Ahir a la tarda vaig anar a veure la projecció del documental “Gran Superfície“, creat pel col·lectiu Consume Hasta Morir, dins del cicle de xerrades “Saps què et poses a la Boca?” organitzat per la cooperativa El Teixit de la Terra i que de fet esta disponible a la xarxa en diferents formats perque us el pogueu baixar o veure com més us vingui de gust (DivX, P2P, per capitols a youtube

El documental és molt recomanable perque te una estructura que es basa en capitols que es centren especificament en cadascun dels aspectes que ens vol fer veure i que em va recordar força la estructura del llibre NO LOGO (sense espai, sense opcions, sense feina) que de fet esmenten en el propi documental. Així ens parla de l’allau de publicitat a la que ens sotmeten les marques comercials, de les diferents estrategies de marketing que tenen per prendre un paper dominant al nostre entorn, del com i fins a quin punt condicionen els nostres habits alimentaris segons els seus interessos, de quin model globalitzador representen les empreses, de com l’educació ha perdut efectivitat per transmetre valors en contraposició amb el missatges de les marques, de la seva necessitat que tinguem un rol de consumidor irreflexiu compulsiu, de com les grans superfícies s’han imposat desplaçant alternatives, de quins son els processos psicològics que ens porten a seguir-los el joc, quines son les consecuències ambientals d’aquest model i finalment els arguments de la seva insostenibilitat ambiental, econòmica i fins i tot psicològica.

Després hi va haver una xerrada encapçalada per un integrant de la campanya “No et mengis el Món“, que va tocar força temes a part dels del documental i que en la meva opinió va estar molt bé, sobretot per la manera tant clara que tenia d’exposar els detalls i per mantenir sempre un respecte per les diferents opcions(dels qui en tenen, es clar). D’entre els temes que em van cridar l’atenció

• L’existència de petits comerços d’alimentació que malgrat tenir-ne tota l’aparença en realitat son propietat de grans superfícies.
• De com redueixen costos de marketing mitjançant l’estratègia de marques blanques, al temps que collen els proveidors d’altres productes a que els produeixin aquestes marques com a condició imprescindible per vendre els seus productes ‘normals’ i com s’utilitza el preu menor resultant per
  fidelitzar al client.
• Que fins i tot les grans superfícies a través dels grups de compra acabin essent els proveidors de molts dels petits establiments

Després vaig sopar a casa l’Ester, que m’havia avisat de les jornades, i vam estar parlant força estona de tot plegat i com ja m’acostuma a passar, el cap em bullia d’idees i cabòries. En resum, unes xerrades molt recomanables. La de la setmana que ve no me la perdo.