Home
»
opcions

opcions Archives

Saps què et poses a la Boca?

L’Ester em fa arribar la informació sobre un cicle de xerrades sobre consum crític i cooperativisme que munta la “Cooperativa de Consum el Teixit de la Terra” de Sabadell i que que va començar ahir(mal dia) però que encara té tres sessions més i penso que cal fer-ne ressò. Les xerrades es realitzen al Casal Pere Quart (Rambla, 69), els dimarts del mes de març, a dos quarts de vuit del vespre i els temes són els següents:

6 de març – Acte inaugural
  • Presentació de la Cooperativa de Consum el Teixit de la Terra
  • Deconstrucció de la Paella Global
    Els ingredients que calen per l’elaboració d’una paella ens serviran per fer un repàs a quin és l’actual esquema predominant de producció, distribució i comercialització d’aliments a nivell global, i algunes de les seves causes i repercussions.
    Ponent: Jaume Altimira Palau (Veterinaris sense Fronteres)
  • Pica-pica de productes ecològics de la Cooperativa
13 de març – Cine Fòrum
  • Gran superfícieEn aquest llargmetratge documental veurem una crítica intel·ligent al consum desmesurat de la societat capitalista actual, propiciat per una publicitat cada cop més assetjadora. Consume hasta morir, els autors d’aquest documental, ens revelen com la publicitat esdevé una eina potent per a manipular la nostra alimentació, hàbits de consum i, fins i tot, l’educació i la informació que rebem.
    Duració: 60 minuts
    Debat obert moderat per Xavier Montanyès (Campanya No et mengis el món)
20 de març – Xerrada Debat

  • La terra és per qui la treballa (però queda gent al Vallès que la vulgui treballar?)
    Exposició de diferents visions de treballar la terra en front un context econòmic marcat per la globalització i la manca de competitivitat

    • El Parc Agrari del Vallès, una aposta de futur?
    • La producció ecològica. Per què?
    • El pagès: explicació en primera persona de la problemàtica actual
27 de març – Taula Rodona
  • El cooperativisme
    L’objectiu d’aquesta jornada és presentar l’alternativa del cooperativisme com a opció de consum i conèixer les bases i eines necessàries per a la creació i el funcionament d’una nova cooperativa.
    Diversos socis de diferents cooperatives ens explicaran els inicis de la seva cooperativa i quins passos seguiren fins a la seva fundació.

A veure si hi assisteixo i en puc explicar coses més d’aprop perque te molt bona pinta.

Doncs ja ha passat

Doncs ja esta fet. Al final no deuen haver estat pas tantes conciències tranquiles perque no sembla pas una davallada de consum espectacular. Això si, qui ho hagi fet ja pot començar a consumir normalment, o més es clar, perque ara som tan ecològics que ens ho podem permetre de tant en tant. Per cert que estant a l’ultima xerrada blogosfèrica, tot i que a les 19:55 els conferenciants ho han comentat, no ens em quedat pas a les fosques. Les empreses si que tenen les coses clares.

Detall de l'interval de l'apagada (17:00 a 01:00)

Aqui deixo pels mandrosos un enllaç a les grafiques senceres d’ahir i d’avui

Jo no apagaré el llum

Ja fa uns dies que em va arribar per correu aquesta proposta d’apagar durant 5 minuts qualsevol aparell elèctric que tinguem aprop. entre avui i ahir aquesta convocatòria ha inundat els mitjans de comunicació, almenys els escrits segur perque la tele fa dies que no la miro, i com si fos la grip se n’ha contagiat les pròpies administracions.

Tal com diu el titol del post, no penso seguir aquesta convocatòria perque em sembla una absoluta bajanada que té possibilitats que faci més mal que bé. Ho veig com una maniobra més mediàtica que no pas ecològica. 5 minuts d’estalvi em sembla irrisori al costat del que caldria fer a aquestes alçades per notar un descens dels indicadors climàtics i que es vulgui disfressar d’acte per concienciar a la gent em sembla també molt ingenu pel motiu de sempre : cal concienciar més a qui ja ho esta? i quanta gent pensara “apago el llum 5 minuts i aixi soc respectuos amb el medi ambient i fins l’any que ve si Deu vol”?

