Els quatre dies a Sevilla

Aquest mes passat vaig estar quatre dies per Sevilla i tenia pendent fer-ne un post amb el recull de les fotos que més m’agraden. He de dir que em va sorprendre gratament, potser per algun vell prejudici associat amb vés a saber que, i ara que el Néstor hi ha anat a treballar espero poder-hi tornar amb més bon temps.(de fet mentre feia aquest post m’ha trucat per demanar consells de portatils, allò que en diuen una sincronia)

P1060551

Pluja a la plaça de l’ajuntament

Calle de San Luís

Amb bicicleta a la Calle de San Luís

No-MADEJA-Do

NO8DO

Arcs

Arcs al Alcázar de Sevilla

Plaza de Triumfo

La Plaza de Triumfo des de la Giralda

Alcázar de Sevilla

Alcázar de Sevilla

P1060912

Banys del Alcázar de Sevilla

Barcelona a Sevilla

El mosaic de Barcelona a la plaça d’Espanya

Lluvia en Sevilla

La lluvia en Sevilla

Cúpula Alcázar de Sevilla

La Cúpula Alcázar de Sevilla

El Giraldillo

El Giraldillo,

La Giralda

i finalment…. la Giralda, molt més espectacular del que em pensava. Ja friso per tornar-hi un altre cop.

Visited countries

Ja sé que és molt vell, però sempre que veia aquest mapa que indica els països on has estat, el feia i després el perdia, ara que l’he trobat no se on i ho tinc fresc, el deixo aquí:

els paisos n he estat
Pots crear el teu aquí

que correspòn a la seguent llista de catorze:

  • Alemanya
  • Andorra
  • Bèlgica
  • Espanya
  • Estats Units
  • França
  • Holanda
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Liechtenstein
  • Luxemburg
  • Monaco
  • Regne Unit
  • República Dominicana

Per cert, ja he penjat les fotos d’Escòcia, si puc ja en faré un post.

Mark all as read?

Ahir al vespre vaig arribar d’Escòcia, ja explicaré més tard, i avui estic mirant de posar-me al dia amb el correu i els feeds. Diverses vegades ha parlat dels avantatges dels lectors de feeds, però quan després de deu dies et trobes això penses si potser no és una bogeria voler estar tant ‘informat’. Sumen 3242, què li dic?

Mark all as read?

Actualització: Al final li he dit que no. Quatre hores després ja he enllestit el correu i els feeds, ara a per les fotos.

Escòcia “a mi aire”

Me'n vaig a EscòciaNo tinc massa coses a dir ultimament però com que demà a aquesta hora estaré volant cap a Escòcia, no vull deixar passar l’oportunitat de recordar-m’ho, i de pas fer-ho saber per estalviar trucades i per fer una mica d’envejeta fardant lo just i necessari. D’aquí a deu dies ja seré aquí, possiblement amb les vacances escurçades, així que espero desconnectar força i recarregar les piles que en diuen. A veure com esta el tema dels aeroports :s

 

 

 

 

 

Finde

D’un cap de setmana impagable a Madrid, de vàries fotos genials de moments genials deixo mostra.

fulles?

Lali Puna – left handed dub

Coses

Jo aquí inmers en la apatia clàssica de principis d’abril, que tinc comprovat de fa temps que sempre em visita, ni escrivia ni res, i mentrestant els rss sense funcionar i jo tant panxo. Si és que això de les vacances, del canvi d’horari, del solet, de la maniga curta i de la gent que surt al carrer no deixa temps per pensar en res més. Ah, me n’oblidava, la playstation tampoc hi ajuda gaire. Quins dies més gossos, tant de temps esperant les vacances i quan ja han passat, perque passen de seguida, ja en necessito unes altres (com tothom oi?).

Dels quatre dies de vacances de setmana santa que he passat a Montrajeau, al Pirineu francès, què se’n pot dir? doncs que massa bé a jutjar per la pèssima reentrada. A destacar la excursió amb raquetes i la butifarrada improvisada sota la pluja.

Micah P Hinson – don’t you (molt, molt, molt recomanable)

Tur� de l’Home

Cami del Turo de l'HomeMés o menys des de dijous, sense motiu concret, estic bastant content, i avui per acabar-ho d’adobar no ha estat menys. Com que no vaig sortir ahir (i van dos divendres seguits) aquest matí m’he llevat força fresc, sense ressaca ni res, i ens hem ajuntat la colla per anar al Montseny. De fet el plan per avui, des de feia un parell o tres de setmanes, era fer una calçotada, però la logística i el salto de mata han fet que hagi arribat el dia i la cosa no hagi cuallat. La setmana que ve potser…

Doncs així, per fer alguna cosa, hem pujat al Turó de l’Home (1706m). Recordo haver-hi anat de petit, fa mooolts i mooolts anys, però no el tenia gens present. Hem trobat força neu i molt poca gent, només ens hem creuat una parella que baixava, clar que potser és degut a l’horari de pixapins que portem sempre que fem alguna excursió d’aquestes. Quedar a les onze, sortir a les dotze, arribar a la una, cafè fins la una i mitja, a les dues a punt de marxa. I no som pas els més pixapins, que quan nosaltres ja baixavem a quarts de sis encara ens hem trobat uns altres que eren pitjors que nosaltres i que evidentment preguntaven: “falta mucho para llegar arriba?”.

Un cop a dalt hem estat xerrant amb el meteròleg que s’encarrega de l’observatori que ens ha estat explicant que a curt termini, quan es facin les transferencies de titularitat de la estació, del govern central a l’autonòmic, segurament prescindiràn d’ell i el substituiran per una estació metereològica automàtica, deixant-lo sense casa i sense feina. El Turó de l’Home, sense ningú que registri les temperatures, que neteji els instruments, que mantingui la porta oberta, que et prepari un cigaló quan arribes, un turó sense home. Suposo que quan arribi el moment ja se’n sentirà a parlar, sinó de què sempre hi ha hagut algú des de 1929?!?!. Hem mig quedat que ens passariem els correus perque es veu que volia fer una pàgina web i necessitava una mica d’ajuda. Com m’agradaria intercanviar coneixements!!! un metereòleg a la meva disposició, jejeje. Conyes a part, la conversa ha sigut d’aquelles que ja veus que no porten gaire enlloc, així que millor no fer-se gaires il�lusions. El resum: molt recomanable, sinó pregunteu-ho a l’Albert.

The Chemical Brothers : The big jump

Escapada a Londres

Estic de vacances!!!!. Al febrer, una mica estrany, però benvingudes siguin, sobretot perque encara son de l’any passat, així que no perdo dies, de fet els recupero.

El mercatde Portobello RoadAquest cap de setmana passat he aprofitat per fer una escapadeta a Londres, tirant de la frase “quien tiene un amigo tiene un tesoro”, així que com que el Ricard està allà treballant en un hotel a Notting Hill, ens aprofitem una mica d’ell i treiem una habitació a una quarta part del preu normal (moltes gracies) . Com que fa poc més d’un any que ja hi vaig anar pel pont de la constitució, aquesta vegada no duiem pas la idea d’anar a fer el turista, directament anavem a fer les cerveses que haguessim fet per aquí. Vam arribar el divendres de matinada, vam fer petar la xerrada i a dormir. El dissabte pel matí vam estar passejant pel mercat de Portobello i vam fer unes pintes a un pub on el Juanjo i jo ja haviem anat l’altre vegada. El dinar que vam fer a l’habitació de l’hotel va consistir en uns entrepans de xoriço ibèric amb pà amb tomàquet i una ampolla de berberana, que per estar a Londres tenien molt bon gust, sobretot pel Ricard, que amb un més ja esta de la cuina anglesa fins al capdamunt. Per la tarda ens vam trobar amb la Tània que porta tres setmanes estudiant angès i el tema menjar el porta més controlat que el Ricard. Per recomanació seva vam anar a un restaurant italià a Holborn que es deia La Porchetta. Un local una mica estrany perque hi havia la música molt més alta del que es podria esperar d’una pizzeria, i el repertori, espectacular: Fatboy Slim, Rolling Stones, Pink Floyd. A sobre el menjar era boníssim i no ens vam estar de res, fins i tot vam fer un cigaló de ‘bailis’, tot plegat ens va sortir per uns setze pounds. Apunteu, La Porchetta, molt i molt recomanable. Després de sopar vam intentar trobar el local on fa un any ens vam entorrainar amb el ‘dos por uno’ de Sant Miquel, el infinity, però després de voltar molt , quan al final ho vam trobar resulta que es necessitava una invitació per entrar.

