Una altre dissabte a la tarda de navegar per internet, llegir weblogs de penya, gravant cd’s per l’Edgar (com em vaig deixar enredar…), menjant el plat típic i fent memoria del dia d’ahir. Per sort, va ser un divendres com molts altres, perque si hagués hagut de seguir la linia ascendent dels dos anteriors no sé pas com hauria pogut acabar. En fi, que ja va bé de tant en tant, acabar que encara no ségui de dia i parlant en una plaça tranquilament sobre les grans preguntes de sempre i rajant dels que no se les plantejen o que tenen receptes màgiques que han tret de llibres.

En fi, lligant una mica amb el que vaig explicar l’altre dia, ahir la festa al Bemba es va acabar amb la policia fent fora tothom…jo no ho havia vist mai, pero és clar, les coses no han passat mai fins que passen.

Aquest finde representa que estic meditant sobre temes importants, espero poder arribar a alguna bona conclusió i que no me n’hagi ’arrepentir més endavant, això sempre és complicat, però s’haura de provar. A més puc dir que em sento una mica acompanyat perque em fa l’efecte que tothom de la feina està igual, apurant els dies, analitzant opcions, fent ‘cuentos de la lechera’, imaginant-se el futur, en resum, amb una menjada de coco espectacular. I és que no m’estranya, prendre decisions s de les coses ms difícils que hi ha. Bé, encara em queda aquesta nit i tot el diumenge.

Ara mateix tinc el cap a 766.3 km, o a 9hores i 52 minuts de cotxe, no està malament, podria estar mélluny, pero també més a prop, molt més aprop, tant….

sona : Albert Plà – El gallo Eduardo Montenegro