Això dels enllaços em comença a fer mandra i alhora vergonya perque son els unics posts que poso. Ja passa.
- Dilluns 2
- Dimarts 3
- Dimecres 4
- Dijous 5
Això dels enllaços em comença a fer mandra i alhora vergonya perque son els unics posts que poso. Ja passa.
Aquí la llista d’enllaços d ela setmana passada.
Atenció!!!!
Tots aquells interessats en comprar una magnífica patata que riu que s’afanyin a participar en aquesta subhasta d’ebay que acaba d’aquí a menys de dues hores. El preu de sortida és de 10 cèntims i a hores d’ara encara no hi ha cap puja. Això si, adverteixen que cal congelar-la ràpidament perque si no es pudreix en una setmana.
No hi tinc res a veure però m’ha fet gràcia.
Actualització: al final no ha pujat ningu i no s’ha venut, però això de subhastar coses estranyes m’ha semblat molt trencador
Per fí és divendres!! Aquesta setmana entre que porto un encostipat de pit considerable (no em puc separar gaire dels meus xarops i pastilles) i que gairebé no he parat estic bastant fet pols.
El dimarts vaig assistir a la tercera xerrada de la cooperativa de consum ‘El Teixit de la Terra‘ que tractava sobre l’estat actual i futur de l’agricultura al Vallès. En una primera part es va parlar de la proposta de l’Adenc de crear un Parc Agrícola del Vallés per delimitar clarament l’espai agrícola de cara a poder-lo gestionar i protegir adecuadament i en la segona part van aportar la seva visió un pagès de tota la vida (4ª generació) que fa ‘producció integrada‘ i una noia que per principis va engegar una explotació agroecològica a Canovelles anomenada ‘la Kosturika’ fa uns quants anys . Tot i que no hi havia una projecció com a l’anterior xerrada, va passar força ràpid perque era molt interessant, sobretot la segona part, on les experiències i anècdotes del pagès i el seu pare , present entre el públic, deixaven bastant bocabadat. Per exemple com trigaven cinc hores per anar amb carro des de Caldes al mercat de Sabadell i s’ho prenien com un passeig perque abans no hi havia les presses d’ara, o com deien que fer créixer una planta és molt fàcil mentre no la plantis cap per avall (el difícil és fer que produeixi afegien). Després de la xerrada una mica de pica pica i cap a casa a tussir tot el que em va faltar per haver estat aguantant el que vaig poder
I ahir a la tarda vaig anar a la UPF al costat de l’estació de França a la primera reunió per mirar d’implantar el model de guifi.net al Barcelonès mitjançant la unió i de les diverses iniciatives que ja fa temps que volten sense acabar de relacionarse entre elles (XSF-COOP, Xarx@ntoni, Badalona Wireless, Hospitalet Wireless) . Al no viure pas de Barcelona, aprofitant la proximitat de la feina, hi vaig mes per estar assabentat de què es cou per si he d’enredar amics de BCN :P, per mirar d’aprendre el màxim que pugui i per si puc ajudar en alguna cosa. L’assistència va ser força bona, i hi havia ben bé una trentena de persones, tot i que no es va fer una crida pública perque le reunió estava més orientada a la gent ‘friki’ que ha de crear una massa crítica inicial, així la gran majoria estava molt disposada a muntar nodes i la resta ja ho havien fet. De moment ja s’ha quedat el dimarts de la setmana que ve a l’Infoespai per seguir-ne parlant. Sembla que aquesta nova embranzida podria ser la bona.
I per seguir el ritme, aquesta nit vaig al sopar del 3er aniversari de guifi. Em sembla que la primavera m’ha afectat les neurones perque no paro a casa…
Ahir a la tarda vaig anar a veure la projecció del documental “Gran Superfície“, creat pel col·lectiu Consume Hasta Morir, dins del cicle de xerrades “Saps què et poses a la Boca?” organitzat per la cooperativa El Teixit de la Terra i que de fet esta disponible a la xarxa en diferents formats perque us el pogueu baixar o veure com més us vingui de gust (DivX, P2P, per capitols a youtube
El documental és molt recomanable perque te una estructura que es basa en capitols que es centren especificament en cadascun dels aspectes que ens vol fer veure i que em va recordar força la estructura del llibre NO LOGO (sense espai, sense opcions, sense feina) que de fet esmenten en el propi documental. Així ens parla de l’allau de publicitat a la que ens sotmeten les marques comercials, de les diferents estrategies de marketing que tenen per prendre un paper dominant al nostre entorn, del com i fins a quin punt condicionen els nostres habits alimentaris segons els seus interessos, de quin model globalitzador representen les empreses, de com l’educació ha perdut efectivitat per transmetre valors en contraposició amb el missatges de les marques, de la seva necessitat que tinguem un rol de consumidor irreflexiu compulsiu, de com les grans superfícies s’han imposat desplaçant alternatives, de quins son els processos psicològics que ens porten a seguir-los el joc, quines son les consecuències ambientals d’aquest model i finalment els arguments de la seva insostenibilitat ambiental, econòmica i fins i tot psicològica.
Després hi va haver una xerrada encapçalada per un integrant de la campanya “No et mengis el Món“, que va tocar força temes a part dels del documental i que en la meva opinió va estar molt bé, sobretot per la manera tant clara que tenia d’exposar els detalls i per mantenir sempre un respecte per les diferents opcions(dels qui en tenen, es clar). D’entre els temes que em van cridar l’atenció
Després vaig sopar a casa l’Ester, que m’havia avisat de les jornades, i vam estar parlant força estona de tot plegat i com ja m’acostuma a passar, el cap em bullia d’idees i cabòries. En resum, unes xerrades molt recomanables. La de la setmana que ve no me la perdo.
Vinga doncs amb els enllaços d’aquesta setmana. Imperdible el video de “Camino a Moria” que se m’ha enganxat de mala manera.
L’Ester em fa arribar la informació sobre un cicle de xerrades sobre consum crític i cooperativisme que munta la “Cooperativa de Consum el Teixit de la Terra” de Sabadell i que que va començar ahir(mal dia) però que encara té tres sessions més i penso que cal fer-ne ressò. Les xerrades es realitzen al Casal Pere Quart (Rambla, 69), els dimarts del mes de març, a dos quarts de vuit del vespre i els temes són els següents:
La terra és per qui la treballa (però queda gent al Vallès que la vulgui treballar?)
Exposició de diferents visions de treballar la terra en front un context econòmic marcat per la globalització i la manca de competitivitat
A veure si hi assisteixo i en puc explicar coses més d’aprop perque te molt bona pinta.
I aqui van els enllaços de la novena setmana: