Home
»
feina

feina Archives

C4 H10

Encara no son ni les cinc, però amb el que porto de dia ja he pogut veure que les poques ganes de llevar-me aquest matí eren premonitòries, i vistes amb perspectiva, justificades.

Després de tenir un matí tirant a poc profitós, en una reunió abans de dinar ens diuen que a partir del dilluns haurem de justificar totes les hores, mitjançant ‘partes’ diaris on hi figurin desglossades cadascuna de les tasques que hem realitzat durant el dia i la estona que hi hem dedicat. Mira que maco!!! no sé si ho he esmentat alguna vegada, però per si no ho havia fet, ara no ho puc deixar passar. Al meu minidepartament format per tres persones, tenim quatre caps (jefes vaja, no és pas que algú de nosaltres hagim nascut amb una malformació digna de freak circus), tots ells bastant inoperants, per dir-ho d’alguna forma. De manera que amb aquesta situació ara resulta que hem de justificar a que dediquem el temps, però jo pregunto, si els caps manen, i els currantes obeeixen, no ho saben ells ja el que estem fent? doncs es veu que no, tampoc m’estranya francament. El fluxe de treball crec que hauria d’anar de dalt a baix a l’hora de manar i de baix a dalt per a justificar. Si no m’arriba res coherent de dalt, el problema passa a ser meu perque no puc justificar res. Com es pot valorar una feina si ni tant sols se sap quin hauria de ser el resultat final. En fi, un altre exemple per a la teoria del miracle continu.

Avui, com que m’havia de quedar per Bcn i que es nota en el trànsit que hi ha gent de vacances, he baixat en cotxe. Després de descartar un parell d’aparcaments per estar massa a prop d’una cruïlla o un gual, l’he deixat en un lloc sense cap problema. En sortir de la feina em trobo una multa per estacionar en una zona d’obres. Miro i efectivament veig que estava entre dues senyals de prohibició d’aparcar per obres de set a set. Jo que m’ho miro i m’ho remiro tot jurant que al matí no hi eren pas. De fet, les dues senyals encara tenien el ciment fresc!!!! No en puc estar del tot segur perque aquest matí anava adormit, però m’hi jugaria un colló que no hi eren i les han posat després que jo aparqués el cotxe.

Amb aquestes dues ‘cosetes’, no em queda més que dir el que de tant en tant exclama el Juan:

“Así ardieran todos como el butano”

I aquesta nit a dormir d’hora, que amb les camionades de carbó que m’han de dur els reis bons ( si és que n’hi ha algun de bo) necessitaran molta estona.

sona: Organic Audio – LoveLight

Malalt

Això de no anar a treballar perquè estas malalt, a priori sona forç bé, a menys que realment et trobis fatal i no et puguis moure del sofà tapat amb una manta. Ja ho diuen que la salut és lo primer. A veure si demà puc sortir de casa.

sona – No Doubt – Sunday morning

Estupidesa

Després del matí que porto, tinc la necessitat biològica de fer ressenya de la següent cita que atribueixen a Goethe .

“Contra la estupidez hasta los dioses luchan en vano”

Esta clar doncs, que no hi ha res a fer i no cal obcecar-se en buscar-hi remei. D’on no n’hi ha no en raja.

Cumulonimbus

El retiro es lo que necessito jo...

Doncs avui m’he llevat a les 6 de la matinada per anar a Madrit i desprs de fer ‘una mica’ de feina encara he tingut una horeta o dos per anar a fer el turista. No ha donat per gaire, bàsicament he estat pels Jardins del Retiro i per l’avinguda dels museus i davant del Reina Sofia que hi havia una exposició del Roy Liechtenstein. Al final no hi entrat perque he pensat en anar dinar i quan he sortit ja era tard. En tornar cap a l’aeroport en lloc d’agafar un taxi, que al final no paso mai els tickets perque els perdo, he decidit anar en metro. Una miqueta per recordar lo perdut que em trobava a Londres. Aquests de Madrid es veu que porten força temps muntant-s’ho d’allò ms b, perque tenen un munt de línies de metro. En alguns moments m’ha fet ràbia veure que Madrid s quasi com les grans capitals europees, amb grans jardins, grans infraestructures, i detalls de mobiliari urbà millors que els que tenim aqui. En pujar al vagó del metro de la línia de circunvalació m’he trobat que estava tot ple de televisors projectant un espot publicitari de la candidatura olímpica del 2012 que durava un munt d’estona. Sortien tot de personalitats, personatges i arreplegats diversos donant-hi suport, al temps que anaven ensenyant totes les grans infraestructures que pensen fer. Per cert, que si surten, Barcelona seria subsèu de futbol. En arribar a l’aeroport, amb el metro s clar, m’ha acabat fent molta ràbia comprovar a Madrid es miren complaguts el melic mentre aquí ens ofeguen a manca d’inversions, i encara hem de pagar la benzina ms cara per passar per autpistes de peatge per compensar el dèficit de la sanitat, que s de les poques competències que no han volgut manegar. Sabater!! a veure si t’ho curres una mica.

