Doncs avui m’he llevat a les 6 de la matinada per anar a Madrit i desprs de fer ‘una mica’ de feina encara he tingut una horeta o dos per anar a fer el turista. No ha donat per gaire, bàsicament he estat pels Jardins del Retiro i per l’avinguda dels museus i davant del Reina Sofia que hi havia una exposició del Roy Liechtenstein. Al final no hi entrat perque he pensat en anar dinar i quan he sortit ja era tard. En tornar cap a l’aeroport en lloc d’agafar un taxi, que al final no paso mai els tickets perque els perdo, he decidit anar en metro. Una miqueta per recordar lo perdut que em trobava a Londres. Aquests de Madrid es veu que porten força temps muntant-s’ho d’allò ms b, perque tenen un munt de línies de metro. En alguns moments m’ha fet ràbia veure que Madrid s quasi com les grans capitals europees, amb grans jardins, grans infraestructures, i detalls de mobiliari urbà millors que els que tenim aqui. En pujar al vagó del metro de la línia de circunvalació m’he trobat que estava tot ple de televisors projectant un espot publicitari de la candidatura olímpica del 2012 que durava un munt d’estona. Sortien tot de personalitats, personatges i arreplegats diversos donant-hi suport, al temps que anaven ensenyant totes les grans infraestructures que pensen fer. Per cert, que si surten, Barcelona seria subsèu de futbol. En arribar a l’aeroport, amb el metro s clar, m’ha acabat fent molta ràbia comprovar a Madrid es miren complaguts el melic mentre aquí ens ofeguen a manca d’inversions, i encara hem de pagar la benzina ms cara per passar per autpistes de peatge per compensar el dèficit de la sanitat, que s de les poques competències que no han volgut manegar. Sabater!! a veure si t’ho curres una mica.

A part d’aquesta paranoia política, el dia ha estat bastant b, el vol de tornada ha estat curiós perquè em trobava al mig de dues persones, a la meva esquerra una noia que llegia i a la dreta un home que estudiava una cosa molt rara. La questió s que a mi m’encanta mirar per la finestra i veure el cel, els núbols, les ales de l’avió….i s clar la noia se sentia observada. Desprs de molta estona hem passat just pel costat del cim d’un cumulonimbus i m’he apropat encara ms a la finestra, la noia s’ha girat i li he dit, com excusant-me : "Un cumulonimbus……(pausa) , s que m’agraden molt els núbols". M’ha contestat que si, que era molt maco, i ha continuat llegint. Desprs m’he enrecordat d’en Tyler Durden, això d’anar en avió sempre s curiós, sobretot quan s’ha començat a sacsejar arribant a Barcelona. Em servirà de pràctica pel vol d’aqui a tres setmanes. Ja falta menys.

sona : Air – Highschool Lover