Avui ha esta un dia txulo, b al sortir del curro vull dir clar…Tot i que he arribat una mica just, aquest vespre he anat al teatre i a sobre convidat, gràcies Albert. Feia molt de temps que no hi anava, anys, segur. Doncs he anat al Teatre Tantarantana a veure "Juliol del 36, Barcelona" , i he de reconeixer que anava tant de cul, que un cop assegut a la butaca he hagut de preguntar el títol (aquests provincians…). Tot i així he de dir que m’ha agradat moltíssim. Estava a tercera fila, veia perfectament les cares dels actors, el moviment de les mans, pràcticament els notava. La trama tal com es pot deduir pel titol es situa al començament de la guerra civil i parla de les relacions que tenen una mare i una filla. La filla creu en la revolució i pretén un món millor. La mare no se’n sap avenir de com van les coses i no es decanta per cap dels dos bandols, mentre lamenta que s’extengui la violència als dos bandols. L’aparició del mossèn del poble que demana que l’acullin a casa per ocultar-se dels milicians que el volen matar fa que la balança es desequilibri. Durant tota l’obra veiem les posicions de cadascú i alhora les de moltes persones que es van trobar en aquesta situació. La posició de la mare és molt escèptica amb les dues faccions i fa pensar bastant en la situació actual, en la que no pots estar al mig perque l’un o l’altre t’empeny a la banda contrària. No és una època de grisos, és una època de blanc o de negre i de res més. Realment val la pena. La obra i també anar al teatre de tant en tant, intentar anar-hi mes sovint.

sona : Sopa de Cabra – La cara partida