Llegeixo a l’Avui unes contundents declaracions d’en José Saramago sobre com està el percal a nivell mundial:

“Estem enfonsats en la merda del món. Només hi ha merda i més merda; al carrer, a la televisió, a la política, a les multinacionals, a les escoles, a la ment… El que és optimista o és estúpid, o milionari o li importa una merda el que passa al seu voltant”

M’ha sorprés força la veritat, no pas pel que diu, que no cal sera gaire il·luminat per veure-ho, sinó perque me l’imaginava menys resignat i amb més fe en la gent. Ja és estrany que ho digui jo , que m’han dit tota la vida que sóc molt pessimista, però aquest grau tant elevat no me l’esperava. Suposo que la gent molt crítica en el fons creuen (o creiem) que el què sigui es pot arreglar, per això es posa el dit a la llaga, és quan es calla que es tira la tovallola. M’ha sorprès, ho reconec