Aquesta any serà sonada, bona Diada 2012 a tothom. Visca Catalunya Lliure!!!!
de festa Archives
Tarda de Reis
Quatre fotos del llarguissim dinar de reis 2011
L’imprescindible Tortell de Reis (aquest any ni fava ni res de res)
La Patum 2010
Aquest últim cap de setmana vaig anar per primer cop a La Patum de Berga, (sisi, l’any que TV3 el feia per la tele) i he de dir que em sap molt greu no haver-hi anat abans, quasi imperdonable. Aquest any però no hi havia excusa i vaig pujar el dijous al vespre a veure La Patum Completa. I la vaig veure mol ti molt bé perque vaig estar a les escales, l’Ester havia anat un parell d’hores abans a agafar lloc i ens hi vam encabir. Això si, quan va començar el primer ball ja no ens vam moure fins que van acabar els Plens, sort que duiem uns entrepans.
No se ben bé perquè em pensava que hi hauria molt més foc que música (pixapins que és un) però precisament va ser la música el que més em va agradar. Al Spotify hi ha una playlist amb la música de La Patum i a la web Sons de Patum a més hi podem reviure les sensacions que hi ha la plaça. La tonada dels Turcs i Cavallets va ser de les que més em van agradar, se’m va enganxar i la vaig estar cantant durant un parell de dies sense parar, per major desesperació dels que m’envoltaven. Aquí en deixo un petit video, (però val la pena escoltar-la sencera).
Un altre moment que realment impressiona és el ball de l’Àliga, amb tota la plaça en silenci mentre sona música solemne , de cop la gent esclata a cantar i a ballar al voltant d’ella. No se pas com deuen estar els patumaires de tota la vida a la Plaça , però a mi se’m va posar “gallina de piel” i encara ara veient el video també una mica.
Després del Salt de Plens vam anar a des-estirar les cames, fent una/unes cerveses pels carrerons de Berga. Voltant per allà vam trobar uns quants coneguts i vam estar de festa fins que va començar el Tirabol. Vaig anar a dormir cap a quarts de 5, molt cansat, però sobretot molt content. Aquí sota deixo l’enllaç a un parell de videos més del ball dels Nans Vells i de lapassada dels gegants, i unes quantes de les fotografies que vaig fer durant els quatre dies.
Les trenes de les noies a La Patum
Espero que l’any que ve pugui tornar a viure en directe les sensacións de La Patum.
a la Patum
Ahir va ser la primera vegada que vaig a La Patum. Em va agradar moltíssim
Ja pujaré més fotos i algun video, mentrestant recomano als que pujin el cap de setmana que es vagin ambientant amb els sons de la patum.
Recopilant l’abril
A veure si puc fer una mica de resum de les ultimes setmanes, que encara que no hagi dit res de coses si que n’han passat. A veure…
D’entrada vam dir adeu a la televisió analògica, espero que les frequències que queden lliures es facin servir amb una mica de cap.
Com que un dia abans de setmana santa em van picar per darrerar el cotxe (res important) vaig haver d’anar a la feina amb un nissan micra que amb prou feines corria i que em va recordar èpoques passades quan la meva mare em deixava el seu (de micra)
A principis d’abril vaig anar a una reunio de guifi.net sobre xarxa mesh a Sant Joan Despí on es va reunir una vintena de persones i em vaig assabentar de noves maneres de fer xarxa lliure i dels progressos que la gent de Gràcia Sense Fils esta fent amb el seu firmware. Vaig quedar força impressionat.
Varis dies de la primera quinzena d’abril vaig estar a les jornades de programari lliure organitzades pel Casal Capablanca de Sabadell, en que guifi.net Sabadell hi va col·laborar en el sopar /debat d’inauguració, una xerrada taller i donant suport en una petita install party de ubuntu
Vaig anar a les Colònies de celebració del 15è aniversari dels Ganàpies de la UAB, al Mas Muxach on vaig conèixer els nous ganàpies que em van ajudar a retrocedir 15 anys. Ah! i també vaig veure el Barça guanyar al Madrid al Bernabéu
Vaig tornar a anar de concert al Faktoria, aquest cop per escoltar Mishima, realment són molt bons.
