Ahir vaig acabar de rellegir el “La construcción de la era atómica” de Alwyn McKay, un llibre que forma part de la Biblioteca Científica Salvat i de la que en tinc diversos exemplars que m’han agradat molt. El problema és que són força difícils de trobar i per l’index n’hi ha molts que m’agradaria llegir. (no trobo ni enllaços)
Aquest parteix de principis del segle passat quan es van descobrir els efectes de la radiactivitat i es va començar a experimentar amb els àtoms i el seu nucli, detallant els passos que van fer una gran quantitat de noms com: Planck, Roentgen, Bequerel, J. J. Thomson, Pierre i Marie Curie, Rutherford, Geiger, Bohr, Heisenberg, Fermi, Compton, Openheimer i molts altres.
Segueix amb el moment en que la ciència va perdre pes davant els arguments militars de la segona guerra mundial arran de la possibilitat de la fissió nuclear, explicant quines decisions tècniques es van prendre en les diferents curses, sobretot la del colossal Projecte Manhattan, i quin paper hi representaven cadascun dels científics que hi intervenien, molts dels quals havien treballat junts abans de la guerra. Tota aquesta part sembla ben bé el guió d’una pel·licula ja que va simultanejant les explicacions dels progressos de tos plegats i explica com s’anaven movent amunt i avall algunes matèries com ara l’aigua pesada o els compostos d’urani per tal que no fossin capturats pels un o pels altres.
Després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, mentre va seguint la proliferació dels arsenals nuclears, es centra en l’àmbit industrial explicant els orígens i els tipus de les primeres centrals nuclears mostrant-se clarament a favor. Al final del llibre, escrit originalment l’any 1985 hi ha una petita ressenya sobre l’accident de Txernòbil, del que en mininitza els efectes. Aquest últim punt fa que et quedi un mal regust, perque et fa dubtar una mica de tot lo anterior, però vaja, veient que es torna a parlar del tema nuclear, tenia ganes d’estar una mica més assabentat, potser no prou perque m’he quedat amb ganes de més.
