Tal dia farà un any

Avui fa un any que vaigcomençar a escriure les meves cabòries en aquesta pàgina i noto que calia dir alguna cosa. Ni que sigui per comentar com pot ser que a la secció de cabòries hi hagi 91 entrades i a la de teatre 1 o a la de llibres 3. De fet durant l’últim any al teatre noms hi he anat una vegada (gratis), per? llibres n’he llegit ms de tres, el que passa s que em costa comentar ells llibres com si fos un crític literari. Pel que fa a les cabòries….doncs evidentent tinc el cap ple de pardals, els que em coneixeu suposo que ja us n’haureu adonat o patit, i sembla que la cosa no vagi a canviar malgrat que ara representa que ja sóc gran. Tot i així la majoria són infensives,
o directament, collonades,
i s per aix? que alguna vegada he pensat que tinc els problemes de la gent que no t problemes i que els arribo a explorar fins a límits on la gent amb problemes de veritat mai s’aventuraria perque no li surt a compte. De fet crec que a mi tampoc

Arribats a aquest punt em veig forçat per una mena de veueta interior a passar comtes, fer balanç, recopilar una mica, treure conclusions, etc, etc… d’aquests tres cents seixanta cinc dies.

L'arros com a catalitzador de webs...

Just ara fara un any em passava tots els dies llegint blogs a tota hora, que si aquest, que si aquell…i s clar, cada cop tenia ms ganes de tenir el meu propi espai. Amb un parell o tres de tardes de dissabte menjant arròs amb tonyina davant de l’ordinador vaig tenir el disseny que volia (i podia) i sense gestor de continguts ni res ho vaig penjar a l’ordinador de casa amb IP fixa. com era all? de "en casa de herrero cuchara de palo"? tot el dia fent gestors de continguts i resulta que la meva pàgina s un html plà. Molt malament. Per això i perquè representava que havia d’aprendre ASP. NETa marxes forçades vaig instalar el blogx per mirar d’anar entrant en el tema, al final no hi he acabat entrant com em pensava, tot i que hi vaig fer varies modificacions. Ara estic ms per canviar tota la web a php i Plog i de fet pensava fer el canvi avui en plan celebració però he estat una mica liat i no he pogut (aquest pont no ha estat especialment productiu) . Havia de ser una sorpresa però per ara no pot ser, ho deixarem per ms endavant.

Un dels principals motius per començar a mantenir aquest espai va ser el fet de tenir una càmara digital. Jo abans no en tenia pas, ni digital ni convencional. La gent demanava veure les fotos, i s clar, què s’havia de fer….doncs penjar-les a internet.Desprs de muntar un sistema propi de galeries al cap de res ja em venien les cab?ries. Al llarg d’aquest any he penjat seixanta sis galeries de fotos que sumen un
total de 10658 imatges a dia d’avui (sense contar les escanejades). Un descantille De fet el tema de les fotos ha sigut el que ms de cap m’ha portat. Al principi les penjava totes tal com rajaven però algunes es veien força malament així que vaig començar a retocar-les de nivells però era una feinada. A partir d’aquí vaig començar a penjar-ne menys i a aplicar alguns criteris, per exemple la censura…,no ho sabieu que hi ha gent que veu una càmara i de seguida ensenya els genitals?… doncs si, n’hi ha ms del que us podrieu pensar. Ms endavant vaig pensar que no era gaire bona idea publicar les fotos d’aquesta manera, en plan àlbum, no ja perquè hi apareixen intimitats meves sinó tamb les d’altres persones. En aquest punt cal recordar l’anècdota d’una persona que no mencionar, que en veure’m tirant fotos en una festa a casa meva em va demanar que què en pensava fer de les fotos. Quan li vaig dir que les penjaria a la web em va contestar amb cara de pocs amics avisant-me que les que hi surtís ell les hi envis per correu i no les penjs. Al principi em pensava que ho deia de broma, per? desprs ja vaig veure que no. Aquest dilema encara el tinc ara, tot i que continuo penjant totes les fotos ‘presentables’, malgrat que es barregin ambients o que gent desconeguda pugui veure intimitats dels que m’envolten. Tampoc descarto que un dia borri tota la carpeta de galeries i em dediqui a penjar una foto de tant en plan fotolog.

