Dimecres, de vacances. Després de molts dies, sembla que en Juan tenia raó: "Esto va a ir parriba".Es estrany, poques vegades els indicadors interns assenyalen un canvi a millor. Potser sóm massa incrèduls amb les coses bones, escèptics de les pròpies possibilitats, desconeguts de nosaltres mateixos i no parem atenció al fet que realment hi ha coses que si que van "parriba". El problema s mantenir-se….això deu ser el que tots els de Operacion Triunfo ja deuen saber a hores d’ara. Es a dir, després de 4 dies sense fumar, agafant-se les coses amb calma, netejar i fer el marujo de bon grat, anar tot el dia amunt i avall fent un munt de coses constructives, no haver-se emprenyat amb ningú i lo més espectacular de tot, haver començat a anar al gimnàs a fer Tai-txí, al final et plantejes quan pot durar tot això. No pot ser real, em trobo en un oasi de bons propòsits dins el desert de la desmotivació, o realment s’ha arribat al final de l’horitzó, amb un món nou de bones actituts. Qui sap…ja m’agradaria que aquest curs fos com aquests 4 ultims dies…Es clar que durant aquest curs no estaré de vacances com ara mateix i això em fa sospitar que quan torni a la normalitat tot serà com era abans. M’emportar un grapat de sorra de l’oasi per mirar-me’l quan sigui lluny.

Bé, que ja he penjat les fotos
del sopar d’Aniversari de la Patri a lo Palauet del 15/9/2003.

sona : Stigmato Inc – La meaison de la trompette