Avui he arribat a casa, a les vuit del vespre, desprs d’haver sortit el diumenge al matí de las Terrenas. S’han acabat les vacances que he fet durar des que vaig sortir de la feina fins ms o menys quan he passat Igualada, que ha sigut quan m’he començat a veure en aquest altre món. He entrat a casa i no sabia si volia engegar l’ordinador, he obert les finestres, he mirat com estaven les plantes i he recollit les fulles seques que els havien caigut, m’he fumat un piti, he mirat les notícies, m’he fet uns cigrons, tampoc sabia si volia descarregar les fotos, de fer-ho demà tampoc passaria res. Malgrat tot, la tele m’ha forçat a engegar l’ordinador per vàries coses. La primera, perque he vist un anunci de patates fregides amb música reaggeton de fons sonant en una platja del carib. La segona, per un programa que he vist al trentatres que es diu el "Sol de la nit", en el qual, nens d’Uganda, Marroc, Xile, la India i Catalunya parlaven de la guerra, l’aigua o la religió. Si ja venia una mica tou, aquest programa, que l’he trobat boníssim per cert, m’ha fet venir a reviure les tres ultimes setmanes. Inoblidables.

que voldria que sons? – Frank Reyes!!