Vaig sortir a celebrar el Sant Jordi i el dia meu aniversari pel centre de Terrassa
També vaig decidira les consultes per la independència del dia 25
També vaig anar a un parell de reunions de guifi.net Terrassa a l’Ateneu Candela, s’esta animant força el cotarro i en poques setmanes ja tenim tres supernodes nous!!! . La pàgina que abans tenia dedicada al meu node ara respon al domini de terrassa.guifi.net i hi anem posant informació de la zona (allà si que he anat fent posts de tant en tant)
I bé,… encara n’han passat més de coses pero aquest post ja és prou llarg així que procrastinare encara una mica més i les explicare més endavant. ^^
dinar japonès pels Good Ol’ Times
Ahir que no vaig treballar perque la oficina es canvia de lloc, vaig aprofitar per anar a veure als excompanys de feina de El Periódico tot fent unes canyes a l’inigualable Cafè del Centre i després dinar al Nihon Sakari (c/girona 88), un restaurant japonès on anava a dinar dos i fins i tot tres vegades a la setmana, per bo i per baratu (no només ho dic jo també altres i altres). La carta no ha canviat gens i encara vaig demanar de memòria…l’amo i algun cambrer es van recordar de nosaltres, però no se si hi van caure que feia mesos que no hi anavem… tot va ser com un faixback d’aquells curiosos amb sorpresa inesperada inclosa.
100001
Són els anys que faig avui…
(^_^)/
Festa Ubuntu Feisty Fawn
Aquest divendres al vespre em vaig deixar caure al Centre Cultural de les Corts per anar a la Festa de presentació de la nova versió Feisty Fawn del sistema operatiu lliure Ubuntu, organitzat pel Catalan LoCo Team(Local Community) . Era la primera vegada que anava a un acte d’aquesta mena, tot i així només arribar em vaig trobar dos companys de Ganàpies (Quim i Jordi) , de manera que no conèixer ningú ja no em preocupava gaire.
En una sala gran hi havia tres o quatre ordinadors de sobretaula amb la nova versió instal·lada per tal que qualsevol hi pugues tafanejar , un projector on s’hi passava una presentació de les característiques de la nova versió i una mica de pica pica en un racó. Després d’un brevíssim parlament , es va deixar que la gent anés relacionant-se entre ells al seu lliure albir mentre els que havien fet la recepta per a la festa de firmes es posaven en rotllana per verificar-se les dades els uns als altres ( Recordatori posar-me al dia del tema de la privacitat i les claus publiques). Finalment em vaig atrevir a treure el portàtil (vergonyós que és un) i intentar actualitzar-me de la Edgy a le Feisty allà mateix ja que no se m’acudia millor lloc (m’havia gravat la imatge el dijous per la tarda però ni tant sols ho havia provat). Malgrat que per causa d’unes dependencies amb una paquets que no venien al CD i no tenir accés a la xarxa, no vaig poder actualitzar però mentre m’ajudaven vaig anar posant cares als noms de la llista de distribució. He de dir que efectivament avui al tenir acces a internet he pogut actualitzar a Feisty sense problemes i tot funciona perfectament , inclosos els famosos efectes d’escriptori!!!! Aquí deixo les quatre fotos que vaig fer i l’enllaç a les d’altres assistents (Alex, Josep) i als videos d’en Carles
Per cert, que després vaig anar a sopar(tard) a casa el Pemi i la Marina, que ja descompta els dies, i quan vaig arribar tothom em feia burla del nom d’ubuntu, aixi que no em va quedar més remei que fer una mica de proselitisme i donar-los la tabarra durant una estoneta per finalment anunciar que a partir d’ara no penso instal·lar cap més guindous pirata als amics. XD. Amb tanta broma no vaig poder evitar fer-li aquesta foto al Pemi
Disfresses
Aquesta tarda fent el cafè he estat parlant de disfresses amb un company de feina, no pas pensant en el carnestoltes de demà, sinó més aviat repassant totes les que haviem portat cadascun quan erem mes joves i atrevits. Com que les meves sempre han estat improvisades i a ultima hora tenen en comú que no acostumen a costar massa diners ni feina, de manera que he pensat que les podria enumerar aqui per si algu li falten idees per dema. Aqui en deixo la llista amb una breu explicació:
- d’Etiqueta, t’estas uns deu dies explicant a tothom que vindras vestit d’etiqueta i et presentes amb un llençol pintat amb la mena d’icones que expliquen la composició i les instruccions de planxat que apareixen a les etiquetes de la roba. Amb un llençol, un retolador negre gruixut, una mica de traça i paciencia ja el tens fet.
