Aquesta tarda fent el cafè he estat parlant de disfresses amb un company de feina, no pas pensant en el carnestoltes de demà, sinó més aviat repassant totes les que haviem portat cadascun quan erem mes joves i atrevits. Com que les meves sempre han estat improvisades i a ultima hora tenen en comú que no acostumen a costar massa diners ni feina, de manera que he pensat que les podria enumerar aqui per si algu li falten idees per dema. Aqui en deixo la llista amb una breu explicació:

• d’Etiqueta, t’estas uns deu dies explicant a tothom que vindras vestit d’etiqueta i et presentes amb un llençol pintat amb la mena d’icones que expliquen la composició i les instruccions de planxat que apareixen a les etiquetes de la roba. Amb un llençol, un retolador negre gruixut, una mica de traça i paciencia ja el tens fet.
• de tenista, doncs això, agafes els clàssics mitjons de les raquetes, uns pantalons curts, unes bambes blanques una samarreta blanca, una cinta al cap i una raqueta i una pilota de tenis. També hi ha la variant femenina a la que li pots canviar els pantalons curts per una minifalda i pintar-te una mica la cara i posar-te uns pits sense cirurgia (uns altres mitjons faran el fet)
• de dona de la neteja, doncs agafes la bata vella de la iaia, unes sabates d’estar per casa, uns mitjons gruixuts i uns ‘leotardos’ (que en deien) un mocador al cap , una galleda, un motxo i els complements que trobis per casa
• de colegiala, resulta que la meva germana tot i ser 6 anys menor que jo fa quasi la mateixa talla que jo, ella era la mes alta de la seva classe i jo el mes baixet, aixi que em podia posar el seu uniforme complet de colegiala sense cap problema, una bona afaitada a contrapèl, unes cues si es que portes el cabell llarg, unes arrecades de pinça i a triomfar!!! En una festa amb una mica d’alcohol veuras com a partir de certa hora et plouen els trastos d’una banda i l’altra..:P
• de voluntari de la creu roja, 6 anys a la Creu Roja be haurien de servir per alguna cosa, com a minim per poder-me posar l’uniforme complet a les festes. Privades això si, perque al carrer o en una rua millor que no, no sigui pas que et cridin per una urgència…(si, el títol de socorrista caduca). Una variant seria per a tota la quinta de voluntaris olímpics que de ben segur encara guarden el xandall a casa.
• de despistat, aquest és el més fàcil. Obres l’armari, comences a mirar i et poses totes les peces de roba que menys lliguin l’una amb l’altra, totes al revés i invertint-ne l’ordre, és a dir. Una sabata de cada, els mitjons de diferent color, els pantalons del revés i amb la cremallera al cul, els calçotets per sobre els pantalons i també amb els mitjons (un de cada color) , la camisa del reves i amb els botons a l’esquena, una samarreta d’imperi per sobre i qualsevol tipus de barret impropi de la situació. Qualsevol altra cosa esbojarrada servira per acabar de donar el toc surrealista

I per si algu encara vol sentir idees més esbojarrades, d’aquelles dignes de llegenda urbana, aquí deixo aquestes dues irreverents propostes

• de taula de billar, en pilota picada que en diuen, amb tot el cos pintat de verd, tu poses el taco i les boles i a buscar el forat
• de submarinista, es el que proposava la verdulera a un nen que venia a buscar una fulla de parra per al seu pare, que es volia disfressar d’adam i no trobava una full prou gran per als seus atributs. Algu recorda com feia? 😛

Que jo sàpiga, aquest any no em disfresso, pero clar, fins l’ultim moment no se sap. Bon carnestoltes.