Per fí. Ara marxem cap a casa. Tela marinera….i encara han quedat coses per fer.

Per si algú té curiositat de com em va anar ahir per Madrit, he de dir que malgrat que el que anava a fer no va acabar de reeixir, no va ser pas per culpa meva, la meva part va estar correcta. A més he de dir que em van tractar molt bé. No és que esperés el contrari, però si que he de remarcar que els companys de feina d’allà em van mimar més del que m’esperava. Va ser un dia molt txulo. Per altra banda, vaig estar tot el dia intentant no parlar de certs temes polítics que a tots plegat se’ns escapen de les mans, al final però no vaig poderevitar de treure el tema i vaig comprovar que sí que és veritat que parlant la gent s’entn, sobretot si té la intenció de fer-ho, cosa que no es pot dir de tothom. Malgrat les lògiques rivalitats històriques entre Barcelona i Madrid, i oblidant-se del futbol, que no deixa de ser com el nou opi del poble, varies vegades he pogut comprovar que ens assemblem més del que ens pensem. Sobretot si ens comparem amb gent d’altres zones de la península, per dir-ho d’alguna forma. Potser és la vida d’urbanita o que tenim la mateixa mena de problemes però tenim més coses en comú que algú que pugui viure a Extremadura, Múrcia o Santander. Tot i així tampoc cal oblidar que tamb hi ha diferències importants, el que passa és que estan a un altre nivell en el que les persones poca cosa hi podem fer, Aix…la política….quina cosa més ….en fí, curiosa. Bé, paro perque tot aquest tema és complicat, té molts matisos, quasi tants com persones, i no és temporada de matisos, potser tampoc és temps de persones i per això estem posats en aquesta espiral absurda de confrontació d’idees, si es valorés més l’individu, sense anar vestit d’intolerància i de falta de respecte, potser ens costaria menys entendr’ns. Uff…

Les properes 24 hores les tinc plenes de coses per fer, potser masses, sobretot demà al matí…, partit de futbol, dinar a casa….no ho veig gaire clar. Sobretot perque avui en principi he quedat per anar a un concert per barna, i és clar, el concepte de dissabte al matí per mí es difícil d’assimilar després de sortir de festa. Tot això partint que avui estic mort de son de la pallissa d’ahir. Aixo del pont aeri està molt bé però cansa molt…

Ah, parlant de una altra cosa, pot ser que aquests dies no s’hagi pogut entrar a la web, és per motiu de les reformes elèctriques de casa.

sona : Morphine – The Night

Uns setmana sencera és el temps que m’he passat sense escriure res, però aquesta vegada amb una bona excusa, b….a mitges. Aquesta setmana quedarà recordada com "La Setmana de la Febre de les Eleccions", o com haver de currar per les eleccions amb febre. M’explico. El dimarts al migdia vaig començar a trobar-me malament, mica en mica vaig anar empitjorant, ja al vespre em trobava força malament, tant, que a mitjanit estava a 39º. O sigui amb febre, motiu pel qual el dimecres no vaig anar a treballar i em vaig quedar al llit. I ho dic en el sentit literal, vaig estar més de 24 hores ajagutal llit i flipant com si m’hagues pres vés a saber què. Un viatge vaja. Les eleccions de que ve? doncs que per A o per B es veu que jo i les eleccions, ja siguin estatals, autonòmiques o mumicipals anem agafats de la mà. Des que vaig començar a treballarl’any 98, totes les eleccions que hi ha hagut m’han suposat un munt de feina al haver de fer sites interactius de consulta de resultats electorals, i cada cop diferent, així és que sempre hi ha molts marrons…En fí, queel dijous ja vaig anar a treballar per poder donar un cop de mà als companys, però aquests dos ultims dos dies he estat a la feina mig del revés, marejat, estornudant a tort i a dret i fent muntanya amunt constantment. d’aqui dos dies tots estaràn igual de griposos que jo i es recordaràn de mi i la meva mare, però tot sigui pel bé del país.

Un país que en aquestes dates es troba ‘celebrant’ el primer aniversari de l’enfonsament
del Prestige. Un país on encara ens trobem manats pels mateixos ineptes que ho feien ja fa un any ( i els de més enlla tamb). Un paradís on els cafres encara tenen la barra de continuar
afirmant que ara tornarien a fer el mateix que van fer ja que és millor que tothom tingui txapapote fins als calçotets, i que en el fons tothom n’ha sortit beneficiat.Tant beneficiat que ara es comença a veure que les captures de peix han baixat un 23%, que hi continua havent platjes tacades(I , IIi III) de fuel i que no s’ha fet res per evitar que torni a passar. Si és veritat que tenim el govern que ens mereixem, francament tots plegats la devem haver fet molt grossa en les nostres vides anteriors… Es igual, els que no s’han portat tant malament, estan convocats per la Plataforma Nunca Máis de Catalunya a fer sentir la seva veu en contra la passivitat política i la ocultació de la veritat, demà dissabte a les 18h davant la Catedral de Barcelona. (ara quan surti a fer un beure ho penso dir a tothom). finalment, recordar el link que apunta a la web que vaig fer en tornar de Muxía aquest gener.

