Ja esta fet!!! l’augment de previsió que estic experimentant s espectacular, quasi dos mesos d’antelació!! Ja tinc les vacances programades. Me’n vaig dues setmanes a Republica Dominicana. No se ben b on ni a fer què, peròtant dona.
sona : Dusminguet – disco jonki
Du n’ho do del dia extrany que he tingut avui, encara que suposo que no haur estat l’únic. Per variar ja tinc quasi tot el cap de setmana programat, menys el diumenge. Haur de començar a deixar de dir que sempre vaig a ’salto de mata’, dos dies de planificació em comença a semblar excessiu. Malgrat això sempre procuro deixar un parell o tres de variables sense inicialitxar per veure què passa , així s ms divertit. La primera potser s la pròpia memòria, la segona,….no me’n recordo… el que si que espero s no oblidar carregar les bateries de la càmara,el notari que sempre dóna fe.
sona : Squarepusher – tomnib (ost lost in translation)
Després de molt estira i arronsa al final vaig anar de vacances de setmana santa a Ordesa. Ho dic perque primer vaig dir que no hi anava, després que si, després altre cop que no i al final si. Així som la gent impresentable. Ha valgut la pena, cinc dies i quatre nits d’allò més aprofitats, més els dies que les nits, que eren molt curtes perquè tots estàvem molt cansats de tant caminar. La cosa anava més o menys així: ens llevavem d’hora ( a les 8!!!), esmorzàvem, feiem taitxí a la terrassa de "l’apartament", agafàvem el cotxe fins el lloc indicat, motxilla a l’esquena i a caminar tot el dia, arrivar a casa, fer el sopar, unes ‘risas’ i a dormir com canalons en una safata. Per cert, que a partir d’ara ja no puc dir que no ronco per les nits, diversos testimonis s’han encarregat de fer-m’ho saber. Jo continuo pensant que no gaire i que en qualsevol cas segur que és fluixet…Aquí deixo uns quants fons d’escritori en 1024×768 (1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ) de les fotos que m’han semblat més txules. Tamb he penjat algunes fotos del sopar que vam fer el dimarts per acabar de lligar-ho tot.
I a continuació afegeixo la crònica telegràfica que va fer la Meri mentre "s’avorria" un vespre d’aquests. (la he picat tota a mà, com els treballs de bàsica, sense ‘copipaste’) i els parèntesi són meus.
Dijous – Arribem dijous a la nit, som tres cotxes
Cap a les deu entrem a la casa, preparem entrepans i juguem al Gran del Muti (que per cert es veu que ‘muti’ en alemany sona igual que ‘prenyada’ , aixo s meu) . Anem a dormir, estem dividits en 2 habitacions
(aqui s’ha oblidat gent, la Conni, la Ester i la Mireia van dormir a l’altre apartament)
Divendres – Ens aixequem a les 8:00 del matí. Preparem les coses i marxem cap a la Vall d’Ordesa. Ens dividim en dos grups perque el Osplins no pot pujar a l’autocar que surt de Torla (s una gossa) El Juanjo, la Conni, l’Ester i la Osplins pujen a peu per la carretera. (aqui canvia a Castellà) Llegamos todos a la cascada "Cola de Caballo". Comemos bocadillos y bajamos . Hemos hecho una excursión de cinco horas. Volvemos a casa, cenamos macarrones con atún y tomate. Jugamos al mentiroso y vamos cayendo todos poco a poco. Han llegado Xavi i Marta x la noche.
Sábado .- Nos levantamos a las 08:00. Nos preparamos y nos vamos hacia el Valle de Añisclo. Empezamos la excursión pero nos equivocamos y llegamos a una cueva. Seguimos subiendo hasta llegar a una tartera. Decidimos volver a bajar. Cogemos el buen camino ya hacia las 13:00. Caminamos una hora más o menos y decidimos pararnos en la mitad del camino para comer. Bajamos de vuelta El Xavi i la Marta tienen ganas de seguir caminando , asi que Albert , Xavi y yo (Meri) hacemos una excursión de dos horas más, mientras el resto se emborrachan en un bar mientras nos esperan. En la excursión alternativa:vamos a Sercu (la ermita) , pasamos por un pueblo abandonado , por un puente de piedra y finalmente llegamos a la carretesa para coger el coche (por el camino hemos hablado de cojer una casa para restaurar). Vamos a recoger a los "borrachines" al bar de Las Eras en Fanlo. El Joan, la Ester, Conni i Mireia ya se han ido par aBCN. Volvemos a coger los coches ( no sin antes hacer un poco de TaiChi para despedir el sol (es que ens estem tornant excursionistes, hippies i friks) Cenamos Fondue de queso y juegan a la podrida.
