A mitjans desembre, una amiga de l’institut em va trucar per saber si vindria a un sopar d’exalumnes de COU, em va comentar que ho volia muntar i que ja em diria alguna cosa. La setmana passada va enviar un mail amb la data del sopar a tothom de la classe demanant que la gent confirmés la seva assistència. Doncs es veu que la gent li ha fet cas i s’ha posat a confirmar responent al mail original, no sé si la gent ho fa espressament, però en lloc d’enviar-li noms a la que ho munta, fan un ‘respondre a tots’, amb la qual cosa tots estem al tanto. Però al tanto! qu ese m’esta començant a colapsar el correu i encara faltaràn per confirmar un vuitanta per cent de la gent. Em sembla que urgeix fer neteja de la bústia. A part d’això, comentar que ja he començat la mentalització de cara al sopar, molt necessària tenint en compte que em trobar amb gent que feia 12 anys que no veia (Si, tant gran soc… ) i que qui més qui menys tindrà una hipoteca, una muller i un parell de fills, per aquest ordre….ah i potser alguna sogra també. No és pas que els hi tingui enveja però et fa veure que em passat el temps de forma diferent i això sempre és llavor de cabories txunges. Per això cal anar-hi molt ben entrenat i disposat a encaixar qualsevol cosa, fins i tot, potser, alguna de bona. Ostres que malament que sona tot plegat, en realitat em fa força gràcia, espero recordar-ho tot….

sona : Tricky – ponderosa