Demà vaig a Madrid per motius de feina. M’haur de llevar força d’hora, cap a les 7. Ja se que h iha molta gent que es lleva normalment a aquesta hora i no ho consideren matinar, però per mi si, sobretot si no em puc adormir. Ultimament és l’esport que més practico. Doncs bé, he de reconèixer que em fa certa, diguem-ne, gràcia, passejar una mica pel centre, veure com respira la cosa, escoltar què diu la gent, sobretot els taxistes amb els seus famosos comentaris. Per cert, que l’última vegada que hi vaig anar el taxista ens va fer la pirula com aquell qui no vol i a més de ‘buen rollito’. Quan ja no hi era ens vam adonar que ens havia deixat a can pixa d’on li haviem dit. Seria per algo? no ho sé, però demà ja anir amb ms vista. Pel que fa a la candent actualitat intentar ‘oir, ver y callar’, encara que no prometo res. A vegades pot ser difícil.

Vaig a mirar bé la bossa que pel pont de la puríssima ja en vaig montar una al control d’embarcament per culpa de portar els coberts de la última excursió a la motxilla. ‘Que si llevo algun objeto punzante? pues no. Ah no? y esto que es?’ mentre el guàrdia civil treia un ganivet de la bossa…. he de dir que en aquell moment vaig pensar ‘adeu vacances, adeu’. Al final no, de tot s’aprèn però. Demà espero que no em passi res i que no fem quedar malament el seny català.

sona : Najwajean – No one