Tal dia com un 28 de Novembre de 2003 em vaig llevar al matí per anar a la feina a la hora habitual. El Senyor Lluís Miquel m’esperava al pas de la porta com cada dia. En passar per davant seu, em vaig parar davant el rellotge nou que ell havia fet portar espressament de Suïssa , que deien que era on feien els millors rellotges del món. Vaig buscar el cartronet nou de trinca amb el meu nom al prestatge corresponent i el vaig acostar a sota del rellotge. Tot prement amb força una palanca al costat dret de l’aparell, va ressonar un cop sec que va estampar la data i la hora justa de la meva arribada. Amb mig gest, vaig mirar al Senyor Lluís Miquel buscant el seu senyal d’aprovació. Es va quedar impassible mentre em mirava autoritàriament, després de cinc segons llarguíssims, es va estirar el bigoti, va torçar el coll i amb una cella aixecada i la veu burleta em va dir:

"Molt b noi…, ets el primer que saps fer anar correctament la nova màquina dels horaris, però arribes una hora tard. Estas despatxat"

sona : Umpah-pah : Nina ensucrada