Enllaçant amb el tema fotos tamb he de dir que des que els meus amics em van regalar una càmara nova pel meu aniversari, se’m fa ms difícil no penjar-les, sobretot perque s per ells que les penjo. Per veure-les jo, ja ho podria fer a casa. I aix? ve a respondre una mica les preguntes que molts bloggers es fan: "perquè escric?, Per a qui escric?, Quant de temps ho far?" Doncs en el cas de les fotos ho tinc clar. En el cas d’escriure les cabòries no tant, però si tinguessim totes les respostes quina vida ms aburrida no?

Bé, ja m’he cansat d’escriure per avui, així que "hasta aqui hemos llegao" per avui. Espero tenir les ganes, les forçes, els motius i les recompenses de mantenir una pàgina com aquesta.

Salut a tothom.

sona : Pauline en la Playa – Paralai

Mirall urbà

digna del mirror project

Imagina una noia escrivint en una taula, en una taula d’una tenda de mobles, una tenda de mobles que t un aparador que dona al carrer, un carrer on hi han posat una bastida, una bastida que esta davant d’un semàfor, un semàfor on s’hi para un cotxe, un cotxe que s el meu i des d’on faig una foto.

sona : Bjork – Nature is ancient

Dimecres

Avui he acabat el curs d’ocupacio vocacional. No he pres cap decisió al respecte, però ara mateix, estic content.

El veí

Sóc a casa assegut just al costat d’una finestra petita que m’ofereix un angle de visió força petit. Tot i així no s la primera vegada que una tarda de dissabte puc veure coses que encara no havia vist mai.

el meu vei

Ell és el meu veí. No el conec de res, no se res de la seva vida, ell tampoc de la meva, no ens hem creuat mai cap paraula, però a mi em regala imatges com aquesta sense sortir de casa.

sona : Death in vegas – Dirt

Grècies

Doncs que si, que això, que gràcies. Gràcies a totohom per trobar el moment per venir-me a regalar una nit inoblidable, gràcies a tothom per fer-me saber un munt de coses que sonen millor a cau d’orella, gràcies a tothom per estar al meu costat estant-hi o sense estar-hi. Gràcies. Prometo dur a terme el millor que pugui la tasca que m’encomaneu, que per sort que em coneixeu me’n doneu una de fàcil. Ens veiem pels puestus.

Un peto per tu, tu, tu, tu, tu, tu , i tu……

Pd: I demà …més.

Adeu març

Foto: Daniel Garcia-Sala

Ja fa temps, un dia vaig parlar del calendari de Precarios, on hi apareixen joves (i no tant joves) investigadors que despullats reivindiquen una millora de les seves condicions laborals. La questió s que hi surten 6 nois i 6 noies, tots amb unes fotos molt txules, que fan que vingui qui vingui a casa, en veure el calendari, l’agafi i repassi tots els mesos com a mínim un parell de cops. Tot i que pugui quedar molt materialista, tothom deixa veure les seves preferències -“Aquest noi del mes de Juny és molt ben plantat!”, o – “Quina cara deu fer la noia del mes de Juliol?”. Vaja, que un calendari tampoc no dona per gaire més que per comentar la part que es veu… Jo com tothom, ja me l’he mirat tot, i diverses vegades també. I he de dir que la noia d’aquest mes la trobo guapíssima. Com si fos la Gioconda de la casa, sempre m’ha acompanyat totes aquestes estones, però malgrat el temps que hem estat junts encara no m’ha dit mai res. Ara que demà hauré de passar la pàgina del calendari no la veure tant sovint.

sona : Zamfir – The lonely shepard ( ost ‘quilbil u’)

El cel d’avui

El cel d'aquest mati

Serà veritat que hi ha una linia que separa el diví de l’humà?

sona : The Piano- A wild and distant shore

Flash mobs

De veritat que hi ha dies que al teu voltant et trobes coses, si més no, curioses. Ja fa un temps que em va arribar una convocatòria per fer un flash mob a Barcelona (II, III) Jo, que en aquell moment no sabia que coi era això, em vaig afanyar a buscar què es , en que consisteix i coses com aquestes. En un parell de dies ho vaig comentar a gent i tot i que en tenia força ganes, al final no hi vaig anar. Es veu que no va acabar de reeixir, (II, III)una llàstima. Tot i així aquests dos últims dies m’he trobat pel carrer aquestes dues concentracions estranyes de les quals no m’havia arrivat cap notícia. Aqui teniu les proves gràfiques de la primera trobada, que pel que es pot veure va ser protagonitzada per forçes dels cossos de la Guàrdia Urbana i del Mossos d’Escuadra. Es desconeix quin era el ‘leit-motiv’ de la trobada, però potser per això s’explica el gran caos circulatori que hi ha hagut per triplicat a Barcelona aquesta setmana. Els vaig observar una estona però no van fer gaire cosa ms. M’hagués agradat veure’ls fent el YMCA de Village People però no ha pogut ser…

que cantin i ballin!!

