El arte de la intrusión

Ja fa força temps, arran d’un post que vaig veure a caballe.cat on hi havia un seguit de consells de seguretat d’en Kevin Mitnick, em vaig descarregar en pdf(ja no hi hes) el seu últim llibre anomenat “The art of intrusion“. Aquest pdf ha estat a l’escriptori del meu ordinador quasi un any sencer sense que li faci gaire cas, segurament per la mandra provocada pel fet d’estar en anglès. Tot i així l’he acabat llegint, però en castellà. A principis de la setmana passada el vaig veure en una llibreria i no m’ho vaig pensar.

Buscant informació sobre l’autor veureu que és potser el hackers més famos que hi ha, sobretot per haver entrat a molts ordinadors estatals dels EUA i haver estat a presó un parell de vegades per aquest fet. El lilbre no parla però de les seves peripècies sinó que recopila una desena d’històries que altres hackers, coneguts i no coneguts, li han volgut explicar molt probablement per ser qui es. L’autor hi posa el criteri de selecció i control de veracitat per dir-ho d’alguna manera, ja que alguns dels atacs que explica no han trascendit i per tant algú els ha de valorar.

Recordo un dia que vaig anar a llençar el paper per reciclar i em vaig trobar un munt de cartes d’un dels meus companys de pis. Quan vaig tornar els vaig explicar que calia anar amb compte amb les dades personals perque mai no sabies on podrien anar a parar. Em van respondre que era un exagerat però no els vaig saber contestar res gaire convincent.

Després de llegir aquest llibre i quedar força esparverat de fins a on pot arribar la paciencia d’una persona amb un objectiu clar i definit, ja se m’acudeixen força més motius per protegir-se, tot i que pel que comenta el llibre, no els en cal gaire de paciencia ja que en general som bastant negligents amb tot el que te a veure amb la seguretat

Un llibre molt interessant que representa un toc d’atenció tant per a qualsevol persona que tingui el ‘modus vivendi’ al voltant dels ordinadors com un usuari que l’utilitzi fer les seves coses, que al final són les que tenen valor valor

Per fer durant les vacances

  • Anar a veure el Néstor a Madrid
  • Endreçar l’habitació
  • Arreglar la bicicleta
  • Fer esport
  • Fer alguna excursió a alguna banda
  • Llevar-me d’hora i aprofitar el dia
  • Llegir
  • Netejar de virus la partició de pringous
  • Fer coses de wifi/guifi (un ping?)
  • Aprendre coses noves
  • Resetejar la conciencia de cabories i aprendre a agafar-se les coses amb mes calma

Merda!!! les vacances ja s’han acabat oi? doncs ho canvio com a propòsits per al 2007…

Ah si, bon any!!

Comencem amb una foto feta la nit de cap d’any a la pissarra del pis, on encara hi ha un missatge del cap d’any del 2000 i un dibuixet del primer dia que hi vaig comencar a viure per la Mercè del 1999!!! el mil·leni passat quasi res…

Pissarra del pis

Doncs aixo que bon any 2007 a tothom.

Bateig acrobàtic

Aterrissant sencers

Es veu que aquest any em dec haver portat bé, per això el tió m’ha portat un ‘vale’ per a un bateig de vol acrobàtic a Sabadell que vaig fer ahir al matí. La nit abans vaig passar una mica de nervis, ho he de reconèixer, però un cop allà estava força tranquil. L’Alex, el pilot, em sembla que era més jove que jo ( cosa cada cop més facil) es va enrotllar molt i em va explicar un munt de coses i detalls. Després d’explicar-me com funcionen els paracaigudes, moment en que et canvia la cara, i d’esperar l’autorització de la torre, vam enlairar-nos en un obrir i tancar d’ulls. Com que tota aquesta setmana ha estat anticiclònica total, l’aire estava molt calmat i a part del soroll del motor tot era com molt tranquil.

Després d’unes comprovacions i alguns consells per no marejar-se, van començar les acrobàcies, qeu si no recordo malament van ser:

  1. Un parell de tunels, donar la volta a l’avió sobre el seu propi eix
  2. Un looping, aqui va ser on vam arribar a estar a 3g’s i a mi
  3. Una pujada en vertical amb caiguda cap a un costat de l’ala
  4. Una barrena, anar reduint la velocitat fins que l’avio entr an èrdua i cau fent un tirabuixó
  5. Un vol invertit, cap per avall vaja.
  6. Una caiguda en picat, vaja com una pedra
  7. Un altre parell de tunels mentre esperavem que ens donessin permís per aterrar.

