Ara ja fa uns dies que no escric res i em fa l’efecte que s pel comentari de la ‘Nati’ a l’últim post. No s per donar culpes a ningú, i menys a la ‘Nati’… però la veritat s que el comentari la clava. Tantes cabòries i tantes òsties…. al final que? valen la pena totes aquestes menjades de olla? que si cicle per aquí, que si repte per allà, que si presagis, impressions, ….a cagar tot. S’ha de ser una mica ms pràctic, i si puc, a partir d’ara ho penso ser ms.

Avui al curset de ocupacio vocacional s’han passat un munt!!desprs d’estar comentant una mica el que vam parlar la setmana passsada i haver repassat ‘els deures’ ens han plantejat l’activitat d’avui. Ens han donat un full pràcticament en blanc, noms hi havia una línia a la part superior que deia "escriu -nos una carta com si fos l’any 2014 explicant-nos com t’ha anat a la vida". Quasi res. Un torpede directe a la linia de flotació mental. M’ha costat una mica però al final he quasi he omplert les dues cares del full. M’ha agradat. Alguns dels altres que noms han omplert un parell de línies em deien: "Tu que? et veus sent escriptor?"….doncs no s, no s el que escrit per vaja….Desprs hem estat comentant una mica entre tots, no gaire, suficient perque la Montse digues: "Ostres!! jo tindr vint-i-set anys!!! sere molt gran, segur que ja tindr un fill"….bufa!…..super gran….ella tindrà tres anys menys dels que tinc jo ara i es veu super gran….i amb un fill!! en fi, jo amb quaranta i encara em veia igual que ara….Desprs els del curs hem anat a fer uns beures per celebrar que avui s el penúltim dia i per preparar les beures que farem l’ultim dia. He hagut de fer campana però ha compensat.

Aquest cap de setmana per fí es va fer el esperat dinar de pares. Si, ja s que no tenim dotze anys, però per això semblava una idea original fer un dinar i reunir a tots els pares de la gent de la colla, així tothom es coneixeria una mica ms , de forma diferent. Tot i els estira i arronsa en l’organització i alguns dubtes que jo duia de temps enrera, al final es va fer i va ser tot un èxit. Jo vaig estar molt ms tranquil del que m’esperava i francament va ser una molt bona experiència, molt diferent. L’única llàstima va ser que no poguessim ajuntar a tothom, però en fi, com que la gent es va quedar amb ganes de repetir segur que ja hi haurà ms oportunitats.

sona : Portishead – All mine