Home
»
infamia

infamia Archives

Semafors?

Acabo d’estar uns 10 minuts mirant el trànsit a la cruïlla de Passeig Sant Joan amb Consell de Cent on encara no funcionen els semàfors i no hi ha ningú regulant la circulació, tot i que he vist passar dues motos i dos cotxes de policia que no s’hi han parat. Es curiós i alhora emocionant observar com reacionen els conductors:

  • Si tenen cotxes a davant i van tirant, tambe tiren sense pensar res (que puguin frenar o xocar)
  • Si no tenen cotxes a davant però hi ha algun vianant valent que intenta passar pel pas de zebra, alguns paren i es queden aturats com si hi hagués un semafor vermell. Altres l’esquiven i segueixen.
  • Apunt d’arribar al mig de la cruilla , els que miren, evaluen la velocitat i el tamany dels altres (els autobusos no paren) i passen o no segons si tenen els ous molt grans, si els tenen quadrats o de dos rovells. I encara hi ha qui passa sense ni tan sols frenar, ben bé com si el semafor estés en verd (de fet no esta vermell no?)
  • i pertot bicicletes en qualsevol direcció i vianants creuant pel mig del carrer perque és el mateix (o més segur i tot)

Tot i que ha estat a punt, no hi ha hagut cap incident durant aquesta l’estona, però feia posar força nerviós. De fet m’ha recordat molt l’estiu de vacances a R. Dominicana, on al circular semblava que només hi ha via la norma de ‘qui primer pita, primer passa’, però quasi mai passava res perque aquest sistema no permet anar gaire ràpid.

No se si el nombre d’accidents provocats per la manca de semàfors seria gaire més elevat que els provocats per saltar-se’ls, però posats a provar coses que ultimament es porta molt, potser estaria bé prendre nota i provar de parar tots semàfors de la ciutat alguns dies. Així la gent no correria tant, estalviariem llum i donariem feina als xapistes al temps que amb la renfe, els peatges, l’aeroport i altres joies locals es donaria una imatge molt més coherent del país que vivim.

Ja ho se que desbarro, però potser si que no calen tants semàfors… amb el clàxon tot es molt més facil…

Actualització: Parlant de bicicletes, els de bicing m’han enviat un correu dient que prorroguen el temps d’activacio de la tarjeta. Ja esta bé perque em vaig donar d’alta el 6 de Juny i encara no l’he rebut ;(. Pel que fa a la cruilla, en sortir de la feina encara ni funcionava el semafor ni hi havia ningu. A Pg Sant Joan amb Arago si que hi havia un policia però. Aquí en deixo un video d’exemple.

Merda, merda i més merda

Llegeixo a l’Avui unes contundents declaracions d’en José Saramago sobre com està el percal a nivell mundial:

“Estem enfonsats en la merda del món. Només hi ha merda i més merda; al carrer, a la televisió, a la política, a les multinacionals, a les escoles, a la ment… El que és optimista o és estúpid, o milionari o li importa una merda el que passa al seu voltant”

M’ha sorprés força la veritat, no pas pel que diu, que no cal sera gaire il·luminat per veure-ho, sinó perque me l’imaginava menys resignat i amb més fe en la gent. Ja és estrany que ho digui jo , que m’han dit tota la vida que sóc molt pessimista, però aquest grau tant elevat no me l’esperava. Suposo que la gent molt crítica en el fons creuen (o creiem) que el què sigui es pot arreglar, per això es posa el dit a la llaga, és quan es calla que es tira la tovallola. M’ha sorprès, ho reconec

L’anunci de la selecció : Si ells el treuen, nosaltres el posem!!

Arrel del partit de la selecció catalana de futbol contra la slecció d’Euskadi que s’ha de jugar properament, de l’anunci que es va fer per promocionar-lo i de la seva retirada per motius qu eno acabo d’entendre si no fos que també retiressin la meitat d’anuncis de la tele. Veig que en poc temps s’ha muntat a la blogosfera catalana un moviment per posar el video a la xarxa. Així que aquí em teniu apuntant-m’hi.

Si ells el treuen, nosaltres el posem!!!!

ONLINE

Després de un mes de no existir a la xarxa, gràcies al bon servei i l’eficàcia de ya.com, als quals estalviaré paraules grolleres de veritat, torno a estar

ONLINE!!!!!

Per una setrmana no ha estat una quarentena, però a mi se m’ha fet molt i molt llarg. No tenia pas intenció de plegar, com potser algú s’hagués pogut pensar, ara començo a tenir força coses a dir…

Phishing fora de test

Fa uns quants dies, arrel d’aquest article sobre seguretat informàtica de la Mercè Molist (que la vaig veure a la taula rodona aquest cap de setmana) , i del fet que en portar a reciclar el paper, vaig trobar els esborranys de la declaració de la renda d’un dels companys de pis, vam estar xerrant de la quantitat de coses dolentes que pot fer alguna persona amb mala intenció, coneixements, i unes quantes dades que a nosaltres ens poden semblar irrellevants.

