Avui escric des de la feina perque no passaré per casa. Em podria aguantar a demà i no passaria res, però la veritat és que la tarda està essent prou dolenta com per no estar-se’n. Perquès s dolenta? a vegades és difícil buscar respostes dins d’un mateix perquè en realitat no saps ben bé què tens. Es difícil trobar les respostes perquè en realitat no les busquem, preferim crear-nos la resposta fàcil, és la més directa i sovint ens descarrega de les responsabilitats. Es més, sovint ja partim de la pregunta equivocada, perque sabem que ens portara a la resposta adecuada. O sigui que enlloc de buscar les causes veritables, ens escudem en mentides pròpies i en causes externes que mai son culpa nostra. I així ens va…Altre cop, perquè ha estat dolenta la tarda? m’he vestit amb un trajo que no era de la meva talla i no me n’he adonat fins ara, aix6iacute; vaig vestit per6ograve; em veig despullat i les costures em freguen constantment i em fan mal.

Ara m’en vaig a sopar a casa l’Albert, a Sants, i després és quasi segur que anir al concert de Macaco. Espero poguer passar-m’ho bé, deixar els mal rollos al forat que els pertoca, fer moltes fotos, ballar molt i anar fent de sastre per vestir-me amb un trajo fet a mida.

sona: Ben Harper – With my two hands