Després de la visita al controvertit ‘Museo del Baile Flamenco‘ durant l’escapada a Sevilla del més passat , ens va quedar el cuquet de veure una actuació de flamenc més llarga que el tastet que inclou l’entrada. De manera que quan vaig veure que vindria a actuar la Sara Baras a Barcelona abans no deixi els escenaris durant un parell d’anys, de seguida vaig comprar les entrades per l’espectacle ‘Esencia’ que va fer aquest divendres passat a l’auditori del Fòrum

L’espectacle és un recopilatori de tots els altres muntatges que ha fet al llarg de la seva carrera, de manera que anaves veient un darrera l’altre, notaves els petits canvis de decorat i vestuari entre l’un i l’altre. En un dels fragments, la Sara es quedava sola i anava ballant cada cop més lentament, i ‘taconejant’ cada cop més fluixet, baixant el ritme cada cop més i més, fins el punt que tot l’auditori estava en absolut silenci, afinant l’oida i clavant els ulls a les seves mans que amb prou feines es movien. El temps es va parar i va semblar que tothom contenia la respiració, va ser un moment irrepetible.

La música, malgrat que els músics estaven en un claríssim segon pla darrera una cortina translúcida, em va agradar força i es notava que estava feta per a l’espectacle.

Fa més de deu anys que aprofitant que en Pablo vivia a Granada el vaig visitar i vaig poder assitir a un concert de flamenc a la Chumbera, una sala on el fons de l’escenari era de vidre i deixava veure l’Alhambra. Des d’aleshores que no havia vist un espectacle similar, espero que no tornin a passar deu anys, perque realment em va agradar molt. Néstor ens faras lloc a Sevilla oi?