La questió es que des d’ahir a la tarda m’he trobat amb un atac phishing, bé, de fet ha estat una barreja de phishing i spam ja que m’han arribat fins ara una quinzena de correus.

Captura Correus - Pishing

Com es pot veure en aquesta captura els primers que em van arribar pretenien semblar una notificació de La Caixa , entitat en la que no hi tinc pas comptes, de manera que ja no va colar. Els segons ja arribaven a nom del Guipuzcoaano, d’on tampoc en sóc client, tot i així el missatge que mostraven era exactament el mateix. Aqui teniu una captura del primer i una altra del segon.

Com que em va agafar en un moment de ‘bon minyó, bon minyó’ em vaig decidir a avisar-los a través d’un telèfon que apareix en aquesta pàgina d’informació que tenen sobre aquesta mena d’atacs. El primer que els vaig dir era que no era client, però que els volia avisar sobre el correu que acabava de rebre, tot i així em demanaven el DNI per obrir una mena d’incidència, cosa a la que em vaig negar (a sobre que els aviso…) Al final els vaig reenviar el corrreu (i per tant els vaig donar la meva adreça, però amb el DNI per davant si que no) però de moment no han dit pas res.

Aquest matí he vist al meneame que ja hi havia altra gent que alertava d’aquest atac així que ja m’imagino que no aporto massa informació als addictes als feeds, però si que ho poso com a exemple que cada dia ‘passen coses‘, i que cal anar amb compte.

Apa, a cuidar-se…

A l’ascensor no!

Conversa amb dos caps en un ascensor:

– Què? Com va tot?
– Com sempre.
– Hi ha hagut una mica d’embolic oi?
– Mmmm…Com sempre…
– Però si haguessis de posar un adjectiu, quin diries?
– M’agraden més els adverbis

Hi ha gent que no s’adona que si als ascensors es parla del temps no és perque la gent tingui una la fal·lera metereològica, sinó perque quina mena de conversa pots tenir en un lloc on saps que hi estarà un minut escàs. Enlloc de parlar de la manca de pluges, la reserva hidrològica dels pantans o qualsevol dels aspectes col·laterals del debat sobre el canvi climàtic, els dóna per preguntar per la feina. Són aquests quaranta segons fins on arriba l’interè per les pròpies responsabilitats?? Cada tema hauria de tenir el temps que es mereix ,i si no hi ha temps, doncs es busca o s’aplaça fins un millor moment. En resum i con a consell general, no tractar mai temes importants als ascensors.

Anem seient…

Sentada a Barcelona per una vivenda digna.

Aquí deixo mostra de les poques fotos que vaig fer de l’asseguda per un habitatge digne, perque veient la gran convocatòria se’m van treure les ganes de fer fotos, ja que puc fardar o lamentar de ser una de les mil o dues mil persones que van decidir passar la tarda anant a seure a la plaça Catalunya. I pensar que mentre estava a casa mirant el plànol de transports públics, sobretot després del cacau de la setmana passada, tenia intenció de baixar una parada abans per evitar el col·lapse…santa innocència…per no dir coses més gruixudes. Clar que hagés pogut ser pitjor, si arribo a ser un dels poquets que van anar a la concentració de Logroño, m’agafa algo txungo segur.

De totes maneres ja s’esta plantejant continuar les movilitzacions, mirant de seguir la màxima d’una frase que he vist aquest dies : “La unica lucha que se pierde es la que se abandona!!!!”. Com amb moltes altres coses d’actualitat encara he de decidir quina actitud he de prendre, però francament, veient l’experiència d’ahir em costa molt no pensar que ja estem tots sentenciats, i que en el fons, tenim el què ens mereixem. Espero que sigui passatger…

Millor per escrit

Sembla mentida lo molt que em prova el fer reclamacions per escrit. Ja feia molt de temps que no en feia cap, però després que ahir fos el pitjor dia pel que a massificació dels vagons de Renfe respecta, i avui estés entre els cinc primers del ranking, m’ha fet decidir. Aquí en deixo mostra:

EXPOSO: una obvietat per a qualsevol usuari del servei de Rodalies Renfe i espero, en coneixement dels gestors : LA MASSIFICACIÓ

i DEMANO: ja no que posin més mitjans per resoldre la situació, que entenc imprescindible, sinó per saber FINS QUAN els usuaris haurem de suportar aquestes condicions. Senyors gestors, voldria:

