Dissabte. Ahir es va celebrar la Festa del 7è Aniversari del Morrosko. Obviament, i com ve essent habitual hi ha fotos censurades però en fi… ja fa temps que vaig adonar-me que endur-se la càmara de festa és com anar amb un notari al darrera tota la nit. Un notari que no es troba en el mateix estat que tu i que no perd cap detall del que fas o deixes de fer, i no només tu, sinó que sovint agafa vida pròpia i se’n va a llocs on tu ja no hi ets. Allà aprofita i tamb fa de notari de les vides dels altres que m’envolten. En nits com les d’ahir s quan surt el notari de festa i fa la seva feina, i la fa ben feta, perquè dóna fe. I això precisament és el que fan les fotos, donar fe que estaves a no sé on, fent no sé que, amb no sé qui, no sé com, no sé perquè. En qualsevol cas, m’agrada molt anar de festa amb la càmara perquè m’ajuda a recordar moments que sinó es perdrien.

Val a dir que aquest matí havia quedat per anar a jugar a futbol, però al final no ha pogut ser. Sap greu, però és que el matí no ha passat per casa, ha dit que no li anava bé però que enviava la tarda directament. D’aquí a una hora em passarà a buscar per casa la meva germana, que avui me’n vaig de festa amb ella. Diria que no ha passat mai això, però ja se sap sempre hi ha una primera vegada. Suposo que el fet que ens trobessim al concert de Hotel Cochambre al Aquelarre de Cervera ja l’haurà posat en la pista de quina mena d’element que té per germà. Es clar que potser sóc jo el que s’emporta una sorpresa, però jo intentar fer el que han de fer els germans grans, donar exemple. De totes formes em sembla que no serà un fiestón perque en teoria és un sopar de despedida de solter/a, però això no se sap mai. Demà la continuació.

PS: merda, no tinc bateries per la càmara…..

sona : Oumou Sangare – Saa Magni