Aterrar, tot i que va ser força ràpid va ser bastant més mogudet que els aterraments d’avions grans. Tot plegat va ser quasi una hora i mitja, entre revisar l’avió, escoltar els consells del pilot, esperar per enlairar-se, vint-i-cinc minuts de vol, aterrar i tornar a ser al bar per memoritzar l’experiència qeu evidentment recomano a tothom. Una cosa que si que he de dir és que per la tarda em sentia com si hagués corregut els 100 metres llisos amb un parell de bombones de butà a les espatlles. Suposo que això dels 3g hi deu tenir força a veure.

Si no teniu por als avions i us ve de gust provar noves sensacions ho recomano moltíssim, jo estic per tornar-hi…

Bones festes i bon any a tothom

Canvi de diseny

Acabo de modificar el disseny d’aquesta web després de tres anys i mig (ja tocava) per el que es pot veure ara mateix, una petita modificació del conegut K2 per seguir la linia marcada per l’anterior. Per poder fer servir aquest disseny vaig haver d’actualitzar el wordpress a la última versió ja que encara funcionava amb la 1.5. Aquests dies intentaré (o no) anar polint els detalls que vagi trobant i si puc, posar un “Style Switcher” que se’n diu, per poder veure la web amb el diseny vell que per ser 100% de collita propia m’agradaria que es pogues continuar veient.

S’admeten comentaris, critiques, lloances, propostes, diners, suborns…:P

Desinfoxicació

Ahir parlava amb un company de feina que ultimament em sento força cansat de tot l’entorn blogosfèric, internàutic i informàtic en general ,en el que acostumo a moure’m. Fa un parell de setmanes vaig haver d’anar a treballar al vespre, circumstancia que vaig aprofitar per llevar-me d’hora i sortir a fer encàrrecs pel centre, passejar, esmorzar, cuinar , estendre roba , tot plegat amb una calma que feia temps que no experimentava. Arrel de dies com aquests és quan veus que passar la vida assegut vuit hores davant la pantalla d’un despatx té quelcom de malsa. Així que tinc una sensació com d’estar una saturat d’ordinador i no se ben bé com arreglar-ho, inclús si caldria arreglar-ho. Com que per ara el meu modus vivendi s’hi basa completament no vaig cap altra sortida que mirar de corretgir-ho, el que no veig tant clar és el com.

Tant podria ser canviant l’actitut, eliminant els excessos informatius de temes que realment no m’aporten res i cultivant alguna afició informàtica que m’agradi i posar-m’hi a sac o deixant de banda els teclats i les pantalles durant una temporada i agafar una mica de distància

De fet hi ha dos factors que podrien ajudar a que tires per la segona opció. En primer lloc la pantalla del sobretaula de casa ha dit que després de 7 anys de funcionament, tenint en compte que ja era de segona má, ja li ha arribat la hora de descansar (sintomàtic?). I en segon lloc avui començo les vacances que em quedaven pendents d’aquest any, ja que a l’estiu les vaig haver d’escurçar per motius de feina. Resumint, que no torno a treballar fins el dia 8 de gener!!! Més vacances que quan anava a cole!!!

Com que encara no m’he decidit per cap de les dues opcions (típic) i feia dues setmanes que no deia ni ase ni bèstia, m’ha sortit la fal·lera caborienca que feia temps que no treia el cap per aquí.

Camara

Grandtec IP Cam IIFeia uns dies que venia fent proves amb una càmara IP que em van regalar a l’abril , (és lo que té això de la procrastinació) i la setmana passada finalment la vaig donar d’alta com a servei de ‘Càmera en xarxa. Vistes en directe‘ a guifi.net. El dia que vaig fer aquest post ja la vaig enllaçar així discretament tot i que algú hi va treure el cap, però aquest cap de setmana l’he posat a dins de la caixa estanca de la radio, al terrat de casa enfocant en direcció nord.

Es tracta d’una GrandTec IP Cam II, que en si no es gran cosa i no dóna massa qualitat perque de fet esta més pensada per treballar en interiors, amb condicions de llum més constants. Per accedir-hi hi ha les seguents adreces:

Per gestionar els events he fet servir motion, un programa amb llicència GNU/GPL que pot encarregar-se de gestionar diverses cameres ip o webcams a la vegada, capturant events quan hi ha moviment i fins i tot generant videos a partir de l’acumulació de fotogrames. Encara l’he d’acabar d’afinar en la configuració per tal que generi menys fitxers temporals que em van omplint el disc dur innecessàriamen. Actualment s’esta prenent imatges cada 5 minuts i generant un video diari a raó de un frame cada 30 segons. Les primeres proves d’aquests videos son força curioses de veure, almenys a mi em fan força gràcia, aqui n’enllaço un perque us pogueu fer una idea (atenció que són 3.5Mb). La idea es que estant al terrat pugui veure la evolució diària del núbols!!! 😛 ( una afició que tenia força abandonada)