Per altra banda no estic segur que la xarxa elèctrica estigui per massa floritures i el fet que ningu hagi dit res al respecte encara em preocupa més. He estat buscant una mica i apart d’alguns comentaris no he trobat massa gent que s’hi posicioni en contra, aquest és bastant recomanable. Per altra banda els destinataris del correu inicial, la majoria d’ells ambientòlegs, físics i electrònics (és lo que tenen les colles fetes a la f. de ciències), han anat contestant en contra d’aquesta mesura. Tot i que suposo que potser no és representatiu i hi deu haver opinins de tots els gustos, perque de veritat que no acabo d’entendre que tot aquest percal tant mediàtic vingui d’una entitat ecologista

I per després de l’apagada, si es hi ha llum quan encenguin l’interruptor, els que tinguin curiositat per valorar l’efecte de la mesura poden anar a la web de la REE i veure el consum actual i comparar-lo per exemple amb el d’ahir.

Un segon argument per no apagar es que a aquella hora no estare a casa sinó que anire a les xerrades blogosferiques que acaben avui. Si de cas tenir la precaució com diu l’Oriol de no entrar a cap ascensor entre les 19:55 i les 20:00.

‘La luz en mí, la luz en mi…’ 😛

Bateig acrobàtic

Aterrissant sencers

Es veu que aquest any em dec haver portat bé, per això el tió m’ha portat un ‘vale’ per a un bateig de vol acrobàtic a Sabadell que vaig fer ahir al matí. La nit abans vaig passar una mica de nervis, ho he de reconèixer, però un cop allà estava força tranquil. L’Alex, el pilot, em sembla que era més jove que jo ( cosa cada cop més facil) es va enrotllar molt i em va explicar un munt de coses i detalls. Després d’explicar-me com funcionen els paracaigudes, moment en que et canvia la cara, i d’esperar l’autorització de la torre, vam enlairar-nos en un obrir i tancar d’ulls. Com que tota aquesta setmana ha estat anticiclònica total, l’aire estava molt calmat i a part del soroll del motor tot era com molt tranquil.

Després d’unes comprovacions i alguns consells per no marejar-se, van començar les acrobàcies, qeu si no recordo malament van ser:

  1. Un parell de tunels, donar la volta a l’avió sobre el seu propi eix
  2. Un looping, aqui va ser on vam arribar a estar a 3g’s i a mi
  3. Una pujada en vertical amb caiguda cap a un costat de l’ala
  4. Una barrena, anar reduint la velocitat fins que l’avio entr an èrdua i cau fent un tirabuixó
  5. Un vol invertit, cap per avall vaja.
  6. Una caiguda en picat, vaja com una pedra
  7. Un altre parell de tunels mentre esperavem que ens donessin permís per aterrar.

Aterrar, tot i que va ser força ràpid va ser bastant més mogudet que els aterraments d’avions grans. Tot plegat va ser quasi una hora i mitja, entre revisar l’avió, escoltar els consells del pilot, esperar per enlairar-se, vint-i-cinc minuts de vol, aterrar i tornar a ser al bar per memoritzar l’experiència qeu evidentment recomano a tothom. Una cosa que si que he de dir és que per la tarda em sentia com si hagués corregut els 100 metres llisos amb un parell de bombones de butà a les espatlles. Suposo que això dels 3g hi deu tenir força a veure.

Si no teniu por als avions i us ve de gust provar noves sensacions ho recomano moltíssim, jo estic per tornar-hi…

Bones festes i bon any a tothom

edgy eft?