Domingo – Nos hemos levantado a las 08:00 peo hasta las 10:00 no salimos de casa. nos dirigimos hacia el Valle de Pineta Queremos hacer un camino que lleva a un mirador y a unos lagos, pero como esta todo nevado decidimos hacer otra excursión. Queremos ir a ver los lagos de Zamunia. Empezamos con una super subida. Luago mas o menos normal hasta legar a la hora a prados con una cascada al final. Es alucinante!. Empezamos a subir para ir a ver los lahos, pero bada, a la media hora al Juanillo y a mi nos entra vrtigo el resto a los diez minutos vuelven porque se han encontrado na cascada helada y han decidido no matarse. Volvemos, nos paramos en el bar "El balcón del Pirinio" del pueblo (Buesa) donde estamos durmiendo. Bebemos pacharán casero, vemos pájaros y nos encontramos unos tejanos en unos containers y nos vamos a casa. La Pilar y el Jose Mari nos han preparado el fuego para hacer carne a la brasa . Unos hacen la carne y el resto tocamos la guitarra y cantamos" Hemos cenado de puta madre y ahora estamos viendo fotos en el ordenador (som o no uns neohippies?) "
I fins aquí el relat de la Meri. Gràcies pels drets d’autor. Jo hauria afegit algunes coses ms però ja m’ha fet prou pal haver de copiar d’un paper com si ests fent un treball, així no hi afegir res més. Bé, si, que m’ho he passat molt i molt bé i que no he tingut ‘agulletes’ cap dia. Estic fet un ‘crack’.
sona : Morphine – The night
No hi ha res com anar de cul com a excusa per no fer res del que se suposa que hauries d’estar fent. No m’estic referint a buscarles respostes de les grans preguntes filosòfiques, ni a fer grans obres que canviïin l’esdevenir de la humanitat , ni molt menys a ser l’abanderat de una causa revolucionària. Demà me’n vaig de viatge i encara no m’he fet la motxilla!!!! No he pogut fer-la perque, obviament, he estat molt ocupat fent un munt de coses super importants. Les birres. El post. Anar allà. Venir aquí. En definitiva, qualsevol cosa. Marxo demà a les 5 de la tarda cap a Ordesa a passar la setmana (santa?) i ja he desistit de fer la motxilla avui, però demà he d’anar a treballar….no se pas, no se pas….com sempre, tot a última hora, no fos cas que tingussim alguna cosa preparada amb antelació ( quin horror!!). Espero que no faci el fred que diuen les males llengues que farà i que no em toqui dormir a terra gaire dies, amb la meitat em comformo. Les bateries de la càmara si que m’he encaregat de carregar-les…. lo primer és lo primer….
sona : Fatboy Slim – First Down
Demà vaig a Madrid per motius de feina. M’haur de llevar força d’hora, cap a les 7. Ja se que h iha molta gent que es lleva normalment a aquesta hora i no ho consideren matinar, però per mi si, sobretot si no em puc adormir. Ultimament és l’esport que més practico. Doncs bé, he de reconèixer que em fa certa, diguem-ne, gràcia, passejar una mica pel centre, veure com respira la cosa, escoltar què diu la gent, sobretot els taxistes amb els seus famosos comentaris. Per cert, que l’última vegada que hi vaig anar el taxista ens va fer la pirula com aquell qui no vol i a més de ‘buen rollito’. Quan ja no hi era ens vam adonar que ens havia deixat a can pixa d’on li haviem dit. Seria per algo? no ho sé, però demà ja anir amb ms vista. Pel que fa a la candent actualitat intentar ‘oir, ver y callar’, encara que no prometo res. A vegades pot ser difícil.