A part d’aquesta paranoia política, el dia ha estat bastant b, el vol de tornada ha estat curiós perquè em trobava al mig de dues persones, a la meva esquerra una noia que llegia i a la dreta un home que estudiava una cosa molt rara. La questió s que a mi m’encanta mirar per la finestra i veure el cel, els núbols, les ales de l’avió….i s clar la noia se sentia observada. Desprs de molta estona hem passat just pel costat del cim d’un cumulonimbus i m’he apropat encara ms a la finestra, la noia s’ha girat i li he dit, com excusant-me : "Un cumulonimbus……(pausa) , s que m’agraden molt els núbols". M’ha contestat que si, que era molt maco, i ha continuat llegint. Desprs m’he enrecordat d’en Tyler Durden, això d’anar en avió sempre s curiós, sobretot quan s’ha començat a sacsejar arribant a Barcelona. Em servirà de pràctica pel vol d’aqui a tres setmanes. Ja falta menys.

sona : Air – Highschool Lover

Damirts

Dinar tranquil....

Ja tocava un dimarts tranquil. Els últims, ara no recordo ben b perquè, havien estat el típic "martes de mierda te hartes" i de veritat que ja tocava. Avui ha anat a dinar a casa del Xavi i la Meri on m’han donat gaspatxu, pollastre molt bo, síndria i cafè amb gel, per parlar del viatge a República Dominicana. Ha estat molt b, sobretot per desconectar de la rutina de sempre, tot i que he anat una mica de cul per arribar a temps a la feina i he passat molta, molta calor pel camí. Era curiós de veure’ls allà a casa seva ben tranquils, cap dels dos tenen horari fixe, quina sort.

Ahir vaig penjar les fotos del sopar de crancs del dissabte. Aquest any m’he portat b, per sort, perque l’anterior vaig perdre les fotos de la forma ms tonta…."Esta seguro que desea borrar todos los archivos?…..doncs si……..merda no!!" massa tard. Ens vam arribar a ajuntar unes quaranta persones, amics d’amics d’amics, per celebrar els quatre aniversaris dels crancs de la colla en un entorn que a vegades semblava el sónar. A les fotos es pot veure l’intent de projecte de fer una foto a tots els assistents ingerint una "nube" (allò de color rosa i blanc que no se pas com es deu dir en català), intent perque al final no hi apareix tothom, però per uns quants que mantinguin la dignitat no passa res, segur que la setmana que ve la perden ells solets, o sinó l’altra. s clar que alguns la van perdre el diumenge a la nit friki – kitsch que va organitzar el Casal de Joves Obriu Pas Barberà….encara estic pensant si penjar les fotos…

Per cert, demà me’n vaig a madrit en plan anar i tornar. A veure si em dona temps de fer moltes fotos. Guiri per unes hores.

sona : Bebe – El golpe (el tiempo corre en patines cuesta abajo y no tiene freno hasta que das el golpe)

Cumulus Humilis

Cartells fumadors no fumadors.Avui a la feina ens hem trobat que han penjat tot un seguit de cartells indicant que estem en una zona sense fum, com es pot veure. La questió s que a la mena de purgatori que anomenen sala de fumadors, abans dita de cafès, tamb hi han penjat un rètol. A part que jo ara no sóc ni carn ni peix en aquest tema, si que hi ha un parell de coses que semblen curioses.D’entrada que per indicar una zona sense fum es fa servir uns núvols….que sospitosament podrien semblar…..FUM!! de fet no ho s però en fa l’efecte. n realitat són Cumulus Humilis, un tipus de núvol de baixa alçada que es forma a partir de corrents convectius ascendents d’aire calent….mmm….calent? voldrà dir…..fum? . No s’aclareixen gaire em sembla. La questió s que ara ja tenim clar el què i el on, ara caldria veure tot el que comença a no veure’s gaire clar….

 

 

sona : Fiona Apple – As Fast as you can

Principis

Avui una persona m’ha dit que sempre itenta no oblidar el seguent:

  1. No critiquis
  2. No et queixis
  3. No jutgis
  4. i obre la ment

ho intentarem…

sona: Oi va voi – Pagamenska

L’humor el tries tu

Avui s un molt bon dia per posar a prova el que dic a vegades, que l’humor, com la roba que ens posem al matí, el tria un mateix. Sobretot perque ja ara s que tindr un dia complicat i que m’esperen molts marrons de tota mena i tamany. A veure si passem la itv de l’autocontrol mental i no fem cap disbarat.

Tard

Ara, a les 04:41, arribo a casa de currar. Avui he recordat un post que vaig escriure fa temps que parlava del molt que costa construir i del poc que costa destruir. Espero que no tothom estigui tant destructiu com els futboleros noctàmbuls impenitents. Dema (avui) serà un altre dia (de curro , s clar).

Colditz

la fuga de colditz

Avui porto tot el dia a casa perque he d’anar a treballar de matinada i clar, cal estar descansat, així que el dia me l’he pres de descans. De descans d’un cap de setmana de desfassar. El divendres, de la festa habitual, el dissabte rostit argentí tota la tarda-nit i el diumenge per fi, amb trenta anys, vaig jugar per primer cop a la Fuga de Colditz. No ho vaig fer gaire b perque em va tocar fer de captor i com que no sabia quines cartes hi podia haver, em van fer un fill de fusta. A veure si la propera vegada em toca ser presoner i almenys no em podran fer fora de la sala per fer plans de fugida a les meves esquenes.

B, pel que fa a les fotos del rostit, ja les posar d’aqu un parell de dies perque en vam tirar, entre tots, noms 264!! i s clar, estare liat un parell de dies amb el horari del revs.

sona : Death in Vegas – twist and crowl