Més o menys des de dijous, sense motiu concret, estic bastant content, i avui per acabar-ho d’adobar no ha estat menys. Com que no vaig sortir ahir (i van dos divendres seguits) aquest matí m’he llevat força fresc, sense ressaca ni res, i ens hem ajuntat la colla per anar al Montseny. De fet el plan per avui, des de feia un parell o tres de setmanes, era fer una calçotada, però la logística i el salto de mata han fet que hagi arribat el dia i la cosa no hagi cuallat. La setmana que ve potser…
Doncs així, per fer alguna cosa, hem pujat al Turó de l’Home (1706m). Recordo haver-hi anat de petit, fa mooolts i mooolts anys, però no el tenia gens present. Hem trobat força neu i molt poca gent, només ens hem creuat una parella que baixava, clar que potser és degut a l’horari de pixapins que portem sempre que fem alguna excursió d’aquestes. Quedar a les onze, sortir a les dotze, arribar a la una, cafè fins la una i mitja, a les dues a punt de marxa. I no som pas els més pixapins, que quan nosaltres ja baixavem a quarts de sis encara ens hem trobat uns altres que eren pitjors que nosaltres i que evidentment preguntaven: “falta mucho para llegar arriba?”.
Un cop a dalt hem estat xerrant amb el meteròleg que s’encarrega de l’observatori que ens ha estat explicant que a curt termini, quan es facin les transferencies de titularitat de la estació, del govern central a l’autonòmic, segurament prescindiràn d’ell i el substituiran per una estació metereològica automàtica, deixant-lo sense casa i sense feina. El Turó de l’Home, sense ningú que registri les temperatures, que neteji els instruments, que mantingui la porta oberta, que et prepari un cigaló quan arribes, un turó sense home. Suposo que quan arribi el moment ja se’n sentirà a parlar, sinó de què sempre hi ha hagut algú des de 1929?!?!. Hem mig quedat que ens passariem els correus perque es veu que volia fer una pàgina web i necessitava una mica d’ajuda. Com m’agradaria intercanviar coneixements!!! un metereòleg a la meva disposició, jejeje. Conyes a part, la conversa ha sigut d’aquelles que ja veus que no porten gaire enlloc, així que millor no fer-se gaires il�lusions. El resum: molt recomanable, sinó pregunteu-ho a l’Albert.
The Chemical Brothers : The big jump