Ara fa dies que no escric res (es pot dir alguna frase més típica?) però avui faré l’esforç de parlar del llibre que he acabat de llegir aquest matí perquè crec que val molt la pena. Es tracta de La pastilla roja, un llibre escrit el 2003 que pretén il�luminar una mica tot el que envolta el software lliure i argumentar perquè la seva adopció és la millor base cap a una societat de la informació i el coneixement. Dit així sona molt “rimbombant”, però la veritat és que llegint el llibre t’entra una sensació que tot canviarà bastant en els propers anys, sobretot perquè últimament hi ha molts inputs sobre el software lliure en general. Per exemple el tema de les patents de software o els moviments de les administracions, i les eines que despunten, com per exemple l’augment de l’ús de Firefox, o el munt d’eines lliures que faig servir actualment, comen�ant per aquest últim, el RSSbandit, el WordPress, el PHP, el MySQL, el PHPMyAdmin, entre altres…Fa pensar que d’aquí a uns anyets, quan el gegant del monopoli, o el ull de sauron com he llegit a algun fòrum, començ a davallar, la gent prendrà el control i la informàtica en general serà força diferent a la que tenim ara. Tots els arguments del llibre són força parcials en favor del software lliure, contraposant-lo amb el software propietari que és el que domina el mercat, però la veritat és que convenç molt i a més aporta una visió renovadora que crec que feia molta falta. A mi, que vinc i visc del món del sw propietari m’ha anat molt bé per assabentar-me d’un munt de coses relacionades amb el GNU/Linux que no sabia i per acabar-me de convèncer per anar passant miqueta a miqueta. El problema que tinc ara mateix és que tot i estar bastant convençut, no se pas per on començar, però vaja, tampoc cal córrer, que “la prisa mata”.
Tot i que buscant referències per la xarxa m’he trobat algunes crítiques al llibre per no haver estat distribuit sota la llicència Creative Commons, cal dir que és una lectura més que recomanable, sobretot perque crec que cada cop se’n parlarà més i sempre va bé estar informat. Jo per la meva part ja m’he empassat la pastilla vermella. Ara el caldrà païr-la.
sona : Delorean– The wishbones