Vaig a mirar bé la bossa que pel pont de la puríssima ja en vaig montar una al control d’embarcament per culpa de portar els coberts de la última excursió a la motxilla. ‘Que si llevo algun objeto punzante? pues no. Ah no? y esto que es?’ mentre el guàrdia civil treia un ganivet de la bossa…. he de dir que en aquell moment vaig pensar ‘adeu vacances, adeu’. Al final no, de tot s’aprèn però. Demà espero que no em passi res i que no fem quedar malament el seny català.
sona : Najwajean – No one
Doncs ja sóc aquí. El dissabte vaig agafar vacances i no tornar a treballar fins dimarts de la setmana que ve. I aquest any, pel desembre, viatget!! Sí, mira, vaig marxar el dissabte a Londres amb el Juanjo i vam tornar el dimecres. Una colla d’amics seus hi anaven i ens hi vam apuntar. Vam fer la reserva per internet i jasta. Ja havia fet sortides d’aquestes de desembre i he de dir que per poca cosa que facis, sempre cundeixen molt. Aquests cinc dies han estat molt bé i hem tingut la sort de tenir la casualitat de la nostra banda, tot i que per uns moments no semblés.
M’ho he passat molt bé, quan pugui fare una crònica d’algunes de les peripècies, de moment aqui hi ha les
meves fotos i les del Juanjo
sona: Rinocerose – Pacific Motion
Doncs si, ja som aqui altre cop, sembla que fos ahir que deia que m’agafava vacances i ja només queden tres dies mal contats. No m’estranya que m’obsessionin els dies amb lo ràpid que passen….en fi, senyal que ens ho hem passat bé. Que en aquest cas a sobre és veritat.
Jo que vaig deixar l’ordinador engegat per poder fer escrits des de l’estranger, al final ha resultat que només em vaig poder connectar a internet un dia, el tercer, i bastant malament, o sigui que no he pogut fer les cròniques de la ruta tal com jo volia. Es igual, no importa, al cap i a la fi estava de vacances. M’estaré tornant un friki autentic? mira que no poder estar ni 12 dies sense conectar-me a la xarxa….m’hauré d’apuntar a la meva agenda el revisar les meves prioritats.
Doncs bé. bàsicament he estat a Suissa i a per la Selva Negra a Alemanya. Aquest viatge però ha estat una mica diferent del de l’any passat en el sentit que hem agafat un munt de trens i que a més hem anat a pobles on no hi anaven gaires turistes. Això feia que els habitants no només ens miressin com si acabessim de baixar d’una nau extraterrestre sinó que a més a més qualsevol cosa es feia força difícil perque els que no parlaven anglès eren ells, això últim sobretot a Alemanya. Posem exemples a algu li sona Grindelwald, Singen, Villingen, Offenburg, Ortenberg…. a que no? doncs a nosaltres tampoc, i és que els nivells de improvisació van arribar al punt de fer-nos dormir una nit al ras, però que va resultat que va ser de les que vam dormir millor perque la calor que hem passat ha estat de ‘aqui te espero’…, algú s’imaginava que a un poble als peus dels Alps a les deu i pico de la nit estessim a 33 graus? nosaltres no, ja que el forro polar, les samarretes de maniga llarga i els texans ens els vam menjar amb patates i xucrut (molt bo)
Com a coses a destacar, podriem dir que ens vam ‘trobar’ una mena de love parade a Zurich, que molt originalment es deia ‘Street Parade’. Algú ens va dir que es podia haver reunit un milió de persones, i la veritat que ja podria ben ser ja…El problema va ser que la penya començava la festa a les 12 del migdia i a les 12 de la nit tothom ja estava a casona. Aquests horaris a mi no em van acabar d’entrar i vaig passar tot el dia mig zombi de la calor i just quan em començava a animar, cap al vespre, resulta que la festa ja anava de capa caiguda…De fet, al anar cap a Zurich, a quarts de 12 del mati, la penya al tren ja anava com les cabres.
