Doncs si, qui dies passa anys empeny, i el Joan, que va començar a empenyer abans, ja s’ha plantat en trenta tres anys tot fet un xaval. Prou com per muntar una festa d’aniversari a casa seva, d’aquelles de dissabte a les sis de la tarda, amb patates cocacoles i tot el que ha de tenir una festa i altres coses que no hi eren a les que feiem de petits. D’entrada un pernil sencer a disposició dels assistents i un assortit de begudes internacionals de gamma alta, que si tequila de Mèxic, vodka rus, ron cubà, whisky de malta…No hi va faltar de res vaja. Tot i ser una festa força tranquila he hagut de censurar quasi la meitat de les fotos, i és que a això de començar a quarts de set no hi estem gaire acostumats. A destacar, el concert que es va muntar i la batalla de garrotins eròtics que el va seguir, semblava un partit de tenis de trastos, que si llepet per aquí que si trio per allà….jo no en vaig fer pas cap de garrotin, prou feina tenia per mantenir la compostura després d’haver begut un pot sencer de salfumant. Mareta meva, quina primavera que passarem….

sona : Alcohol Jazz: Cogollo fly away