  • Un calendari d’actuació
  • fet públic als mitjans de comunicació
  • i un compromís per complir-lo

Gràcies

N’estic particularment cofoi perque normalment m’enbranco a voler dir massa coses i al final no se m’entén gens. De fet he enviat aquest text als diaris Metro, ADN, Qué i 20minutos a veure si en diuen alguna cosa. Ho podria haver enviat a algun altre mitjà, però diguem que no m’ha vingut de gust, i al ADN els ha anat de poc, perque quasi em demanaven la talla de calçotets sense ni tan sols posar el text obligat amb la política de privacitat. Quan contestin els de Renfe, o algun dels mitjans, ja explicaré com ha anat. Que bé que em sento!!! 🙂

Flickr bloquejat

Sembrant ganes de tenir un portàtil mentre miro els gols de la lliga al menjador i navego perl flickr, em trobo de cop aquesta imatge amb aquest missatge que no entenc: “UAE free Flickr. Començo a mirar pels comentaris i m’assabento que els Emirats Arabs Units ha bloquejat l’accés al flickr. D’aquí he anat a parar a aquesta pàgina, en la que veiem una llista d’adreces i paraules clau que es suprimeixen de la xarxa i fins i tot captures de pantalla dels missatges que obtens quan intentes accedir a segons quin tipus de informació. Com es pot veure a la dreta hi ha enllacos a pagines on es dona informació semblant sobre altres paisos. Pel que sembla alguns usuaris del flickr s’han fet resso del bloqueig i han creat un grup per parlar-ne. Per una banda em sap greu que es bloquegi l’ accés al flickr però per l’altra m’agrada veure que la xarxa comenca a fer-se servir per parlar. No vull dir que estigui descobrint la sopa d’all de les possibilitats d’ús de la xarxa, però si que és una de les primeres vegades que veig un petit moviment en una comunitat internacional d’usuaris com és el flickr. Evidenment la gent que estem enganxada a un servei com aquest segurament vivim molt i molt bé en comparació amb la majoria de la humanitat i sovint no mirem massa més enllà del nostre entorn. Això ho he notat en tonteries com per exemple a un dels grups de metereologia on una pregunta curiosa d’un dels membres demanava el pais de procedencia de cadascun dels membres, i on es pot comprovar que els que són dels EUA (quina curiositat amb les sigles :-o) sovint només responen amb l’abreviació que utilitzen per al seu estat ( CA, AR, NY …) mentre que tots els altres posen la ciutat, el pais i fins i tot alguns la provincia i l’autonomia. I esta molt bé que en parlem, però el que em sembla millor, i que sembla que és de què va tot això de la libertat de informació és que qualsevol pugui posar un comentari com aquest en que amb un munt d’enllacos ens recorda que pot ser molt divertit jugar a això o allò al flickr, pero que en realitat molts de nosaltres estem ajudant a empreses que directament o indirectament ajuden a paisos on es vulneren tota mena de drets fonamentals i que no caldria oblidar que yahoo/flickr mai ens haurien de representar el nostre concepte de llibertat. Es al fet d’estar assegut al sofa de casa mentre llegeixo sense barreres ni fisiques ni politiques les opinions de gent que esta a l’altra punta del món el que mès em fa creure que les xarxes socials canviaran molt tot plegat.

Ja sabia que hi havia certs paisos que bloquejen selectivament l’accés a internet però aquesta és la primera vegada que em trobo aquest tipus d’informació de manera tant detallada i francament, fa basarda veure com al temps que a alguns llocs es parla tant dels reptes de la societat de la informacio i com afrontar la fractura digital, en altres el fet de no tenir accés a certs recursos de la xarxa només és una petita pedra més de la carregada motxilla de repressió que carreguen al damunt.

Dema miraré de posar els links i els accents que falten, aquest teclat holandes del portatil del Marçal m’esta guanyant per pallissa

Actualització: Ja he posat els accents i algun link que faltava.

Nanit

Bretolada

Tornant en tren de la feina aquesta tarda, a l’alçada de Barberà del Vallès, de cop i volta s’ha començat a sentir un soroll molt fort a sota el vagó, ben bé com si estéssim passant per un munt força gros de les pedres de la via. Els que llegien han aixecat la vista, els que escoltaven música han parat atenció , els que dormien s’han despertat, tothom ha deixat de fer el que feia i hem començat a mirar-nos entre nosaltres tot esperant alguna cosa. He de reconèixer que durant els deu segons que ha durat el soroll, he pensat que el tren podia arribar a descarrilar. Resulta sorprenent la rapidesa amb que podem canviar els nostres paradigmes i relativitzar-ho tot en un obrir i tancar d’ulls.