Per sort no tot un dia sencer acostuma a ser dolent. Aquesta tarda, una mica d’improvís, he anat a un curs d’ocupació vocacional. Si, si, ho he escrit b. Els objectius no els tinc gaire clars,perquè em vaig perdre la primera sessió, però suposo que va enfocat a trobar el que a un realment ms li agrada o li va millor amb la seva forma de ser o pensar. He de dir que no m’esperava res en concret, de fet no sabia ben b on anava, però ha estat positiu. Erem unes vuit o nou persones al voltant de una taula i desprs d’omplir una fitxa se’ns ha donat un formulari on ens preguntaven coses com "quines son les 3 professions que ms t’agraden i perquè i quines les que ms et desagaden". En aquest punt he de reconèixer que he pensat que seria un pal, ja ms endavant en el mateix formulari ens preguntava, en una cara d’un full, "explica la teva vida", quasi res…i finalment fer un dibuix d’algú realitzant una activitat. Tot seguit se’ns ha plantejat unes preguntes per anar-les repassant tothom una per una. Aqui les poso, juntament amb les meves respostes, els perquès me’ls guardo:

• Quin s el lloc, que tens proper ara mateix, on ms t’agrada estar i perquè?
• Al bar o a la barra.
• Quin s el lloc de casa teva on ms t’agrada estar?
• A l’estudi, davant de l’ordinador al costat de la finestra escoltant música.
• Quin s el lloc, de qualsevol part del món, on t’agradaria estar o que sentis particularment teu?
• A Colera, als canons.
• Quin s el lloc on t’agradaria o et veus treballant?
• A l’altell d’una masia de Castellar de n’Hug, davant d’un finestral, treballant per internet amb els meus propis horaris.

He de reconèixer que en la primera pregunta, tot i que no he sabut ben b què contestar, encara ho veia tot una mica així. A mida que tots anàvem comentant les respostes tot plegat ja agafava un altre forma. Quan m’he vist contestant la última pregunta, m’he sorprès de veure com de clares que poden ser les respostes de preguntes senzilles, i com ms que menys, totes les respostes tenien coses en comú. Coses que a mitja tarda ni se m’acudiria que se’m presentarien al davant. M’ha agradat. Tant que he decidit, sense cap rempordiment, fer campana tot i que m’havia promès que no en faria. La setmana que ve la propera sessió. Estic impacient.

sona : Supergrass – La Song

Conduïnt de tornada a casa per la ronda litoral miro al carril esquerra i hi veig un cotxe com el meu, de la mateixa marca , del mateix model i del mateix color, amb una noia a dins que com jo cantava a pulmó. Llàstima que la ronda no s gaire bon lloc per conèixer gent (exceptuant els embussos)

sona: Yann Tiersenn – la fenetre

Avui és l’últim dia de la vintena. Si, demà faig trenta anys. Ja sé que no els aparento ni física ni mentalment però mira es fa el que es pot per conservar-se bé. El cervell per exemple té molt poc &eucute;s i per això està com nou, pel que fa al cos, com que al bar no serveixen formol l’intentem conservar a base d’alcohol. Vaja que estem fets uns sagals…oi? Demà, a ms de ser Sant Jordi , també serà divendres i això ja de per si promet molt. Estic una mica nerviós i tot. Ja explicar com ha anat el dia perquè segur que hi haurà moltes coses per explicar…

Per fí un cap de setmana més assossegat. Ja tocava, com a mínim hi ha hagut estones per poder no fer res de res, que ho necessitava molt. Així m’he pogut dedicar a algunes de les meves ‘labores’. I per acabar-ho d’arrodonir una tarda de diumenge de visites d’amics. A mitja tarda una buti com cal i cap al vespre, la casa plena d’argentins que, mentre escric això, no paren de cridar i animar al River Plate contra el San Lorenzo.

sona: Morcheeba – Aqualung

Avui ha estat, per dir-ho d’alguna forma, un dia molt diferent. De fet les últimes dues setmanes, en un cert altre sentit, tamb ho han estat força. No em trobava com per escriure gaire coses perque estava molt desubicat tot i que altra gent si que ho va poder fer. Jo ja no ho penso fer. Alhora, aquests dies he fet coses molt txules que es van perdre el seu post perque no m’hi veia amb cor. Això no pot pas ser, per això avui parlar de les tres ultimes grans farres…( de les ultimes dues setmanes:o !!!!) perque em ve molt de gust recordar lo bé que m’ho he passat.