Apalancats a un Cafe NeroEl diumenge ens vam llevar tardet i vam estar passejant per no se ben bé on, però com que feia molt fred ens vam tancar força estona en un cafè d’aquests tipus ‘friends’. Jo la sèrie no l’he vist mai però se’ls ha de reconèixer el mèrit perque hi vam estar molt bé. Cap a la tarda, a recomanació d’en Xavi, ens en vam anar a passejar per pel barri de Brixton al sud de Londres, on ja vam veure un altra ciutat que ni era tant neta ni tan cosmopolita però si molt més autèntica, on a les barres dels pubs hi havia els parroquians incondicionals mirant com El NewCastle guanyava al Chelsea amb un gol del Kluivert. Per la tarda vam estar passejant per Covent Garden on vam veure un paio que feia malabars amb les masses mentre caminava per sobre d’una corda, espectacular. El vespre-nit el vam acabar de passar prenent més pintes pel Soho mentre feiem temps per agafar el bus que sortia a les tres de Victoria Station cap a Stansted. La nit es va fer molt llarga perque no la encertavem amb els autobusos, potser vam arribar a estar més d’una hora i mitja esperant a diverses parades. Finalment vaig arribar a casa a les onze del matí. Un cap de setmana molt aprofitat, no se com és però allà les hores em valien el doble. Ara a acabar de passar la setmaneta de vacances, a veure si tinc la força de voluntat per fer tot el que fa temps que vaig deixant per fer durant aquesta setmana.

Air – Alone in Kyoto

Muxía

La cosa

Tal dia com avui, tretze de gener, però de fa dos anys, pujava a un autocar que em portava a Muxía per netejar el xapapote del Prestige. Dos anys!! si que n’arriba a passar de ràpid el temps. Recordo que per aquelles dates estava indignadíssim per un munt de coses , moltes més que per les que pugui estar ara, prou com per estar dos dies de viatge en autocar per tres de feina. A part de netejar les platges i la conciència, vaig conèixer un munt de gent maquíssima amb els que estant allà, ja vam fer una festa considerable que vam continuar diverses vegades per aquí. Encara tinc tots els correus de tothom i força d’ells agregats al messenger però fa temps que no parlem. A veure si un dia d’aquests els faig un toque a veure què s’expliquen. Recordo bé que quan vaig tornar tenia les piles carregades com mai a la vida, estava molt content i tenia moltíssima energia que vaig dedicar a fer la web, preparar el llibret d’una mena de video documental de denúncia amb el Jordi, anar a veure gent per buscar llocs per passar-lo, preparar calçotades amb la penya…Realment increïble. Al final, després de fer un text d’unes trenta pàgines i algunes proves amb el premiere, el tema es va anar refredant i al final no va quedar en res. Tot i així, van ser unes quantes setmanes viscudes molt intensament. Estaria molt bé poder recuperar part d’aquell esperit, tampoc hauria de ser gaire difícil, encara sóc la mateixa persona (em sembla).

I així, per anar acabant, recomanar mirar les fotos que va fer en Jordi Torra al llarg dels tres dies. I posats a fer proves amb els videos, aquí deixo una de les primeres proves que vam fer del què havia de ser el documental, que vist ara fa certa gràcia, i sí, la veu és meva i es pot fer escarni. Dos anys després i encara rondant-la amb els videos, si es que….

sona: Gotan Project – Una musica brutal