Després de deu dies de barallar-me amb la nova versió d’ubuntu, la 6.10 batejada com a Edgy Eft, finalment he aconseguit que tot funcioni més o menys com abans, tot i que he estat a punt a punt d’engegar-ho tot. Com que altres vegades m’havia anat tot com una seda ni tan sols m’havia plantejat si fer el canvi o no aixi que ben decidit vaig procedir a fer el mateix que havia fet altres vegades: Canviar els repositoris (supositoris no, pero quasi) El fet de veure que altra gent ho feia igual tampoc em va fer plantejar res, al contrari, avall que fa baixada.

Després de força hores d’actualitzar paquets des de internet i d’una penjada total mentre obria un powerpoint des de openoffice van començar els problemes:

  1. No s’actualitzava a la nova versió per problemes de dependencies amb opera (mira que no el faig anar mai…) i no podia desinstalar-lo
  2. Despres més problemes amb python (que tampoc el faig anar)
  3. Canviar els repositoris mil vegades no va ajudar gaire, aixi que no se ben be si volent o no, em vaig acabar carregant el gestor de finestres
  4. Arribats a aquest punt vaig poder desinstalar opera, peruqe jani hi havia conflictes amb el gestor de finestres
  5. Amb un parell de dies d’assaig error al final vaig aconseguir tenir tots els paquets actualitzats
  6. Pero no arrencava el gnome, aixi que mirant pels forums sembla que a la meva tarja gràfica no li agraden els drivers
  7. Aixi que he hagut de posar uns drivers mes senzillets qeu fan que tot vagi força mes lent
  8. Finalment, fa 20 minuts he aconseguit poder fer login a gnome. Em sembla que necessito un ibuprofeno 🙁

Ja se que tot això que explico no és pas per fardar ni estar orgullós, ans al contrari, sembla una recepta per al desastre, però ho faig constar per donar la raó a cert company de feina que sempre em diu que aquest mundillo no és pas tant fàcil com li pinto. El consol que em queda es que navegant pels fòrums he vist una frase que venia a dir que com més coses es trenquen més s’apren. Aprendre el que es diu aprendre, amb tot el que he arribat a trencar, si que he après una cosa: “abans de fer res RTFM!!!”

I si me’n queden de coses per aprendre!!!

Hackiluro Mataró 2006 : xerrada Guifi.net

Hackiluro Mataró 2006Ahir vaig anar a passar la tarda al Hackmeeting Hackiluro al CSOA La Fibra de Mataró. No havia anat mai a una quedada d’aquest estil i vaig quedar gratament sorprès. L’espai era molt gran i estava ple d’ordinadors(molts amb les tripes a l’aire) i gent per tot arreu que entre xerrada i xerrada s’organitzaven en petits grups per compartir experiències. Tot i que només vaig anar a les dues xerrades de Guifi.net, hi havia tres espais diferents on se’n simultanejaven altres i la veritat que donava una sensació de dinamisme que em va agradar molt. De fons hi havia un DJ que anava punxant música i com no, una barra de bar on vaig estar xerrant força estona.

Xerrada guifi.net : Comuns Sense filsLa primera xerrada de guifi.net anava sobre el Comuns Sense Fils, una mena de llicència que pretén aclarir la manera com es conforma una xarxa lliure i quins son els punts clau perque ho continui essent. Com ja es va explicar a la xerrada potser hi haurà qui no l’entengui, no la vulgui entendre o no la consideri necessària , però almenys es un bon intent per establir entre els qui s’hi adhereixin uns acords comuns sobre com volem que sigui una xarxa lliure. A la part inferior de la columna dreta hi tinc una imatge que enllaça al Comuns Sense fils i que indica que m’hi adhereixo com a persona.