Una cosa que també va ser força curiosa és que a Villingen, despres d’haver dormit al carrer vam anar a fer un cafè i l’amo ens va preguntar que d’on erem, al dir-li que erem de Barna, es va posar com un boig i ens va fer anar cap a la cuina, on ens va presentar al pastisser, que va resultar que era un gallec del Barça que feia 13 anys que vivia a Alemanya i amb el que vam acabar fent birres per la tarda….tot aixo es clar, despres de conèixer els seus pares ( que en n’hi duien 40 d’anys a Alemanya) i que van insistir tant si com no en fer-nos de taxistes fins a l’alberg, la veritat és que s’ho van currar molt.
I cap al final del viatge, vam anar a un alberg a Ortenberg que va estava en un castell antic autèntic. I a sobre era festa major del poble i hi havia un concert i barraques al peu del castell. Vam recordar la dita de ‘alli donde fueres haz lo que vieres’ aixi que vam fer el que feia tothom, menjar pels descosits i degustar cerveses fins que no vam poder més. Per cert la Mercè ens va guanyar, ja que tant l’Albert, el Xavi i jo, ja no ens aguantavem drets i ella, mes fresca que una rosa…
També he de dir que Heidelberg és molt txulo i hi ha molt i molt jovent….i quin jovent…Ah, i que durant el viatge, i per solidaritzar-me amb l’Albert, em vaig deixar la perilla, no se pas quant em durarà, i que a Offenburg vam veure començar un foc a una casa i l’arribada dels bombers i tot el percal…
Bé, encara s’estan processant les fotos aixi que vaia veure si acaben i les penjo.
sona: Nawja Jean – She’s got one
Doncs això, que acabo d’arribar a casa després de les dues setmanes d’Interrail. No hi havia dingú, però almenys aquest any duia les claus de casa i no he hagut de fer de caco com l’any passat. Ara mateix acabo de dinar i encara no s’han passat totes les fotos del viatge, unes trescentes o aixi…
El que mola, és que avui és divendres, o sigui que encara podré sortir pels puestus abans de trobar-me amb la duríssima realitat de treballar un dilluns d’agost, en el que espero que no hi hagi ningu a l’oficina, per poder rendir més en la feina clar…
sona: The Police – Message in a Bottle
Doncs aquí estem a Zurich, acabava d’escriure unes linies però el putu portapapaeles no ha anat bé…merda de quioscos internet…En fí, per ara tot molt bé, molta calor, moltes caminades i moltes estacions i trens. Hem estat a Ginebra , un dia, i a Grindelwald, dos dies. Per cert aquest últim, brutal. La Jungfrau, tot i ser molt i molt car, és molt txulo, tant que potser fins i tot hi recomananaria anar malgrat el preu….100 putus euros. De moment, ara estarem un parell de nits a veure la festa que hi ha a Zurich, i després cap a Austria falta gent.
Bé. Espero poguer escriure més pero és que això menja pa molt ràpid.
Salut a tothom i a mi tambe…
Ahir al vespre vam fer un sopar a lo Palauet per despedir al Nstor que ha deixat el curro, ‘amb un par’, y se n’ha anat a viure a Galicia, a Santiago de Compostela concretament. Quasi res!!
Entre les coses que li vam regalar, hi havia una barretina, que ja podeu veure pel que va servir, per fer el tonto força estona, a més a més també es va edur una ampolla de ratafia signada i numerada, unes fotos que es va currar el Xavi, un perrito piloto i no sé que més. Com podeu veure vam ser uns quants. Molts dels quals ja ens hem autoconvidat a Galicia. Jo tinc pensat anar-hi al setembre o al desembre que torno a tenir vacances. El collage de barretines l’he fet perque suposo que és el que deuria pensar el Xavi quan va tirar les fotos. Semblem uns barrufets, i alguns dels elements, autèntics pagesots.
En un altre ordre de coses, avui començo les vacances i demà a la tarda agafo el tren. Encara tinc mogollon de coses per fer i jo aqui teclejant, però en fi, no val la pena estressar-se, estic de vacanceeeees.
sona: Foo Fighters – All my life
