“La Nina va tancar els ull. Es va escalfar contra la flassada i encara es va arraulir més, acostant els genolls cap al pit. Li agradava estar així. Sentia la terra, fresca, sota seu, que la protegia – la terra no la podia trair. I sentia el seu cos recollit, tancat sobre ell mateix com una carculla – això li agradava- era clova i animal, refugi d’ella mateixa, ho era tot, per a ella mateixa ho era tot, res no li podria fer mal mentre continués en aquella posició; va obrir els ulls i va pensar: ‘No et moguis, ets feliç’ .”

Pispo aquestes paraules del llibre ‘Sense Sang‘, d’Alessandro Baricco, per intentar representar un moment assegut a la plaça en un banc, amb el sol ponent-se, les xancles tretes, acabant de passar les ultimes pàgines amb la ma dreta mentre a l’esquerra una cigarret. Hi ha moments impagables, llibres també.

Yann Tiersenn – La Muette