A part de veure l’ambient i d’anar a les xerrades, va ser una tarda força curiosa perque vaig trobar una altra persona interessada i amb moltes ganes de fer xarxa a Sabadell, i vaig conèixer a una altra persona que vol muntar un node a Sant Cugat i amb la que havia parlat als forums de guifi, a part de trobar gent que feia temps que no veia(una, 13 anys!!!). I per acabar , explicar l’anècdota curiosa del divendres tarda, quan estant quasi sol a la feina vaig enviar el programa del hackmeeting a la impresora i me’l va portar el gerent, que encara a aquelles hores existia: “Això que posa manifiesto hackmeeting es teu?”. Res més lluny que considerar-me el què ell deu pensar que és un hacker, però per la cara que va posar, tampoc vaig voler entrar a matisar.

L’anunci de la selecció : Si ells el treuen, nosaltres el posem!!

Arrel del partit de la selecció catalana de futbol contra la slecció d’Euskadi que s’ha de jugar properament, de l’anunci que es va fer per promocionar-lo i de la seva retirada per motius qu eno acabo d’entendre si no fos que també retiressin la meitat d’anuncis de la tele. Veig que en poc temps s’ha muntat a la blogosfera catalana un moviment per posar el video a la xarxa. Així que aquí em teniu apuntant-m’hi.

Si ells el treuen, nosaltres el posem!!!!

Virtualització

Ja feia força dies que anava sentint parlar de la virtualització, que informàticament parlant, es podria dir de forma ràpida qeu consisteix en fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre. Així per exemple pots estar treballant en linux , executar un programa i trobar-te amb una finestra on a dins hi corre un windows, o a l’inrevés. Un dels programes més coneguts es el vmware, del que fa poc em vaig baixar gratuitament una versió per windows i una versió per linux. A la feina hi vaig instal·lar el de windows , és clar, i veient que anava força be i amb una mica d’ajuda treta de forums i posts, m’he instal·lat la versió linux a casa. Ahir m’hi vaig estar barallant i al final vaig aconseguir crear una maquina virtual amb Xp Professional.

Es veritat que amb un pentium4 1800 amb 512 Mb de ram no va molt suelto tot plegat, sobretot si pretens funcionar com si no passés res, però la possibilitat de poder fer d’aquesta manera les poques coses que faig amb windows, em fa pensar una cosa que no m’havia plantajat mai: eliminar la partició de windows!!!. Només de pensar el poder tenir aquest pensament em posa molt content, sobretot perque a la primera posada en marxa del XP m’apareixien un parell d’alertes que em deien “puede que su equipo este en riesgo” i “Archivo de outlook express dañado”.

Aqui deixo una bonica captura de pantalla

V Jornades Programari lliure

Ahir al matí vaig matinar més del que tinc per costum els dissabtes per assistir a l’únic dia que podia de les cinquenes Jornades de Programari Lliure a la UPC

Tot i que hi havia algunes xerrades solapades a en les que m’hagués agradat poder-me desdoblar, com la de la importància de la llibertat del programari, al final vaig assistir a les següents:

  • 10:00 – 10:30, guifiBages i guifi.net : Xarxes ciutadanes sense fils
  • 10:30 – 11:00, Web Institucional per a la EPSEM – UPC
  • 12:00 – 13:00, Taula Rodona: GNU/Linux i usuaris novells: esta preparat?
  • 13:00 – 14:00 Menéame

GuifiBages i Guifi.net : Xarxes ciutadanes sense filsEn la primera xerrada vaig trobar alguns coneguts de guifi.net als que vaig explicar que encara no he pogut fer ‘el ping’, però confio que ja falti menys. Bàsicament va ser una xerrada introductòria, ja que no hi havia massa temps, tot i així es va incidir en la diferent implementació d’enrutament de xarxa a guifi.net (OSPF) i a guifibages (OLSR) i la manera com una pot complementar a l’altra depenent de la zona on es vulgui desplegar la xarxa. També es va comentar altres aspectes com les plataformes utilitzades, els firmwares, la tipologia de nodes i enllaços, la gestió de la xarxa i els aspectes a millorar, com per exemple el desplegament en zones denses, la connectivitat dels dispositius mòbils o la integració dels dos tipus d’enrutament.

