La segona festa de la que volia parlar és la del divendres. Com que la calçotada del diumenge queia en el dia indicat, l’Elena ni s’esperava un ‘guateque’ sorpresa a casa seva. el Xavi es va currar tot el necessari per muntar una festa sorpresa amb serpentines, globus (un) i tot el pica pica de rigor. La gent per variar vam arribar tard, però per bona / mala sort, una averia al cotxe del seu germà, va fer que arrivés al moment just. Tot a punt. Sorpresaaaaa!!!

Una de les coses que va ser ms divertides es que algú havia portat un tocadiscs de la època de la maria castanya, dels 70 o així…(.jejeje) amb tots els discs que va trobar adients a la ocasió. Vaig estar intentant posar musica una estona i la veritat que era força dificil…que si l’agulla amunt, que si avall, que si els grups no els coneixia ningú….etc…

Lo millor de la nit, una camisa estampada que em van deixar que ja no em vaig treure en tota la nit. Vaig ser la sensació, vaig triomfar , tothom em deia coses sobre la camisa, suposo que el fet que em sortís la panxa per sota no hi va tenir res a veure….

sona : Julieta Venegas – Seria feliz