Doncs bé, aquest post el vaig començar a escriure ja fa uns dies, just abans de posar la camara al terrat, avui que tinc el mati lliure i he fet unes proves he de dir que la pobre no pot amb la quantitat de llum i a part d’algunes hores al mati i al vespre, quasi tot el temps es veu una imatge de color rosa degut a la saturació. Ara mateix no se pas per on tirar, no se si comprar-li unes ulleres de sol o canviar-la de lloc. En fi, ja se m’acudira alguna cosa.

Surveys

Ahir al vespre amb l’ajuda impagable d’en Ferran vaig reestablir el funcionament de SBDalbir, que estava caigut des de les ultimes pluges, però no pas per un llamp ni res, sino perque en pujar a les fosques a veure com estava i fer unes proves, vaig connectar el cable de xarxa a la boca que no tocava. Sempre em passen coses d’aquestes txorres pero m’arriben a fer ballar el cap d’una manera…La questió es que de pas vaig aprofitar per instal·lar una de les antenes planars poloneses que vam comprar a l’estiu a través d’ebay enfoncant a SBDXesco. Així tinc la omni que ja tenia al connector dret i la planar al connector esquerra, podent triar via web quina de les antenes vull que utilitzi. Aquest vespre he fet fet aquests surveys que adjunto aqui:

El de la Omni
Survey Omni

El de la planar
Survey Planar

A veure com segueix el tema.

edgy eft?

Després de deu dies de barallar-me amb la nova versió d’ubuntu, la 6.10 batejada com a Edgy Eft, finalment he aconseguit que tot funcioni més o menys com abans, tot i que he estat a punt a punt d’engegar-ho tot. Com que altres vegades m’havia anat tot com una seda ni tan sols m’havia plantejat si fer el canvi o no aixi que ben decidit vaig procedir a fer el mateix que havia fet altres vegades: Canviar els repositoris (supositoris no, pero quasi) El fet de veure que altra gent ho feia igual tampoc em va fer plantejar res, al contrari, avall que fa baixada.

Després de força hores d’actualitzar paquets des de internet i d’una penjada total mentre obria un powerpoint des de openoffice van començar els problemes:

  1. No s’actualitzava a la nova versió per problemes de dependencies amb opera (mira que no el faig anar mai…) i no podia desinstalar-lo
  2. Despres més problemes amb python (que tampoc el faig anar)
  3. Canviar els repositoris mil vegades no va ajudar gaire, aixi que no se ben be si volent o no, em vaig acabar carregant el gestor de finestres
  4. Arribats a aquest punt vaig poder desinstalar opera, peruqe jani hi havia conflictes amb el gestor de finestres
  5. Amb un parell de dies d’assaig error al final vaig aconseguir tenir tots els paquets actualitzats
  6. Pero no arrencava el gnome, aixi que mirant pels forums sembla que a la meva tarja gràfica no li agraden els drivers
  7. Aixi que he hagut de posar uns drivers mes senzillets qeu fan que tot vagi força mes lent
  8. Finalment, fa 20 minuts he aconseguit poder fer login a gnome. Em sembla que necessito un ibuprofeno 🙁

Ja se que tot això que explico no és pas per fardar ni estar orgullós, ans al contrari, sembla una recepta per al desastre, però ho faig constar per donar la raó a cert company de feina que sempre em diu que aquest mundillo no és pas tant fàcil com li pinto. El consol que em queda es que navegant pels fòrums he vist una frase que venia a dir que com més coses es trenquen més s’apren. Aprendre el que es diu aprendre, amb tot el que he arribat a trencar, si que he après una cosa: “abans de fer res RTFM!!!”

I si me’n queden de coses per aprendre!!!

sobre lliurealbir

Aquesta tarda estava pensant en canviar o actualitzar el servidor web i he començat a pensar què era tot el que hi tenia posat per tal de tenir-ho cotrolat. Fent una llista d’aplicacions m’he adonat que estava fent la famosa pàgina “About” o “acerca de” que hia ha a tot arreu menys aquí. De manera que tres anys i mig després n’he fet una. No és gran cosa, però com diu aquella dita en castellà “más vale tarde que nunca”

Aquí la teniu, en deixo un enllaç permanent a la columna dreta. A veure si em poso les piles amb la web , que la tinc la pobre…