Avui hi ha hagut el 25è incident amb el Trambaix, que l’inauguren la setmana que ve, i aquesta vegada amb ferits greus. No sé exactament quant de temps fa que es parla de la idoneïtat del tramvia a Barcelona, però sempre que surt el tema et trobes amb un gran ventall d’opinions. Jo he de reconèixer que sempre m’he queixat de la manca de quantitat i qualitat de transports públics i que per això la idea del tramvia em sembla adecuada, no pas per substituir res, sinó per complementar-ho.Del transport públic en sóc usuari a mitges, perque molts dies puc escollir si vaig en el públic o privat, escollint massa vegades el segon fent servir excuses que en el fons tenen part de realitat. Per això augmentar les opcions i la satisfacció de l’usuari, i fer-li veure els avantatges del transport públic em semblen el camí correcte, encara que no sempre el segueixi.

Per altra banda, hi ha un parell de coses que em fan dubtar que sigui el moment adequat per la instal·lació del tramvia (pdf). En primer lloc, es podria parlar de si l’Ajuntament de Barcelona ha triat la ubicació ms adequada, de si ho ha fet amb totes les garanties necessàries i estudiant tots els possibles problemes, sobretot tenint en compte que hi aprecio una mena d’urgència per tal que estigui llest durant el fòrum. No em sembla malament que vulguin vendre la ciutat al voltant de les persones i que pretenguin vestir-se del carisma de ciutats com Porto Alegre, però per fer això, no n’hi ha prou amb muntar una trobada internacional amb l’ajut de grans companyies multinacionals, desfer un barri per muntar-ne un altre molt més car, o muntant de pressa i corrents un tramvia. Si realment volguessin donar una imatge de ciutat progressista, solidària, capdavantera de valors, podrien començar per arreglar de forma real, problemes molt més quotidians com els de la vivenda, i no només fer gestos de cara a la galeria. Que consti però, que a Barcelona només hi treballo, però que a Sabadell, on visc, hi manen els mateixos al igual que a Terrassa on vaig néixer. Per això em resulta molt familiar aquesta cançó. De totes formes ara no vull rajar molt dels governs locals i autonòmics (perque veient el que han fet altres al central…) però que cal les piles en serio i no per poder fer campanyes de publicitat.

Durant algun viatge he pogut estar a capitals europees com Ginebra, Luxemburg, Amsterdam on hi tenien tramvies per tot arreu i on la gent respecta escrupulosament tant els senyals de circulació , els vianants i qualsevol amb qui comparteixi l’espai amb ella. Alhora, tota la senyalització esta molt ben posada, entenent que si hi ha alguna restricció serà per un bon motiu. A Alemanya, en entrar en un túnel, tothom circula a 80Km/h perquè entn la necessitat de reduir la velocitat en un espai que ja de per si és més perillós. Aquí les indicacions de velocitat estan mal ajustades a la realitat. Surts de la Gran Via per Glòries i representa que no pots anar a més de 50 perque s via urbana, el mateix passa a la Gran Via de SBD i a molts altres llocs. Això fa que al final la gent no se les cregui les senyals i quan passa al revés, llocs on si que està correctament indicada la velocitat, no en fem cas, i literalment te la jugues. Un clar exemple en són certes sortides d’autopista com la de Bellaterra a la C-58 en sentit nord, o la de SBD centre, de la mateixa autopista, pero en sentit sud. Un altre exemple son les rotondes amb semàfor de la Gran Via de Sabadell, quan esta vermell no passa ningú per la rotonda, però quan se’t posa verd el semàfor no pots passar. El resum és que la gent no fa cas de les senyals perque no sempre són idònies. Tot i així no vull noms carregar les tintes contra la xarxa viària. Nosaltres mateixos tenim gran part de culpa del problema del trànsit i la circulació, sobretot perquè per defecte venim amb la casella de "Respectar als altres" desmarcada, ja sigui a la carretera, en les idees, en les creences….i buff….en massa cosess…Vaja, exemples n’hi ha molts, tants com persones, pero vaja, no puc deixar d’esmentar un parell que em fan molta, molta ràbia. Tenir la mà a sobre el clàxon, no sigui cas que perdis 3 milisegons en esbroncar al de davant mentre ensordeixes als vianats del teu costat. Anar pel carril del mig d’una autopista de tres carrils i sense mirar al retrovisor ni fer servir els intermitents, després fan falta carreteres, no m’estranya convertint una autopista de tres carrils en una de dos. Aparcar en doble fila, no parar als passos de vianants, sortir abans als semàfors….hi ha tantes coses…I tot això em porta a creure que no podem tenir un tramvia perqu som massa incívics per respectar la rigidesa dels rails, de les normes.

Que consti que tot això no ho dic exloent-me, però 25 accidents, el d’avui amb un ferit greu, em fan reflexionar.

sona : Deluxe – Hey brother