Els que em coneixen ja saben que sóc un desastre amb tot el què tingui a veure amb paperassa o qualsevol tipus de tràmit administratiu, per això avui, un dilluns qualsevol i a sobre de novembre, cal celebrar que avui he anat a buscar el DNI només quatre mesos més tard del què tocava. . Ben mirat, un cop era allà la cosa no ha sigut pas per tant perqué no ha durat ni 30 segons:- “vinc a buscar el d’aixonsins”. – “Aquí el té”. Tot plegat bastant normal, vulgar, burocràtic…però vaja…un cosa menys. Per la tarda al tren, per continuar amb la ratxa de profit, m’ha donat per treure un paper i un boli i fer un allista de coses meves pendents pels ‘puestus’. Al principi m’han sortit un parell d’idees, després m’he encallat un moment, i al cap de res ja anava pel punt vint-i-cinc!!! No sabia que tenia tantes coses per fer, de totes formes m’agrada més veure aixó que no pas veure que ho tinc tot fet.

Tant de bo tots els dilluns fossin con aquest de bones notes.

sona : La Cabra mecanica – Arroz con ajo