Estic de vacances!!!!. Al febrer, una mica estrany, però benvingudes siguin, sobretot perque encara son de l’any passat, així que no perdo dies, de fet els recupero.

Aquest cap de setmana passat he aprofitat per fer una escapadeta a Londres, tirant de la frase “quien tiene un amigo tiene un tesoro”, així que com que el Ricard està allà treballant en un hotel a Notting Hill, ens aprofitem una mica d’ell i treiem una habitació a una quarta part del preu normal (moltes gracies) . Com que fa poc més d’un any que ja hi vaig anar pel pont de la constitució, aquesta vegada no duiem pas la idea d’anar a fer el turista, directament anavem a fer les cerveses que haguessim fet per aquí. Vam arribar el divendres de matinada, vam fer petar la xerrada i a dormir. El dissabte pel matí vam estar passejant pel mercat de Portobello i vam fer unes pintes a un pub on el Juanjo i jo ja haviem anat l’altre vegada. El dinar que vam fer a l’habitació de l’hotel va consistir en uns entrepans de xoriço ibèric amb pà amb tomàquet i una ampolla de berberana, que per estar a Londres tenien molt bon gust, sobretot pel Ricard, que amb un més ja esta de la cuina anglesa fins al capdamunt. Per la tarda ens vam trobar amb la Tània que porta tres setmanes estudiant angès i el tema menjar el porta més controlat que el Ricard. Per recomanació seva vam anar a un restaurant italià a Holborn que es deia La Porchetta. Un local una mica estrany perque hi havia la música molt més alta del que es podria esperar d’una pizzeria, i el repertori, espectacular: Fatboy Slim, Rolling Stones, Pink Floyd. A sobre el menjar era boníssim i no ens vam estar de res, fins i tot vam fer un cigaló de ‘bailis’, tot plegat ens va sortir per uns setze pounds. Apunteu, La Porchetta, molt i molt recomanable. Després de sopar vam intentar trobar el local on fa un any ens vam entorrainar amb el ‘dos por uno’ de Sant Miquel, el infinity, però després de voltar molt , quan al final ho vam trobar resulta que es necessitava una invitació per entrar.

El diumenge ens vam llevar tardet i vam estar passejant per no se ben bé on, però com que feia molt fred ens vam tancar força estona en un cafè d’aquests tipus ‘friends’. Jo la sèrie no l’he vist mai però se’ls ha de reconèixer el mèrit perque hi vam estar molt bé. Cap a la tarda, a recomanació d’en Xavi, ens en vam anar a passejar per pel barri de Brixton al sud de Londres, on ja vam veure un altra ciutat que ni era tant neta ni tan cosmopolita però si molt més autèntica, on a les barres dels pubs hi havia els parroquians incondicionals mirant com El NewCastle guanyava al Chelsea amb un gol del Kluivert. Per la tarda vam estar passejant per Covent Garden on vam veure un paio que feia malabars amb les masses mentre caminava per sobre d’una corda, espectacular. El vespre-nit el vam acabar de passar prenent més pintes pel Soho mentre feiem temps per agafar el bus que sortia a les tres de Victoria Station cap a Stansted. La nit es va fer molt llarga perque no la encertavem amb els autobusos, potser vam arribar a estar més d’una hora i mitja esperant a diverses parades. Finalment vaig arribar a casa a les onze del matí. Un cap de setmana molt aprofitat, no se com és però allà les hores em valien el doble. Ara a acabar de passar la setmaneta de vacances, a veure si tinc la força de voluntat per fer tot el que fa temps que vaig deixant per fer durant aquesta setmana.

Air – Alone in Kyoto