Tal com ja avançava al post del dissabte, aqui en passaria una de grossa, i sí, la veritat és que la calçotada d’ahir la recordar com un dels dies que millor m’ho he passat de la vida, en serio, si, de la vida. M’ho vaig passar molt bé. La amfitriona s’havia dedicat a dir a tohom que ens trobavem que vinguessin a la calçotada, deia que així seria més guai….He de dir que quan després de fer les trucades pertinents van confirmar la assistència 62 persones, la cosa ja començava a pintar com la cabina dels ‘Hermanos Marx’ , i és clar, jo ja no ho veia tant clar. Ms avall podeu veure els numeros que vam estar tractant. El divendres vaig anar a dormir força tard perque també havia sortit de festa ( la segona), així que quan el Xavi va aparèixer a casa a les 11 per a anar a comprar, el món em va caure a sobre. Després per la tarda vam anar a Lo Palauet el Juan i jo per netejar tot el pati. 4 bosses de brossa de tamany industrial i un munt de ‘cacones ‘ de la gertrudis, la gallina de la casa., van fer que els meus ronyons acabessin queixant-se amb raó. Prou com per no sortir un dissabte, ‘oju’!!!.

Diumenge al matí, cafè ràpid , i de pressa i corrents a carregar els calçots i la carn, ens haviem adormit. Arribem i som els primers. Tants calçots junts esperant a ser cuits i el foc per començar a fer van aconseguir estressar-me. Va ser l’unic moment del dia que em vaig atabalar més del compte. Un cop amb els 4 focs en marxa arribava el moment de posar els calçots. No ho havia fet mai però s’havia de fer com fos, així que endavant. He de dir que l’any passat vaig anar a una calçotada a casa del meu tiet de Lleida , que els feia enganxats amb uns filferros per així poder donar-los la volta a tots alhora, i que si no hagués estat per aquesta tècnica encara hi seriem ara. El Quim i jo, a la segona tongada ja li haviem enganxat al ‘truquillo’, i ens vam convertir en Els senyors dels calçots, en membres de la Comunitat dela Graella, els ‘putus amos’ , vaja. Potser per això la gent ni s’hi acostava a veure les evolucions de les cebes en questió. En un parell d’hores o tres després , ja els haviem fet tots, ja es podia començar!!!!

Com que al final només erem 40, l’allau de ‘buitres’ al voltant de la taula no va passar de lo habitual. Tothom, tot i que d’empeus, va poder menjar tant com va voler. Prou com per tot i ser quasi la meitat de gent, ens acabessim tots els calçots (ho recordo, 1100!!!). A la tongada de butifarres jo ja vaig tirar la tovallola, però la gent encara s’hi va animar força, eh Juanjo? Després, pastís per l’Elena que va fer 27 anys, felicitats !! , i a partir d’aqui tothom es va dedicar a pulular i xerrar amb la penya, a més feia molt bon temps i s’estava molt i molt bé. El que fa la màniga curta, eh!! primer dia!!.

Més tard es va muntar una mena de jam session de guitarrilles Amb el Xavi, el Juanjo, El Germàn, El Chus i el Pablo i tot un reguitzell d’espontanis, entre els que m’hi vaig presentar jo, que es van dedicar a destrossar grans clàssics com per exemple el Joselito del Kiko Veneno, el muerto vivo del Peret, etc…Va ser lo millor del dia, feia molt de temps que no reia tant i m’ho passava tant bé. El Dani improvisant i la Marta fent tots els animals del zoo, senzillament espectacular.

En resum, de lo millor que he fet a la vida, de veritat

Yann Tiersenn- La Rupture