Web Institucional per a la UPC - EPSEM amb Plone (2)En la segona xerrada vaig veure com sera la nova web de la EPSEM- UPC de Manresa(no dire la url) que han desenvolupat en plone el seu Centre de Calcul amb una empresa que es diu thaira.net. M’hagués agradat anar a la que feia simultàniament en Benjamí sobre la llibertat del programari, però com que s’havia allargat l’anterior i també tenia certa curiositat per veure com funcionava això del plone que sovint comenta en garito, i potser perque era la que més tenia a veure amb el que treballo cada dia, pel fet de ser un CMS, vaig decidir quedar-me. El que més em va cridar l’atenció va ser com havien plantejat utilitzar squid per augmentar la capacitat de resposta de la web, passant de poder servir tres peticions per segon a 140

Taula Rodona : GNU/Linux i usuaris novells: esta preparat? (2)Després d’una pausa i un petit pica-pica, va començar la taula rodona amb un munt de noms a la taula i una quarentena de persones on es va debatre fins a quin punt esta preparat GNU/linux per als usuaris novells en informàtica i que va ser molt interessant., Començant el debat amb una anècdota força divertida, ja que quan Mercè Molist, la moderadora del debat, va engegar el seu portàtil i tota la sala va poder sentir clarament la musiqueta d’entrada de windows, aleshores ella va haver d’explicar que se l’acabava de comprar i no havia tingut temps d’instalar una ubuntu. Aquesta anècdota va servir com a bona entrada per parlar de la importància de trobar-se un sistema o un altre en comprar qualsevol ordinador, de les pressions que reben els distribuidors de maquinari i del gregarisme dels usuaris que fa que tothm es vulgui posar el que te el seu veí sense pensar-s’ho massa. Algunes de les frases que em van fer gràcia i els videos, molt recomanables, que vaig gravar ( video1, video2, video3, video4, video5, video6, video7):

  • “el principal problema del programari és el maquinari” (Ismael Fanlo)
  • ” La segona gran causa per no triar linux, despres del desconeixement, es la por”(Mercè Molist)
  • “En el moment que na gent no pugui posar sw pirata, la cosa canviarà” (Jordi Martinez)
  • “Utilitzar antivirus sona com fer-se ferides per poder utilitzar tirites” (Benjamí Villoslada)
  • “L’unica possibilitat de fer sobreviure la nostra cultura a les TIC és el programari lliure”(Antoni Mirabete)

Xerrada Meneame. Foto : Benjami VillosladaI per acabar, la xerrada d’en gallir sobre el meneame, que per als que no sapigueu de que va, es tracta d’un lloc on qualsevol persona pot afegir una noticia que es valora respecte el criteri de tots els altres usuaris, de manera que tens un reflex del que entre tots es considera mes rellevant. Les dinàmiques que s’estableixen entre els membres, la propia informació generada i el fet que es tracti d’un projecte de programari lliure fa que hagi estat una de les aplicacions web més comentades ultimament. De veritat que val la pena donar-li un cop d’ull. He dir que em feia molta gràcia aquesta xerrada en concret ja que un company de feina esta completament enganxat a aquesta aplicació, i malgrat que em vaig donar d’alta aquesta setmana, ja fa força temps que en parlem quasi a diari. No vaig poder fer fotos perque se’m va acabar la bateria de la camara, però poso aquesta que va fer en Benjami, un dels creadors del programa juntament amb en gallir i Guillem Cantallops, i que va penjar a la xarxa mentre es feia la xerrada. Era el moment de fer la foto recursiva de la xerrada, pero no va poder ser. M’he de comprar un altre joc de bateries. 🙁

Després de les xerrades vaig anar directament a la platja, primer dia de la temporada, aixi que va ser un dia complet. Avui he intentat convencer al meu pare i la meva germana dels avantatges del programari lliure, ja veurem si els convenço. I després d’aquesta parrafada, que m’ha costat quasi dues hores, només dir que estic content de poder escoltar xerrades com aquesta i poder dir la meva en aquest espai. Apali.

