El llibre en questió és ‘Minoria Absoluta al país del tripartit‘ d’en Toni Soler , Manel Lucas i Queco novell i la colla del programa de RAC1 que malgrat no l’he escoltat mai, sempre me l’han recomanat, i veient del pal que van a ‘Polònia‘ no m’estranya. L’he estat mirant una mica per sobre i com que esta editat a l’abril de l’any passat hi ha moltes coses que ja estan una mica passades, sobretot tenint en compte que ja no hi ha tripartit. Tot i que ja es veia que ni bookcrossing ni res de res, m’ha fet peneta veure’l a la paperera i he volgut fer d’anti Guy Montag i me l’he endut a casa. Segur que estara millor.
Després d’una escena típica, típica, començo amb qui tinc a davant un xat sense paraules , només amb enllaços:
No és pas que fos un missatge superimportant…més aviat era un lament compartit i no se si ens hem entès del tot, però es una experiència això d’intentar comunicar-se només amb enllaços,
Fa uns quants dies, arrel d’aquest article sobre seguretat informàtica de la Mercè Molist (que la vaig veure a la taula rodona aquest cap de setmana) , i del fet que en portar a reciclar el paper, vaig trobar els esborranys de la declaració de la renda d’un dels companys de pis, vam estar xerrant de la quantitat de coses dolentes que pot fer alguna persona amb mala intenció, coneixements, i unes quantes dades que a nosaltres ens poden semblar irrellevants.
La questió es que des d’ahir a la tarda m’he trobat amb un atac phishing, bé, de fet ha estat una barreja de phishing i spam ja que m’han arribat fins ara una quinzena de correus.
Com es pot veure en aquesta captura els primers que em van arribar pretenien semblar una notificació de La Caixa , entitat en la que no hi tinc pas comptes, de manera que ja no va colar. Els segons ja arribaven a nom del Guipuzcoaano, d’on tampoc en sóc client, tot i així el missatge que mostraven era exactament el mateix. Aqui teniu una captura del primer i una altra del segon.
Com que em va agafar en un moment de ‘bon minyó, bon minyó’ em vaig decidir a avisar-los a través d’un telèfon que apareix en aquesta pàgina d’informació que tenen sobre aquesta mena d’atacs. El primer que els vaig dir era que no era client, però que els volia avisar sobre el correu que acabava de rebre, tot i així em demanaven el DNI per obrir una mena d’incidència, cosa a la que em vaig negar (a sobre que els aviso…) Al final els vaig reenviar el corrreu (i per tant els vaig donar la meva adreça, però amb el DNI per davant si que no) però de moment no han dit pas res.
Aquest matí he vist al meneame que ja hi havia altra gent que alertava d’aquest atac així que ja m’imagino que no aporto massa informació als addictes als feeds, però si que ho poso com a exemple que cada dia ‘passen coses‘, i que cal anar amb compte.
Apa, a cuidar-se…
Ahir al matí vaig matinar més del que tinc per costum els dissabtes per assistir a l’únic dia que podia de les cinquenes Jornades de Programari Lliure a la UPC
Tot i que hi havia algunes xerrades solapades a en les que m’hagués agradat poder-me desdoblar, com la de la importància de la llibertat del programari, al final vaig assistir a les següents:
En la primera xerrada vaig trobar alguns coneguts de guifi.net als que vaig explicar que encara no he pogut fer ‘el ping’, però confio que ja falti menys. Bàsicament va ser una xerrada introductòria, ja que no hi havia massa temps, tot i així es va incidir en la diferent implementació d’enrutament de xarxa a guifi.net (OSPF) i a guifibages (OLSR) i la manera com una pot complementar a l’altra depenent de la zona on es vulgui desplegar la xarxa. També es va comentar altres aspectes com les plataformes utilitzades, els firmwares, la tipologia de nodes i enllaços, la gestió de la xarxa i els aspectes a millorar, com per exemple el desplegament en zones denses, la connectivitat dels dispositius mòbils o la integració dels dos tipus d’enrutament.