- de tenista, doncs això, agafes els clàssics mitjons de les raquetes, uns pantalons curts, unes bambes blanques una samarreta blanca, una cinta al cap i una raqueta i una pilota de tenis. També hi ha la variant femenina a la que li pots canviar els pantalons curts per una minifalda i pintar-te una mica la cara i posar-te uns pits sense cirurgia (uns altres mitjons faran el fet)
- de dona de la neteja, doncs agafes la bata vella de la iaia, unes sabates d’estar per casa, uns mitjons gruixuts i uns ‘leotardos’ (que en deien) un mocador al cap , una galleda, un motxo i els complements que trobis per casa
- de colegiala, resulta que la meva germana tot i ser 6 anys menor que jo fa quasi la mateixa talla que jo, ella era la mes alta de la seva classe i jo el mes baixet, aixi que em podia posar el seu uniforme complet de colegiala sense cap problema, una bona afaitada a contrapèl, unes cues si es que portes el cabell llarg, unes arrecades de pinça i a triomfar!!! En una festa amb una mica d’alcohol veuras com a partir de certa hora et plouen els trastos d’una banda i l’altra..:P
- de voluntari de la creu roja, 6 anys a la Creu Roja be haurien de servir per alguna cosa, com a minim per poder-me posar l’uniforme complet a les festes. Privades això si, perque al carrer o en una rua millor que no, no sigui pas que et cridin per una urgència…(si, el títol de socorrista caduca). Una variant seria per a tota la quinta de voluntaris olímpics que de ben segur encara guarden el xandall a casa.
- de despistat, aquest és el més fàcil. Obres l’armari, comences a mirar i et poses totes les peces de roba que menys lliguin l’una amb l’altra, totes al revés i invertint-ne l’ordre, és a dir. Una sabata de cada, els mitjons de diferent color, els pantalons del revés i amb la cremallera al cul, els calçotets per sobre els pantalons i també amb els mitjons (un de cada color) , la camisa del reves i amb els botons a l’esquena, una samarreta d’imperi per sobre i qualsevol tipus de barret impropi de la situació. Qualsevol altra cosa esbojarrada servira per acabar de donar el toc surrealista
I per si algu encara vol sentir idees més esbojarrades, d’aquelles dignes de llegenda urbana, aquí deixo aquestes dues irreverents propostes
- de taula de billar, en pilota picada que en diuen, amb tot el cos pintat de verd, tu poses el taco i les boles i a buscar el forat
- de submarinista, es el que proposava la verdulera a un nen que venia a buscar una fulla de parra per al seu pare, que es volia disfressar d’adam i no trobava una full prou gran per als seus atributs. Algu recorda com feia? 😛
Que jo sàpiga, aquest any no em disfresso, pero clar, fins l’ultim moment no se sap. Bon carnestoltes.
Tant
Els dies es fan tant llargs que no trobo el moment de començar-los.
Les nits es fan tant curtes que no trobo el moment d’acabar-les.