Assegut al banc

L’altre dia vaig baixar a seure en un banc del carrer a fer un petit descans i sintetitzar una mica de vitamina D (prendre el sol) quan se’m van acostar dues senyores de de la tercera edat. Vaig pensar que segurament estarien buscant alguna adreça i que deurien anar molt perdudes perque normalment les iaies no se m’adreçen a preguntar coses, l’excepció va ser fa un temps una senyora que a l’autobus em va demanar que li desbloquegues el mobil , pero aquella si que anva molt desesperada. La questió es es que m’acosten i directament em pegunten:

"Te has preguntado alguna vez quien gobierna realmente el mundo?"

Collons amb les iaies com hi van!! Jo pensant, a veure…"alguna vez?", podria haver dit que moltisssimes vegades, podria haver dit que m’encanta que em faci aquesta pregunta, després de llegir l’Informe Lugano i el Club Bilderberg, o veure videos com ara aquest, és dificil no preguntar-s’ho, podria haver dit que ja m’ho imagino, podria haver dit que ho se perfectament…Al final no vaig dir res perque ja vaig captar que era una pregunta retòrica, i per sorpresa seva, les vaig convidar a seure al ‘meu’ banc (feia molta calor) a veure què m’explicaven. La dona que tenia justa al costat deuria tenir entre setanta i setanta-cinc anys i va ser la que va dur la veu cantant tota l’estona, i despres de la pregunta inicial, segueix dient

“Sabes que en realidad esta todo escrito?”

Collons altre cop!!! que esta tot escrit? no fotis, però com que no tenia gens de ganes de discutir no els vaig mentar pas un tal Heisenberg , així que vaig deixar que anessin fent al seu aire. Mentre l’altra senyora no parava de ventar-se enèrgicament amb un bano , l’altra per demostrar-me que de veritat estava tot escrit, rapidament va treure de la bossa una bíblia que va obrir per una pàgina determinada, amb un gest repetit milers de vegades, i em va dir :

"El diablo es quien gobierna el mundo, aquí lo dice claramente Mateo"

I va començar a llegir un paràgraf, i després un altre, i encara aun altre. Tot seguit va canviar a una altra pàgina i va llegir un parell de paràgrafs més. I així va estar durant més de cinc minuts, fins al punt que li vaig dir, amb una lleugeríssima sorna:

"Caramba, que dominio de las escrituras!!!"

Només de pensar en la quantitat d’hores que deuen haver esmerçat aquestes dues senyores, i tantes altres que no conec, en aprendre’s tot allò per les nits per anar a predicar-ho durant els dies, i en el munt de coses que faria jo amb aquelles hores abans de dedicar-les a dominar la tècnica del triple marcador de salms amb la mà esquerra… Cal dir però que aquí va ser el punt de inflexió. Van estar molt contentes que valorés les seves aptituts i de seguida em van començar a preguntar que on vivia, que si tenia inquietuts espirituals, que si m’interessaria fer un curs sobre les escritures i finalment, mentre em donaven un folletí, que si em volia apuntar als testigos. Evidentment no pensava pas apuntar-me enlloc, i molt menys a una institució religiosa, però em sembla que van marxar bastant contentes a jutjar per la cara que feien i la veritat he de reconèixer que jo tambe em vaig sentir millor, no pas per ccap mena d’alleujament espiritual que prou feina tinc com perque em vinguin a remoure les idees, sinó de pensar que poc que costa a vegades fer feliç a la gent. (no sempre, és clar).

Malgrat que diguin que està tot escrit, elles dues també es regeixen pel lliure albir. 😛