Ja feia tres setmanes que anava entretingut per poder canviar l’antena de guifi.net de lloc. No estava pas mal col·locada ni res, però estar a 20 cm d’un desnivell de 6 pisos no feia massa gràcia i no invitava a trastejar gaire. Després d’anar a una reunió al Vallès oriental i conèixer en Maurici que havia captat el ssid del meu node des de Cardedeu, em vaig proposar de canviar-lo de lloc per tal de poder posar una antena addicional i mirar d’enllaçar amb ell. Així doncs, un procrastinador impenitent com jo, es va posar les piles i començar a pensar tot el que em feia falta.

• 1 màstil galvanitzat de 2.5m d’alçada, 4 cm de diàmetre i 2 de mil·límetres de gruix
• 1 joc de vents, incloent els tensors, l’abraçadera del màstil i 24 metres de cable ( me n’ha sobrat un munt)
• 3 tacs autonose-que, tenen un nom pero no m’en recordo.
• 2 Sacs de formigó sec
• 1 test de plàstic de 50 cm de diàmetre
• 1 gaveta, una pala, un trepant (potro) i una mena de broca-batedora
• Eines variades, brides de plàstic, filferro, cordill…

La primera setmana vaig fer el ciment, a dalt del sisè pis, pujant els sacs i l’aigua per una escala d’alumini, juntament amb tot el material. Motiu suficient per notar-me els ronyons durant un parell de dies. Al mateix temps que anava fent el ciment, em van ajudar a anar collant els vents als agafadors que després d’omplir el motlle amb el màstil a dins, van servir per aguantar-lo inmòbil. La setmana passsada vaig pujar un moment a tensar els vents, tot esperant que s’hagues assecat bé el formigó

I aquest migdia, amb l’ajuda d’un dels veïns, he desmuntat el màstil vell, l’he tornat a posar a lloc pero ja sense la omni. Després he descollat la caixa estanca i tibat els cables d’alimentació i de xarxa per fer-los arribar al seu nou lloc. Després de posar l’antena, he collat la caixa al màstil, estalviant-me un connector i 3 metres de cable, que d’acord que és de baixa pèrdia, pero si no hi és segur que encara perd menys. Tampoc ho comprovaré, però m’ho crec i jastà. La caixa no sabia ben bé com aguantar-la i al final l’hi he posat com un cinturó de vàries voltes de filferro que he fet passar per una brida d’antena clàssica. Ha quedat prou fort, bastant més que el amb brides de plàstic que és com m’imaginava durant la setmana que ho faria.

Això de fer coses d’aquesta mena és força més gratificant del que em podia arribar a imaginar. Si em sent el meu pare…En fí, que ara ja podré potinejar amb condicions i fer coses interessants. A veure si arranquem guifi.net a Sabadell!!!!