I aquí les de la segona, tot just aquest matí, a l’hora de dinar, a la porta de la feina:

Esperant un taxi...

Una vintena de ‘guiris’ disfressats amb motius diversos estaven esperant un taxi que els pogues dur a tots plegats a vs a saber on. El segurata de darrera no formava part de la trobada, pero hi encaixava d’allo més. Tothom se’ls mirava, i jo no he estat l’unic que ha fet fotos. Al cap d’un no res ha aparegut el taxi i un d’ells s’ha posat a parlar amb el conductor per negociar el què i el com. Nosaltres anàvem a marxar, però al final ens hem decidit a preguntar què feien. Un paio bastant eixut ens ha dit les paraules: "Waiting for a cab!" i nosaltres ens hem donat per satisfets, no sigui cas que estessin fent el ridícul a contracor per culpa d’una aposta o un comiat de solter i es posessin de mal humor. Al final em sembla que han desistit de pujar tots a un únic taxi i s’han repartit.

Com podeu veure això dels flash mobs aquests té més acceptació del que ens haguessim pogut pensar. Aquesta setmana, per exemple, els estibadors del port de Barcelona van decidir fer-ne un a la ronda litoral, els taxistes també en van fer un altre pel centre i els estudiants….., ara que per flash mob el que farem tots el 14M, anirem a votar a qualsevol que no sigui el mariano i ens en anirem a casa…

sona : Oi Va Voi – Refugee

Here we go!!!

Ahir per la tarda vaig anar a comprar una altra tarja de memòria per la càmara per substituir la que va dir que prou fa un parell de setmanes. Com que em va entrar la falera de veure totes les botigues a veure a on era més barat vaig estar donant voltes pel centre de Bcn un parell d’hores. S’ha de ser capullo, per estalviar quatre xavos perdre el temps i pràcticament la salut i la paciència. Ho dic perquè ahir semblava el dia del dil·luvi universal i vaig quedar xop de dalt a baix. Quan al final vaig optar per la opcio del transport públic va resultar que el metro anava fins a la bandera, amb retrassos de mitja hora i a sobre em vaig perdre….

La tarja!!En fí que al final em vaig comprar una tarja SD Sandisk de 256 Mb per 85 eurus al Nivell 10, això evidentment ho dic per tenir informat al personal, no és que tingui comissió ni res, però si algú es vol evitar dues hores de voltar pel centre… Hi ha molta diferència de preu d’un lloc a l’altre, per exemple en altres tendes me’n demanaven quasi 130 eurus!! 7500 peles!! al final si que resulta que val la pena donar voltes, però potser no cal que plogui a bots i barrals…

Avui m’he llevat i no m’anava l’accs a internet!! ni correu, ni web, ni emule….res de res. Algún dia hauria d’explicar com tinc el muntatge aquí a casa, no pas per fardar, sino per veure una instal·lació poc ortodoxa de xarxa domèstica amb accés a internet. El problema era el modem USB i després d’aplicar un parell de cops el primer paradigma de la informàtica, per sort, tot ha tornat a funcionar. Això però ja passa de tant en tant per motius diversos, per exemple necessitar el lladre de l’endoll per una altra cosa i després oblidar de tornar-lo a posar…, i fa pensar que tenir un hosting en condicions potser sortiria més barat.

Ah, per variar, ahir , sopar a casa del Xavi i després lo estàndard. Al final algunes coses una mica surrealistes que no m’afectaven directament, de moment, però que em van fer flipar de com pot arrivar a ser de txunga certa gent i a més a més anant borratxa. Ara plego que he de fer dissabte (el d’aquesta setmana i el de la passada)..

sona : Sidonie – Just Call it R’n’R ( per cert que avui toquen a l’Apolo, ens hi veurem?)