En la segona xerrada vaig veure com sera la nova web de la EPSEM- UPC de Manresa(no dire la url) que han desenvolupat en plone el seu Centre de Calcul amb una empresa que es diu thaira.net. M’hagués agradat anar a la que feia simultàniament en Benjamí sobre la llibertat del programari, però com que s’havia allargat l’anterior i també tenia certa curiositat per veure com funcionava això del plone que sovint comenta en garito, i potser perque era la que més tenia a veure amb el que treballo cada dia, pel fet de ser un CMS, vaig decidir quedar-me. El que més em va cridar l’atenció va ser com havien plantejat utilitzar squid per augmentar la capacitat de resposta de la web, passant de poder servir tres peticions per segon a 140
Després d’una pausa i un petit pica-pica, va començar la taula rodona amb un munt de noms a la taula i una quarentena de persones on es va debatre fins a quin punt esta preparat GNU/linux per als usuaris novells en informàtica i que va ser molt interessant., Començant el debat amb una anècdota força divertida, ja que quan Mercè Molist, la moderadora del debat, va engegar el seu portàtil i tota la sala va poder sentir clarament la musiqueta d’entrada de windows, aleshores ella va haver d’explicar que se l’acabava de comprar i no havia tingut temps d’instalar una ubuntu. Aquesta anècdota va servir com a bona entrada per parlar de la importància de trobar-se un sistema o un altre en comprar qualsevol ordinador, de les pressions que reben els distribuidors de maquinari i del gregarisme dels usuaris que fa que tothm es vulgui posar el que te el seu veí sense pensar-s’ho massa. Algunes de les frases que em van fer gràcia i els videos, molt recomanables, que vaig gravar ( video1, video2, video3, video4, video5, video6, video7):
I per acabar, la xerrada d’en gallir sobre el meneame, que per als que no sapigueu de que va, es tracta d’un lloc on qualsevol persona pot afegir una noticia que es valora respecte el criteri de tots els altres usuaris, de manera que tens un reflex del que entre tots es considera mes rellevant. Les dinàmiques que s’estableixen entre els membres, la propia informació generada i el fet que es tracti d’un projecte de programari lliure fa que hagi estat una de les aplicacions web més comentades ultimament. De veritat que val la pena donar-li un cop d’ull. He dir que em feia molta gràcia aquesta xerrada en concret ja que un company de feina esta completament enganxat a aquesta aplicació, i malgrat que em vaig donar d’alta aquesta setmana, ja fa força temps que en parlem quasi a diari. No vaig poder fer fotos perque se’m va acabar la bateria de la camara, però poso aquesta que va fer en Benjami, un dels creadors del programa juntament amb en gallir i Guillem Cantallops, i que va penjar a la xarxa mentre es feia la xerrada. Era el moment de fer la foto recursiva de la xerrada, pero no va poder ser. M’he de comprar un altre joc de bateries. 🙁
Després de les xerrades vaig anar directament a la platja, primer dia de la temporada, aixi que va ser un dia complet. Avui he intentat convencer al meu pare i la meva germana dels avantatges del programari lliure, ja veurem si els convenço. I després d’aquesta parrafada, que m’ha costat quasi dues hores, només dir que estic content de poder escoltar xerrades com aquesta i poder dir la meva en aquest espai. Apali.
Ahir vaig llegir a lifehacker (via rojo) sobre gliffy, una eina online per a l’edició de diagrames i vaig pensar que feia força temps que tenia pendent de fer un esquema de la xarxa de casa, així que em vaig donar d’alta i fer algunes proves. Aquest matí he vist que en parlen a error500 i que ja fa un temps que en voltaven noticies i es poden trobar molts exemples . Si algú coneix/utilitza alguna eina de modelatge no privativa que en deixi la ressenya (el visio ja el conec). Així que com que recentment algú em va preguntar com tenia muntada la xarxa a casa, aquí deixo l’esquema, obert a crítiques i suggerències.
Per cert, que quan arribi la comanda d’antenes que vam fer, a veure si activem una mica el tema de Guifi.net a Sabadell.