Bé, a part de tot això,i com que l’ultima cosa que vaig dir va ser que me n’anava a veure un concert
de "El Columpio asesino", comentar que m’ho vaig passar com feia molt de temps, que son boníssims i que vaig poder descobrir a #8216;Langsbury’ i ‘The Light’ que els hi van fer de ‘teloneros’. A més, em consta que tothom que va venir a recomanació meva, s’ho va passar molt bé, i això em va agradar moltíssim.

Faig tard, així que només em queda dir que no vaig veure l’eclipsi de lluna perque hi havia boires.

sona : Laurent Garnier – ‘The man with the red face

Com a molt estirar un cop cada dues setmanes durant els mesos d’estiu, a partir de mitjans de setembre tornar a la consulta per veure si cal seguir el tractament, o si per contra ja tornem als nivells habituals d’anestesia mental. Es el que té aquesta calor, t’escalfa la closca i tens el cap lluny, una mica mes enllà del que seria recomanable. Afegit hi tenim les peripècies que ens preparen els nostres guionistes personals, força originals ultimament, per cert.

En qualsevol cas, anar a fer una paella a la platjeta en un dia de feina, és el més recomanable que se m’acut ara mateix,una mica en plan l’anunci…; “para los altos, para los bajos, para los que rajan, para los que mas, para los que menos, para los que se van al pueblo, para los que se olvidan las llaves dentro de casa, para los que les salió la declaracion de la renta a pagar, para los que se despiden, para los que piensan que las cosas estan bien como estan y no cambiarán, para los que se equivocan, para los que piensan que han acertado, para los que no juegan….”, b prou. Aneu a la platja a fer una paella.

sona: Ani di Franco – Hurricane

Ahir vam anar a un concert que es va fer a la plaça Vallès(altrament dita Plaça dels Maquis) en favor dels detinguts a la casa okupa del Kork de Terrassa, que va estar super-bé, un grup sensenom, Pomada, Calaix (boníssims) , Andreu el rumbero i no se que més. La veritat és que va ser molt txulo, noms hi havia un per?.El motiu de tot plegat. Resulta que la casa opkupada aquesta ja duia un cert temps i un bon dia, els amics de la llei i l’ordre van decidir que s’havia d’anar a treure d’allà aquella colla de “malhechores”, en fi que els van agafar a tots i ara estan acusats de palabrejos en plan: “usurpación, resistencia a la autoridad” i no se què més. Els en demanen 7 anys!!!!, si, si. 7anys! 7. Quin numero…El més fort de tot és que conec directament una persona que està acusada. Té confiança que tot anirà bé, però no deixes de sentir una cosa extranya quan t’ho explica. sembla com que qualsevol dia ens poden acusar del que els surti de vés a saber on, i et puguin fotre un pal que no t’aixequis.

Tot això també ve arrel d’un dia que, extranyament, vaig estar fent unes birres al Morrosko fins una mica tard. Posem la una de la nit d’un dia entre setmana. Total, que vaig sortir una mica despistat, mirant el cel, la lluna, les estrelles, els contenidors de brossa, les obres del centre i vaig agafar el cotxe. No havia fet ni 15 metres que em vaig trobar un cotxe travessat al mig del carrer, un Xantia de color gris, per ser més exactes. Com que no es movia, era de nit i jo estava flipant, em vaig quedar mirant. De cop, baixa un tipus estrany, se m’acosta i tot desplegant una cartera, m’ensenya una placa: “Policia Secreta, aparque el automovil, la documentación!!”. Com és normal en aquests casos, et cagues a sobre i no trobes els papers per enlloc. Després de traginar amunt i avall, al final van aparèixer tots els papers , tots, tela!!. I al final els hi vaig mig preguntar que perquè m’havien parat. Aqui ve lo millor: “Como vimos que estaba MERODEANDO….”. Això és el que passa ara. No pots ni anar pel carrer no sigui cas que t’acusin de “merodear”, em pensava que la via pública es deia aixi perquè s’hi podia anar lliurement sense cap por de ser fiscalitzat. Sort en vaig tenir de dur tot el que calia sino em veig al “cuartelillo”, “sin mediar palabra”.

Parlant de frases policials podria recordar la vegada que vaig anar a la comisaria de policia 2 dies seguits quan li van robar el cotxe “ocuro” a la Emma, pero és massa llarg tot plegat, així que noms mencionar el que ens van dir uns guàrdies civils una vegada que estàvem acampats al Monestir del Corredor, al Montseny. Teniem un radiocaset, i ens van dir:”Cuidado con el radiocaset, no sea que aparezca un desalmado que aprovechando la coyuntura del momento , Zas!”, flipes!! la coyuntura del momento….a saber que significava aixo per ells. La “coyuntura del momento” suposo que es el concepte que els passa pel cap a tots aquells que en un moment donat veuen que cal aprofitar la situació….exemples?: Tamayo, Albertos, Conde, Roldán, PSV, Gescartera, i un llarg etcetera….

Es per tot això, i per moltes altres coses que tothom t en ment, que es nota que la cosa no va b….i que pot trigar bastant a adreçar-se.

sona: Nitin Sawhney:Displacing the priest